Recordo quan

Un relat de: Jana Cooper
Recordo quan m’ estimaves. Recordo aquells matins d’ hivern dins del llit al costat de la finestra. Recordo aquella caixa plena de còmics antics, herència de la meva germana, que cada cop que emmalaltia tu anaves a buscar a baix al soterrani. Deixaves la caixa vella al meu costat i a mi m’ encantava remenar en aquelles velles històries tantes vegades rellegides.
Recordo també aquella modista del carrer Soledat que tan sovint anàvem a veure. Aquell abric vermell amb capa, el vestit de vellut blau amb puntes blanques, el conjunt de shorts amb armilla de botons daurats...Em feies anar molt a la moda: Botes de pell comprades al Corte Inglés, pantalons de pana, colors i estampats originals.
Recordo els regals esplèndids dels Reis i també pel meu sant, el dinar amb tota la família. Els pastissos d’ aniversari a l’ octubre. Les espelmes i els desitjos guardats en secret perquè es fessin realitat.
¿Quan va ser que vas deixar d’ estimar-me? ¿Quan va ser que vas decidir que ja havies fet el que et tocava o que jo ja era prou gran per espavilar-me sola?
Els meus regals et van deixar d’ agradar. ¿Perquè els amagaves i no lluïen mai al bell mig del menjador o a la sala?
Avui has dit el meu nom: Laura. T’ he anat a veure a la residència i has dit el meu nom. De manera inesperada però decidida, m’ ha semblat que sabies el que deies. M’ he emocionat.

Comentaris

  • Maneres d'estimar[Ofensiu]
    Anaïs | 10-11-2013

    Bones,
    no sempre s'entenen les reaccions d'aquells qui més estimem, i més encara quan som petits. Quan ets gran, a vegades, els hi dones sentit, tot i que no sempre. Les relacions humanes i la manera d'entendre l'amor (en totes les seves vessants) ha canviat amb els anys, i això provoca grans contrasts.
    Et dono la benvinguda a RC, espero que hi estiguis bé entre nosaltres.
    Un somriure,
    Anaïs

  • és dur...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-10-2013

    perdre el contacte amb els éssers estimats, ja sigui per distanciament o per malaltia o per la mort.... i en certa manera en el teu escrit fas un crit de ràbia i de retret a aquesta pèrdua, no pas al teu pare del qual ben descrius tot el que t'ha donat durant tota la vida
    una salutació des de mataró jana !!
    joan ;-)

  • Quina tristesa,[Ofensiu]
    allan lee | 04-10-2013

    perdre al pare. Però perdem i perdem, com va escriure Amis: les amistats, els cabells, la vida. M'ha agradat molt aquest relat petit i ple de vivéncies. És directe i bell. Felicitats.

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jana Cooper

Jana Cooper

14 Relats

28 Comentaris

9409 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“Una altra manera de viure és possible”

Si vols saber alguna cosa més de mi al meu bloc geriatricparc.com te’n faig cinc cèntims més.
Gràcies per visitar-lo!