Gracias por ser tan franco

Un relat de: Jana Cooper
Espanya no és un estat, és una concepció de la realitat, una manera determinada de fer les coses. Un espai on tradicionalment església, militars i jutges han manat més que els ciutadans. Ciutadans que en l’actualitat poden votar, sí, però només cada quatre anys. I d’això en diuen democràcia. Per aquestes elits, que tenen segrestada la Espanya real les protestes i reclamacions ciutadanes són un problema. No dubten a defenestrar moviments i associacions que s’han concebut per defensar els drets més inalienables del ciudatà com la educació, el treball i la vivenda. Moviments organitzats per la societat civil promoguts des de baix i que es mouen per diferents causes clamant per un estat més just.
Drets que per altra banda haurien d’estar garantits per l’estat i que de fet estan avalats per la carta magna. Curiosament però, el govern central només es recorda de la constitució quan li convé i concretament en el cas català per impedir votar. El procés ciutadà a Catalunya, a favor del dret a decidir ha deixat en evidencia les mancances democràtiques d’un estat que fa aigües per tots costats. Encara hi ha qui es pregunta si el dret a decidir existeix. Només faltaria que els ciutadans no poguéssim decidir. Què és sinó la democràcia? Però la realitat és que la nostra democràcia neix sense garanties, fruit d’una transició que alguns tenen la gosadia de qualificar de modèlica. Una transició on es van seure en una mateixa taula perseguits i perseguidors. Una transició que es va mostrar incapaç de jutjar als responsables de l’antic règim i a més aquests es van convertir, com per art de màgia, en demòcrates de tota la vida. Proclamen a tort i a dret la defensa del sistema polític actual i els drets dels ciutadans, però això sí, dintre d’un espai ben concret i delimitat.
Així les coses només tenim una sortida. Si volem que la situació canviï fem-ho possible. Com ha escrit Albert Sánchez Piñol “El mur més infranquejable, la muralla més inexpugnable, sempre és ulls endins”.

Comentaris

  • Excel.lent relat.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 09-05-2015 | Valoració: 9

    Un relat molt ben fet.

    És veritat que la democràcia actual té moltes mancances, entre elles el que no permeti la independència de Catalunya, o els dèficits en sanitat i educació, o la imposició descarada de la llengua castellana, o la persecució dels drets minoritaris.

    El teu relat em fa pensar en la transició que davant de tot va aconseguir que el congrés dels diputats franquista avalés una constitució on tots els drets són avalats per ell mateix, i el senat tingués un paper gairebé només testimonial.

    Felicitats pel relat.

    Ens veurem!!

  • claríssim[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-12-2014 | Valoració: 10

    Et felicito per la teva concreció i claredat. Aquesta frase del títol és evident, és la realitat que m'agradaria escoltar algun dia a la tribuna del congrés, responent a en Rajoy, en Fernández díaz o qualsevol membre del PP. Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Jana Cooper

Jana Cooper

14 Relats

28 Comentaris

11622 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“Una altra manera de viure és possible”

Si vols saber alguna cosa més de mi al meu bloc geriatricparc.com te’n faig cinc cèntims més.
Gràcies per visitar-lo!