Espaguetis amb tonyina

Un relat de: Jana Cooper

Avui ho faré. Avui et convidaré a sopar. Fa gairebé tres setmanes que vas començar a treballar amb nosaltres i des de llavors que tinc ganes de fer-ho. El primer dia ja varem fer plegats el cafè de la tarda i cap al final de la setmana, vam anar a fer unes canyes amb la colla de la feina. Parlar amb tu és fàcil. Fàcil i divertit. Tots dos som fans de Tarantino i Coppola. No mengem crispetes al cine i ens sembla un sacrilegi parlar enmig d’una peli.
Ara t’ho dic. Ara que vens cap a mi. Em mires, somrius i t’ho deixo anar com si res. Com si no pensés que ets un tio molt maco i com si cada cop que parlo amb tu, no m’hagués d’esforçar per fer veure que no passa res.
Avui no et va bé. Però demà, sí. Quedem a casa meva a les nou. Portaràs les postres.
Tallo la ceba... ¿En juliana es diu? En una paella amb oli d’oliva la deixo que es vagi fent a poc a poc. Mentrestant paro taula. Poso una copa de vi, una de cava i un got. No m’agrada, massa formal. Trec la copa de vi. Tampoc. Trec la de cava i deixo la de vi i el got. Ja posaré la de cava més tard.
La ceba ja està a punt i afegeixo el tomàquet ratllat amb una cullerada de sucre, tal com feia la meva avia, amb sal i pebre. Les espelmes...¿Al mig de la taula o al costat de la copa? Remeno el sofregit i em poso a treure els pinyols de les olives negres.
Reparteixo les espelmes per la sala. Una de gran al mig de la taula i les altres sobre la llibreria i al bufet...¡Queda de conya!
Un cop bullits els espaguetis hi afegeixo el sofregit, les olives sense pinyol i una llauna de tonyina. Ho deixo a punt, ratllo el formatge i em vaig a dutxar. Sota l’aigua calenta assajo la meva declaració. ¿He dit declaració? No és ben bé això, simplement et demanaré que si vols... et diré que m’he enamorat.....massa fort, t’espantaràs...bé doncs, dons...¿Què et dic?
Amb una copa de vi negre comencem a sopar. Trobes els espaguetis boníssims i realment gaudeixes menjant. Gaudeixes tant que et taques la galta esquerra i ni te’n adones. Fins i tot així, et trobo atractiu. M’ho estic passant molt bé, aquest vi cada cop el trobo més bo i em sento valenta i segura per dir-te el que et vull dir, sigui el que sigui el que et vull dir.
Ara és el moment. Ara t’ho dic... i tu em mires fixament i eixugant-te la taca de tomàquet de la galta, em dius sense deixar-me parlar:
-Vull que coneguis en Manel, la meva parella, us caure-ho bé, n’estic segur...
Segur que m’he posat més vermella que el sofregit dels espaguetis i per fer alguna cosa amb les meves mans, que no sé on posar, prenc amb decisió la meva copa de vi i me l’empasso d’un glop.
Et quedes astorat i no saps si omplir-me un altre cop la copa de vi o passar directament a l’aigua per si de cas.
-¿Estàs bé?
Jo assenteixo amb el cap incapaç de pronunciar paraula i tu continues parlant del Manel i de com us vareu conèixer i de que ja veuré quan el conegui que bé que em caurà i jo a ell.











































Comentaris

  • Quina planxa![Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-10-2013

    Jo no el posaria a la categoria d'humor, el relat. sinó al de desamor (si n'hi hagués). De cop, les il·lusions i emocions de la protagonista reben aire gèlid que les petrifica. Després, i el relat no toca aquesta part, hi ha el temps per treure's tot això i no és divertit, precisament. No pas per això ara et pensis que em foto amb el relat en si, sinó que vaig més enllà i imagino com seran els propers dies de la prota.

    Escrit en primera persona i en present ens acosta molt al què passa, som amb ella, ho vivim, parem la taula amb ella i amb ella veiem la cara del tio dient la notícia fatídica per a ella. :-

    Se t'ha escapat un 'dons' (que li falta la c) i un te'n adones (te n'adones) (crec que era això).

    Tens un bon fer escrivint. A veure si també et deixes veure pel fòrum i els reptes!

    I benvinguda a relats!

    Mena

l´Autor

Foto de perfil de Jana Cooper

Jana Cooper

14 Relats

28 Comentaris

11615 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
“Una altra manera de viure és possible”

Si vols saber alguna cosa més de mi al meu bloc geriatricparc.com te’n faig cinc cèntims més.
Gràcies per visitar-lo!