Quimera en solfa

Durant dies i nits, ens vam estimar a través de les missives que ens desàvem a l'escletxa de la nostra cabana de pedra i pissarra. Vam triar construir-la en aquell bell indret, a la vall de valls, sobre el nostre prat verd entapissat de flors grogues i violetes. Vam traçar el riu, perquè la seva remor ens fes companyia.

Érem els nostres respectius amors inventats. Junts, vam cuinar paraules olorant el foc. Amb cal·ligrafia tremolosa ens vam fer el primer petó. Vam silenciar-nos amb fulls en blanc. Ens vam barallar amb imperatius per reconciliar-nos amb punts i a part, fent-nos un bes inclinat amb cursives.

Aquesta nit em tocava a mi enyorar el teu cos nu al jaç de la nostra cabana. He somiat que ens revelàvem totes les metàfores: Em portaves a collibè, corrent de llevant fins a ponent perquè el sol roent no ens enxampés. En arribar al marge del riu, et descalçaves i el travessaves amb el teu gest divertit fent saltirons de còdol a còdol. Per primer cop, junts, arribàvem al refugi de la vall. Abans d'entrar a casa vam estirar-nos al prat i ens vam besar en horitzontal. Vam fer l'amor per primera vegada a la tela verda pintada de flors. Vam adormir-nos a foc lent, jo endinsant el dit en el teu melic i tu alenant-me a l'orella. A l'alba, ens vam banyar entrellaçats al toll del riu i ens vam eixugar llepant-nos els cossos a l'obaga del ferm roure.

M'he despertat del bell somni a la immensa ciutat. Com cada matí, he encès l'ordinador, t'he espiat pel forat de la missatgeria instantània i t'hi he desat el correu electrònic d'avui. M'he cremat fent-me un exprés sol amb sacarina, i he sortit de casa per perdre'm entre els rius de gent desbordada i solitària.