QUI HI HA PER AQUÍ?

Un relat de: Guiomar

Vivíem quasi bé en comuna, una casa al costat de l’altra, amb els meus tiets, cosins i avis materns. La meva àvia era qui cohesionava tot aquest grup familiar, es quedava a casa fent-se càrrec de la família. Feia el dinar, se'n cuidava de tots nosaltres i contestava a moltes de les nostres preguntes. La recordo ensenyant-nos a fer ganxet, a la meva cosina i a mi, i deixant-nos els plats de l'esmorzar preparats perquè els rentéssim quan arribàvem d'escola. També recordo com ens estimava i com, en la nostra adolescència, havia fet de mediadora davant les nostres mares.

Recordo també el meu avi, alt i fort tant d'aspecte com de caràcter, plorar com un nen quan ella ens va deixar. Era un home de principis i de costums invariables. Cada matí s’esperava davant el quiosc per comprar el diari molt abans que obrissin. Pujava a casa, esmorzava i, assegut en una butaca, llegia el diari de dalt a baix. Després passava a veure si ja ens havíem llevat. La meva àvia ens preparava per anar a escola, ell dirigia i manava. Amb el temps no va perdre aquest costum. Quan vaig començar a treballar venia cada matí per vigilar que no arribés tard. A quina hora te’n vas? Era la seva pregunta diària.

A casa mai havíem estat pioners a l’hora de comptar amb els nous avenços que la societat de consum ens oferia. Ni la televisió, ni el cotxe, ni tampoc el telèfon. Era ja una jove inquieta i rebel i m’avergonyia no poder donar el número de telèfon als meus amics. De fet la meva àvia sempre deia que nosaltres érem pobres, i el meu avi amb el seu diari ja en tenia prou.

El dia que va arribar el telèfon a casa va ser tot un esdeveniment. Finalment semblava que podríem gaudir del nou estri i comunicar-nos amb els nostres amics. Amb el què no hi comptaven era amb el meu avi, que com un gelós ca cèrber es va instal•lar al costat del telèfon. Llegia el diari, ens fiscalitzava totes les trucades i ens feia morir de vergonya quan contestava amb el seu col•loquial: Qui hi ha per aquí?

Comentaris

  • Records[Ofensiu]
    Materile | 24-11-2015

    Una bona descripció dels personatges i d'una època. En el teu relat el temps i les persones prenen vida. Preciós!

    Materile (Maria Teresa)

  • Puc veure'l[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-11-2015

    Puc veure'l, el teu avi, Guiomar. L'imagino assegut al costat del telèfon amb el diari obert, llegint amb un ull i amb l'altre fiscalitzant l'aparell. Encara no s'havia inventat, però no us calia el contestador automàtic ;) .

  • RETRAT DE FAMÍLIA[Ofensiu]

    No fas només un retrat de família, sinó d'una època. Enhorabona! Gràfic i tendre.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 18-11-2015

    Moltes gràcies pel teu comentari

  • Entranyable[Ofensiu]
    Edgar | 18-11-2015

    M'ha encantat el clima familiar de la història i el càlid contrast entre els grans i els petits

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

43 Relats

242 Comentaris

34880 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!