Cercador
Quedem tu i jo
Un relat de: aleshores- Compartir:
Quedem tu i jo
Sí, amor, el temps ens ha demolit,
els nostre cossos, les nostres passions,...anorreats,...
El pas constant de les hores,
com un ribot, ha desfet,
ha pelat, tots els nostres contorns,...
però queda quelcom de nosaltres:
la mirada enrere,
la memòria d’allò viscut,...
I ens reconeixem encara,
sota el torn que ens perfila:
quedem tu i jo,...
entre les serradures de la nostra fusta.
Sí, amor, el temps ens ha demolit,
els nostre cossos, les nostres passions,...anorreats,...
El pas constant de les hores,
com un ribot, ha desfet,
ha pelat, tots els nostres contorns,...
però queda quelcom de nosaltres:
la mirada enrere,
la memòria d’allò viscut,...
I ens reconeixem encara,
sota el torn que ens perfila:
quedem tu i jo,...
entre les serradures de la nostra fusta.
Comentaris
-
Ei...Stop al pesimisme.[Ofensiu]Annalls | 02-03-2013
Esta molt bé el que dius, trobo que es un poema fantàstic però tens el present, ets aquí, amb tot el que comporta.
Anna -
El temps entre tu i jo[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-03-2011 | Valoració: 10
quina meravella de poema! L'has escrit amb molta emotivitat, sinceritat i bellesa. Les paraules són magnífiques, justes. La música que l'acompanya és suau i rítmica alhora. I la reflexió del temps és el gran debat. Jo crec que nosaltres som passat, el present corre massa de pressa i el futur?, doncs ja en parlarem demà passat. Una forta, fortíssima abraçada!
Aleix
l´Autor
269 Relats
605 Comentaris
131275 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84