Cercador
Quants nos seràs capaç de resistir?
Un relat de: Toni Viadé i MorenoNo és que fos lleig, és que simplement no m'atreia. Tampoc no puc dir que fos un xicot avorrit, superficial, malcarat o llefiscós...simplement és que treballàvem junts, ell era casat i, a mi els triangles irregulars no em van. He de reconèixer que les seves propostes eren prou atractives i originals, que a les meves negatives, la veritat, se'ls acabaven els arguments i que, per tant, va arribar un dia en que no vaig tenir més remei que plantar-me en el sempre concís, diàfan i taxatiu "No". No a un cafè fora d'hores d'oficina, no a una paella de xiringuitu piju, no a una escapadeta low cost a Roma, no a perdre'ns pels carrers de París el proper cap de setmana, no a veure sortir el primer sol del 2005 des del Cap de Creus, no a celebrar el cap d'any del 2006 a Times Square, no a brindar pel 2007 amb licor de llangardaix des del Sheraton de Hong Kong, no, no i no. A vegades quan, sense ni tant sols haver llegit la proposta, contestava amb un altre no el seu SMS em preguntava quants nos seria capaç de resistir. De fet, sovint encara m'ho pregunto, perquè amb un sol sí en va tenir prou per morir d'un atac de cor. L'amant de la seva dona mai no m'estarà prou agraït.
Comentaris
-
no serà l'últim![Ofensiu]Nyanga | 27-08-2009
és el primer relat que llegeixo teu, però t'haig de dir que no serà pas l'ultim!
Amb una sorprenent força has canviat el no per un si mortal..i un final inesperat.
Felicitats! -
M'encanta![Ofensiu]jOaneTa | 13-09-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat molt Toni, al principi creia que potser m'avorriria però has fet que d'una història de les que sempre es parla d'oficina i banyes en surti un relat amb un final còmic.
M'encanta. Aquella expresió de la seva dona dóna al relat el punt que li falta.
jOaneTa -
segeix axi Toni[Ofensiu]quimviade | 13-09-2007 | Valoració: 9
Relat molt clar, no cal buscar cap cosa per entendre el que vols dir.
-
Epaa![Ofensiu]RATUIX | 12-09-2007 | Valoració: 9
Podria ser. La vida té un punt "ximple" de vegades. Molt ben descrit i suau de llegir. Ironia al punt just.
-
Hola[Ofensiu]Arbequina | 12-09-2007
Gran minirelat. molt bo, el trobo, de debò. Ah, i encara més gran el final.
Una salutació.
Arbequina. -
Vaja,[Ofensiu]ANEROL | 12-09-2007 | Valoració: 10
un pèl de cinisme i de caxondei no està de més. M'agrada com escrius
-
Hola Toni[Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 10-09-2007 | Valoració: 10
No coneixia les teves aficions literàries. Ets directe, concís i bastant cruel. M'ho apunto... Una abraçada.
Lluís -
...[Ofensiu]aaa | 09-09-2007
un relat breu, ben estructurat i amb un bon final, tot i que trobo li falta una mica mes de mala bava.
en tot cas, el to general, carent d'emocions, com qui talla un bacallà, denota un estil molt particular d'escriure, que, ves a saber per què, em sembla molt bo.
Roarscach
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
27 Relats
184 Comentaris
50355 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
La ficció emociona quan es barreja, ni que sigui una micona, amb la realitat.(tovimo@msn.com)
Últims relats de l'autor
- La meva Poderosa Afrodita
- Ell, ella, ells dos durant aquell petó
- Un parell de vertaderes històries més de com va començar i acabar el món
- En Joan i na Joan
- Em sembla que ja sé perquè les dones diuen no quan volen dir sí
- Ànimes en pena
- El compitor de "Sa pubilla"
- Un breu i típic bestiari encadenat
- Paaam!
- Què et sembla si deixes de treballar i intercanviem gens?
- Bona tar(d)a senyor doctor
- Secret legal
- L'escriptor amateur i l'escriptor consagrat
- Perdona'm amor
- "Frost singles of the world": Unim-nos i salvem el planeta