Precisament quan véns és primavera.

Dorm murmuriosa

Un relat francament encisador. Podria batejar-lo amb infinitat d'adjectius: entranyable, intens, familiar, humà, senzill, proper... Absent de qualsevol sofisticació, és un relat colpidor per la seva tendresa i has aconseguit barrejar, de manera excel·lent l'emoció que sent la mare per la tornada de la filla, amb tot el seguit d'accions que fa, anant d'aquí cap allà buscant que tot estigui perfecte, que tot la satisfaci de nou.

És tan detallat el relat que el pots anar "veient" a mesura que vas llegint. Et pots imaginar la mare, l'estança, els estris de cuina, i fins i tot pots gairebé olorar els ingredients que posarà en aquest "putxero".

És emotiva la càrrega emocional que despren la mare, una dona generosa i altruïsta, amb una capacitat d'estimació il·imitada, que només vol la felicitat de la seva filla, encara que sigui a costa de la seva pròpia infelicitat.

Has aconseguit un relat maquíssim. Et puc dir, molt sincerament, que és un dels més frapants que he llegit darrerament aquí. Et felicito.

I ja posats a dir, m'agradaria saber com l'hauries acabat si l'haguessis allargat més.... es queda molt de temps la filla? Marxa l'endemà? Es queda per sempre? Ben mirat, crec que podries fer una segona part amb aquesta argumentació...

Una abraçada i la meva enhorabona!

Estic repassant tota la teva "producció" i, adesiara, em trob amb meravelles com aquesta. Jo també m'he hagut de torcar la cara, per si de cas una llàgrima distreta rodolava pell avall.

Feia dies que havia llegit aquest preciós relat... i un parell o tres que havia tornat a rellegir-ho... i sempre quedava pendent el comentari, per què alguna cosa d'aquelles que semblen urgents em feia allunyar-me de la pantalla i després... i allò... i l'altre... però jo sabia que m'esperava i per això ens tornem a trobar.
I com el primer cop i en cada lectura, em declaro atrapada per l'encís de les paraules, per la màgia de l'ambient de cada escena, pels sentiments que s'escolen entre les línies i les sensacions que travessen la pantalla.

Com autor del relat, he de felicitar-te sincerament i admirada.

Com a creador del Putxero, t'he de dir que ho provaré... He pres bona nota de la recepta i ja imagino un cop feta la menjada, parant la taula i posant amb els coberts un bon tros de tendresa, damunt el tovalló doblegat, un amor del que no té mides, el got ple de generositat i d'entrega, a sota el plat que es vegi el xic de por inevitable...

T'envio una abraçada que encara és d'hivern, però molt càlida,
Unaquimera

ple d'amor i tendresa.
M'ha agradat moltissim amb quin amor prepara el dinar, i com la casa s'omple de vida.
He pogut veure-ho tot perfectament, amb la flaire del putxero de fons i sentir les emocions d'aquesta mare tan autèntica, que fa el que sigui per la felicitat de la seva filla,
No hi res més desinteressat que l'amor d'una mare.
Crec que tots els lectors hem plorat amb aquest relat tan ple de sentiments..
Una forta abraçada. Gracies per regalar-nos aquest relat i adelantar una miqueta la primavera.

Un encant...

a mi sí que m'has fet plorar, amb tanta tendresa abocada, tant sentiment desbocat i em trec el barret, et faig reverència profunda i aquest misteri que et fa escriure belleses per la eternitat.

gràcies per aquesta meravella impossible, senzilla, d'una grandesa increïble.

gypsy

M'ha encantat tot el qui descrius, i l'amor incondicional que sorgeix des de les primeres línies fins al final. Els detalls, el nerviosisme perquè tot estigui a punt i no hi hagi cap errada en aquest retrobament amb la seva filla. L'entrega, la capacitat de donar-se sense esperar rés a canvi malgrat hagi passat el temps i no hagi tingut notícies. Cap retret, només l'alegria i la il·lusió de que sigui allà encara que només sigui per uns dies. Destacaria una frase que m'ha emocionat molt: "no vull obligar-te a res, no vull que sàpigues la falta que em fas".
Felicitats i una abraçada

felicitats home d'arena!
et sabia l'art de la poesia, però aquí m'he tret el barret amb la prosa. L'ambientació és fabulosa, els detalls de l'àpat per remarcar el nerviosisme fantàstics i la sorpresa final senzillament meravellosa. Em sembla que només puc dir el mateix que la ginebre... gràcies per escriure'l!

salut!

gràcies gràcies!. Estic tant emocionada... hasta ploro!
La recepta del putxero de festa, embolicada en aquesta història, que és és curativa, és allò que necessito sentir. L'amor de la mare, allò que es nutritiu, que alimenta el cor i el cos, que et fa crèixer i ser lo millor d'un mateix.
I, per altra banda, ho escrius tan bé! Crees una emoció, en pocs moments es veu el nerviosisme d'aquesta persona, que al principi penses que és l'amant, o una parella antiga que es retroba... tot i que sembla tan increïble l'entrega del suposat home, que quan veus que és la mare, (perquè jugues amb superdestresa amb aquest dubte), llavors tot quadra. Els sentiments i nerviosisme de la mare... el relaxament i abandó de la filla, que arriba a casa, al cau, al niu i sap que no hi ha exigències, que tot es donat i regalat i, acceptació, protecció.
Pobre mare, que sap al que ha de renunciar, que estima sens esperar res a canvi!
Una història de generositat i entrega total!
M'agrada molt i de veritat que gràcies! Ets, ets un amor!
Saps aquella frase a l'Alejandro Jodorowski que diu "el arte o és curativo o no es arte"?
Doncs això!
Petons i abraçades grosses
Ginebre