Posa't les ales i voleia enmig de la vida per l'aire consistent d'una carícia

Un relat de: nadàlia
Vine, posa't les ales,
no temis, res no et passarà.
Si com fugim de la vida
aprenem a dir sí, un sí allargadíssim i present
defugim la por de totes les pors
i ens posem les ales de l'amor
voleiant sobre el nostre espai de terra
que ens ha vist néixer i créixer,
viure i morir i tornar a viure
tantes vegades.
Repetim el flux d'un riu
vida nostra encallada
només ho sembla
però llisca endavant gràcies a l' oreig matiner que ens desvetlla i ens renta
la cara.
GRÀCIES A TU així sóc jo, soca arrelada, arrelada al vent que és on es viu la VIDA
Un XÀFEC impetuós no et mulla les ales i llisques cel enllà, enllà, enllà, enllà.
XXXXXXXXXXXXXXXXXAAAAAAAAAAAARRRRUPAAAAAAR

LA MEEEEEEEEEEEEEEEEL

SIGUES OOOOOOOOOÓS BRRRRRUUUUUUU.

Comentaris

  • què bonic nadàlia...[Ofensiu]
    joandemataro | 08-02-2012 | Valoració: 10

    " arrelada al vent que és on es viu la vida " preciós...

    moltes gràcies per la teva lectura i pel comentari al meu poema

    una abraçada
    joan

  • Portar posades les ales...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 06-02-2012 | Valoració: 10



    Valdria la pena que les portessim posades i sabessim sobrevolar per la vida procurant evitar tots els obstacles que anem trepitjant.

    M'agrada molt el teu poema.

    Fins a la propera lectura.

    Gemma

l´Autor

nadàlia

46 Relats

86 Comentaris

45562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!