Poesia per abans d'anar a dormir (19-21)

19

I vens a relativitzar-me
el que ja suposaves q'era cert
el que tenies en ment en aquell moment
tèrbol en q'et desfeies de mi amb preses
en que desmuntaven el q'et quedava
de la teva bondat soterrada
no et queda res sota la pell
no hi ha vida sota els teus cabells
no hi ha matèria al teu cor
ni hi ha pixades al teu ventre
ni res que t'alimenti
ni q'et faci patir
perquè tu ets un ésser
encara per descobrir i per construir
sempre seràs un projecte
sempre una promesa
sempre tindràs un dubte
q'et menjarà els budells
i farà carn picada dels teus menuts
i tu podràs aleshores dir
amb veu alta i modulada
amb potència i convicció
que has viscut per a tu mateix
que a tu sol t'has cuidat
que només la teva pell ha lluït
q'en cap hora ombriva
t'has deixat trepitjar
aleshores digue'm
aquestes soles al teu front
les senyals al teu ventre
tot això són quimeres?
no existeix el neguit
q'et fa mossegar amb més força
per donar de menjar els teus rebrots
al niu q'encara pagues
allà on creies que trobaries un palau
només veus branquillons entortolligats
i només veus penúria
i tot el q'et queda
insensat, has perdut el cap
per un embolcall buit

I et neguiteges encara
per saber com dispararàs
les teves bales vocals
a la cara de l'enemic
el gosat enemic que t'encercla
t'assetja a casa teva
al teu niu hipotecat
d'on no vols sortir
per un orgull incert
per una vanitat injustificada
perquè tu vals
perquè tu pots
perquè tu fas

I fas el què, puc saber?
no fas el que caldria
bé que ho saps
ets injust amb els altres
coneixes les teves febleses
aquelles que mai reconeixeries
les que et van pujar la sang a les galtes
les que de cap manera
estàs disposat a esmenar
les teves faltes són moltes
el teu gra de sorra ha desfet el castell
i no hi havia castell a desfer
només un munt de grans sense forma
i alguns que se'ls emportaven les onades
i tu dormies a la platja
i joguinejaves amb la grogor a les teves / mans
i res no hagués pogut
fer-te canviar ni moure't
pensa que un cop quiet
ningú no podrà bellugar-te
que la teva força és el teu refús
que pots dir prou i no
que pots oposar-te als que volen córrer
la teva lentitud exasperant
és el teu ésser més autèntic
els altres poden esperar
tu pren-te el teu temps
que hi tens dret
q'esperin els afanyosos
i els que tenen coses a fer
tu saps que no són importants
tu ets com un pedrot
abocat al camí
que no deixa passar
i que no es belluga

La sulfurada reacció
de l'altre poc t'importa
la seva opinió no t'importa gens
només la teva compta
només tu tens opinió
només tu penses, mentre els altres / gandulegen
o potser tots pensen
i pensen per igual
i totes les seves idees són vàlides
i tan se't fot menjar-te un filet
o una sopa de fideus
i tant és tot, i tot val
i no hi ha res q'estigui per sobre
però no m'enganyes
tu ets per sobre
tu saps que penses més
i que tens la picardia
d'aconseguir el que vols
sense q'es noti gaire
amb jugades magistrals
amb cops d'efecte
provocant el riure
aprofitant-te del riure
i dels bons sentiments si molt convé

Així que tu ets especial
com tothom que és especial
tu saps que tothom ho és
però t'importa que tu ho ets
i només la sospita
que si tu diguessis que no tothom és / especial
aleshores hi hauria quídam
més especial que tu
que s'oposaria a la teva especialitat
així doncs has d'admetre que tot és igual
i vàlid i profitós
perquè tens por
que tu no siguis vàlid i profitós
així doncs et calen els altres
per tal que tu tinguis algun valor
i et cal la seva normalitat especial

El nen especial tanmateix
no opina com tu
et mira les mans i veu raves
et mira els ulls i veu ferros rogents
et mira la boca i veu pedres
et mira el nas i veu una claveguera
et mira sencer i nota la teva sentor
de tota la teva culpa
que ni tan sols amagues

I et preguntaràs perquè tanta bel·ligerància
perquè tu només intoleres la intolerància
i has de saber que jo només tolero la / tolerància
qui té la culpa aleshores?
qui ha començat aquesta guerra?
qui és el responsable dels mals q'ens / colpeixen?
tu no pas jo

Per un instant d'esbarjo
fugisser i malaltís
has d'hipotecar-te de per vida
que només en tens una
i has de posar-te en situació
de ser mala persona
en alguns moments en que esgarrapes
el licor que t'alimenta
la vida que t'insufla
el diner q'et manté dret
i només per un esbarjo
malaltís i breu
et poses a tu mateix
l'espasa a la mà
i dius que te l'ha posat un altre
i després estoques amb ella
i dius que s'ha mogut sola
i després la remenes a sota de la carn
fins que veus brollar la sang calenta
barrejada amb altres líquids
i dius que és l'altre el que s'ha mogut
que tu no has fet res
i no tens res a veure amb l'arma
i q'ets bona persona i pots prendre cafè
com una persona educada
a mitja tarda

Tu no tens res a veure amb res
perquè no hi ha res que hi tingui res amb / veure amb res
perquè tot és discutible
perquè els arguments són intercanviables
com peces a un trencaclosques
i només compta la raó relativa
i la raó de l'acció
el fer i no parlar
i el convèncer i no pas el tenir raó

I les veritats arraconades
les pobres afirmacions categòriques
empresonades per renglerades informes
per conjunts sense sentit
de paraules vomitades
que han produït una mala digestió
les veritats per més que cridin
no arriben enlloc
ni tenen reconeixement
no saps com m'agraden els camins
que finalitzen abruptament
que no menen enlloc encara
les vies de tren
que s'acaben en mig dels prats
que no condueixen a cap estació
són les que encara no amaguen
el seu sentit veritable
la seva raó de ser i la seva lògica
sempre hi haurà camins
acabats abruptament
i tu sempre els trobaràs
per bé que consideris el final
només un revolt
i tornis per on has vingut
sense ni tan sols pensar
que puguis repetir-te

La repetició impossible
la repetició anhelada
per la ment que no vol aprendre
pel sentiment que vol tenir pautes
la repetició però esquívola
no vol que la descobreixis
perquè esforçar-se en evitar-la
si és ella la que persegueixes?

No cal que triomfis
no cal q'et superis
sigues feliç tu mateix
en la teva companyia
les teves idees t'avalen
la teva conducta és impecable
o potser no tant
però perquè tanta feina?
perquè lluitar com un ase
contra tota mena d'indiferència?
perquè fer-ho si no val la pena?
perquè escarrassar-te si és en va?
perquè endebades et trenques les banyes?
perquè vols ser com nosaltres
torturats i solitaris
amb el cap negre com el forat d'un pou
que ja no té aigua?

Tu que pots somia
tu que no tens ànsia gaudeix
tu q'et conformes no pensis
no cal que ho facis
ni cal que facis pensar
ja saps que no et prova
desvetllar consciències
ja saps que no coneixes
més que quatre coses
i saps de sobre q'els q'et manen
en coneixen vuit i dotze
aleshores perquè colpejar
a la cara de l'altre amb tant de desfici?
perquè vols tenir el que d'altres no volen
i perquè vols ignorar
el q'els encega i condiciona



20

I sàpigues que les alenades
d'aires de muntanya
sempre t'acompanyaran
allà a on vagis i a on tornis
i que hi haurà recompensa
pels teus esforços desconsiderats
en pro del teu benestar
i dels teus detalls quotidians
sàpigues que tindràs
el que mereixes
i que res no et podran treure
de la teva recompensa
sàpigues que ningú t'escolta
que no hi ha paraules que puguin / descriure't
i que no hi ha res que pugis fer
per redimir-te

I mentretant els que manen
amb les seves súpliques a la buidor
a l'absurd del que tenen per sobre
a totes les coses que no existeixen
a tot el que no és i mai no serà
pretenen agenollar-te
amb les seves paraules dolces
els falta la rudesa dels suors
la força de les lamentacions
la justícia de les penes
són persones sense rostre
que s'amaguen darrera despatxos
que volen soterrar-te en paperassa
volen que tu surtis del teu cau
per tal que pugin veure't la cara
llisa i tendre
perquè sigui el seu àpat
la delícia dels seus postres

I entretant cavil·len
com fer-te la punyeta
perquè consideren que t'equivoques
perquè tenen comentaris a fer-te
indicacions que oferir-te
sobre'l que fas i deixes de fer
comentaris que sempre sobren
sobrers en essència
els tenen a punt per defensar-se
perquè creuen que han de lluitar
perquè consideren q'el teu benestar
serà la pèrdua per a ells
no volen sentir a parlar
que tu invoquis regles naturals
per tal de justificar-te
ni volen saber de les teves raons
que no són importants en els seus judicis
en els que només importa el seu parer
i en els que tu no tens res a aportar
perquè no tens la ment rodona
perquè el teu cervell es fa petit
i tens a l'interior el germen de la maldat

Només tu coneixes el teu dolor
ningú altre no en serà testimoni
ni hi haurà obligacions per a tercers
igualment tu coneixes el dolor de l'altre
l'has viscut a la teva pell
dessota el teu crani hi és instal·lat
i és el mateix dolor que sentires
en aquells moments crucials
ja passats i oblidats
quan et vegueres sol
davant un destí impossible
quan hagueres de triar
per una vegada una definició
un perquè per a la teva vida
aleshores tenies l'oportunitat
de recular amb prudència
i et vares llençar al suplici
sense importar-te la destinació
com n'eren de llestos
els que amb somriure sorneguer
saberen triar el camí correcte
els que no s'esquitxaren
amb la teva caiguda al llot
de la veritat nua
com n'eren d'espavilats
els que pogueren fugir
escapolir-se de la lava
de la cremor i del trencament
i pogueren fer-se una vida
de la que tu només gaudeixes en part
una vida completa i normal
un futur optimista i seré
a quin preu ho feren
tu ho saps, però no ho vols dir
perquè aquesta veritat et fereix
i qui s'agenollà més tu ho saps
però ho calles per respecte
de tu mateix i dels que t'envolten
i els que han mort siguen enterrats
i els que viuen ho facin satis
fets
i els que volen morir que ho facin de / pressa
i els que volen fugir que s'amaguin
perquè tu tens el poder a les mans
només tu coneixes el teu camí

Ànim company aventurer
no deixis q'et petrifiquin
amb les seves normes absurdes
tu saps que poc valen
que no resolen conflictes
q'els creen només per protecció
dels que tenen quelcom a perdre
tu saps que a tu no-et serveix
el seu puritanisme morigerat
que tu no comparteixes el seu déu
que no creus en la seva presó
que no penses com els seus metges
que res no-et mourà d'on ets
perquè res hi ha que pugui interessar-te
de la seva penúria mental
de tota la podridura q'arrosseguen
de tot el dany moral que provoquen
de la carnisseria emocional q'inciten
amb les seves paraules buides
amb la seva serenor en ferir
no t'impressiona la seva tranquil·litat
no sents un estremiment en travessar els / seus passadissos
la buidor només és buidor
a on no hi ha no s'hi pot trobar
la seva ampul·losa vida
no t'emplena

I per això cantes
amb acords inventats
amb pauses irreverents
cantes a la vida i a la fruïció
no pas de la seva polsegosa doctrina
ni tampoc als seus grisos uniformes
no-els cantes a ells
ni cantes a la teva companya
ni vols per a tu cap penyora
ni avantatges sucosos
ni interessos desorbitats
ni vols una part proporcional al teu esforç
ni q'es reconegui el teu mèrit
ni vols aduladors i aücaires
ni-et calen els consells i les bones maneres
res de tot plegat no podrà emplenar-te
només el dolor desemparat
només la pena de tant en tant
només la teva buidor plena
d'una cosa menys densa
que s'arrapa a les parets
del teu cor abonyegat
no desobeeixes per plaer
tampoc per q'et sembli dura l'obediència
ni perquè vulguis fer mal
ni tampoc per fer el bé
només perquè tu no has triat
ni podries fer-ho
només perquè't picona el cap
el fet d'aprovar-los
de donar-los la llibertat
de deixar-los fer sense traves
per tal que s'engreixin
més i més, sense aturador
i q'arrepleguin, tot el que tinguin a l'abast
per tal d'atresorar-lo

No els hi permetis
amb les teves forces lluita
contra la seva buidor
sense'l candor dels ideals
i sense la puresa d'una bona causa
lluita perquè t'ho demana el cos
i lluita amb força
acabaràs amb la seva resistència
que és la teva
acabaràs amb el seu orgull
i amb la seva trempera
fraudulenta i fingida
amb la seva energia
que és furtada, amb el seu orgull
perquè ens constrenyen?
perquè ho varen fer?
perquè tanta maldat, tanta mala folla?
què els havien fet per mereixer
un càstig tan cruel i inusual?
res no mereixem, no hem de pagar
no pagarem i no ens faran pagar
i per cada bufetada q'ens donin
els tornarem un cop de puny
fins q'el nas els hi surti pel clatell
perquè no tenen dret
ni l'han tingut mai
i perquè tenim raó
i la seguirem tenint

Però tornem a l'assumpte espinós
de l'amor d'estiu
que no dura, q'es fon
q'el sol escalfa mentre mata
l'amor d'estiu que recordarem
com el millor
no pas l'amor que dona el fruit
d'una paternitat de dubtosa utilitat
que no compensa gaire objectivament
sinó l'amor fugaç, tranquil i seré
l'amor escalfat per la canícula
aquell amor en el q'ens podríem perdre
aquell amor sense ires
sense pesantor i sense culpa
no quedà res, ni les seves cendres
de tan cremat que va quedar
alimentat per si mateix i pel sol
que no perdona

I després ens sortiran
amb bagatel·les i ofertes
per tal d'enganxar-nos al seu producte
que no és nostre
i vull que sàpigues que no és teu
i que no hi tens res a veure
que és un producte seu
en el que tu no participes
un producte que t'és aliè
i que no és un bon producte
perquè la bonesa i la producció no / s'estimen
i no creen un client com tu penses
no és el teu producte
no em cansaré de repetir-ho
és seu, d'ells, ells s'ho maneguen
i tu només ho fas servir en cas d'urgència
perquè saben de la teva feblesa
i coneixen la teva humanitat
la que ells no tenen
i se'n aprofiten tal qual
sense amagar-se
no-els veuràs enrojolar
davant les culpes més evidents
els veuràs prendre la fresca
al costat de les suors més indecents
i encara pensen q'el mal dels altres
és el seu bé
i q'els calen les coses així
sense canvis substancials
però tu també saps d'estabilitats
la cerques i no la trobes
i coneixes el preu a pagar
per la teva desolació
per la cremor q'et devora
per totes les hores perdudes
en absurdes cues
per tot el que no has fet
per haver-te d'esperar
que coi es pensen?
fer-te esperar inútilment?
pensen q'el teu temps no té valor
q'has d'aprendre a cedir
que no pots colpejar-los en mig del cap
i rebentar-los a bastonades com mereixen
pensen que no ho pots fer
que no tens el poder
i tu saps que ho tens
i el bastó ben a punt, per obrir-ls'hi el cap
del que no sortirà res
ni carn fresca ni seny gelatinós
només paraules buides
i sentiments a mig fer
i construccions d'idees dislocades
i mentrestant el teu cervell
va desapareixent
i les teves ambicions
se soterren