Per dir-vos res, ara que neva

has vingut amb un poema, per no dir-nos res, sols per Estar A Prop. Poses uns mots un rera l'altre, enlloses el camí de paraules per arribar-nos a prop, per fer curta la distància. Ens fas un poema, no per dir, sinó per SER...present, a tocar.
Gràcies. El mall com trucs a la porta, hi ets? hi soc. escolto. llegeixo. sóc aquí.
Com m'ha agradat, rnbonet!! M'has temptat al fòrum, he vingut i t'he trobat.
Gràcies!!

mentres neva, ens transportes, d'aquí d'allà, com un somni, com una ensonyació.

té un toc d'esperança, de vida, de veu que atrapa.

És un poema diferent (em recorda l'estil de Miquel Martí iPol), on no expliques res concret, però dius coses bellíssimes.

Per no dir res, diré que és bell el poema.

Un barret per vos!

Salz.

Ei! Hola! Actualitzant-me en els Coments passats! (recuperant els autors/es que ja han passat la seva setmana...)

Ostres, doncs per dir-nos no res, acabes dient forces coses! jejeje

A vegades, un simple fet, com la neu, ens inspira a escriure. I ens fa fer un poema, en el que no diem res d'especial, però descrivim com ens sentim o allò que ens ronda pel cap.

"Per comentar-te res, ara que no neva" (jejeje)
Gemm@

Partint del no-res es pot fer un molt bon poema. Tu ho aconsegueixes, dient coses molt diferents...

Una cosa és el punt de partida, però que ens porta per llocs molt diversos

En aquest poeme dius moltes coses, tot i que tu dius que no es res.
A mi m'agradat molt.

La neu es prou evocadora per la majoria de nosaltres, i tu, amb la seva bella escusa, ens ofereixes unes paraules boniques i entendridores, per no dir-nos res? El teu poema comunica tendresa, imatges, i dolçor.

t'inspira, ja que per ser que no ens volies dir res, doncs, Déu n'hi do! des dels "A cops de mar/ que no dorm a cap platja" fins a "amb veus de blancs lliris", doncs el record del passat ("les llums del passat") no t'ha deixat "orfe d'idees" com pretenies dir-nos.

Bé, rnbonet, m'ha agradat. Fins una altra.

COMENT

Has vingut per no dir-nos res, i ens has omplert de paraules, llençades al vent com llops afamats. Darrera cada mot hi ha una idea. Darrera cada imatge, una vivència. Darrera cada vers, un sentiment.

Però ens has amagat el missatge, perquè no venies a dir-nos res. Ens has ofert, això sí, el símbol d'allò que t'esperona, perquè malgrat no voler-ho dir, necessitaves compartir-lo.

I has creat un poema.

Gràcies.

Salut!

LLIBRE

Sort que no ens volies dir res!
T'ha inspirat força la neu i ens has dit moltes coses, amb paraules plenes i boniques, ens has camuflat un missatge amagat.
Sempre em sorprens, de debò i em fas somriure des de dins del cor...
Gràcies pels teus comentaris, són una xispeta de llum.
Una abraçada!