PEPETA

Un relat de: Pispireta
Havia oblidat com la fredor del menjador es convertia en exultant calidesa cada cop que ens abraçàvem; com el teu pellatge fi acaronava el meu cor just abans d’anar a dormir; com preparaves l’aigua pels meus atacs de tos, i les pastilles, i la frega als meus glaçats peus.
Havia oblidat els matins plens de llum al teu costat, quan decidida enlairaves la persiana i de reüll em clavaves la mirada més profunda i a l’hora més tendra de tot l’univers.
Havia oblidat totes les meves queixes i com tu sabies recollir-les, ordenar-les, mimar-les, perdonar-les i llançar-les daltabaix d’un novè pis, sense que jo ni me n’adonés.
Havia oblidat les teves calces de jove i també les de fa quatre dies. Les primeres, boniques, blanques, amb puntilla o de ganxet o com li dieu, la qüestió és que jo només tenia ganes de treure-te-les!. Les darreres, una mica més aparatoses ja; tapaven tres quartes parts de cintura, però seguies lluïnt-les amb tanta gràcia, que si no fos perquè havia oblidat tantes coses, te les hagués tret també, arrencat si calia. I el teu pitram, quina delícia, això sí que han estat i seran sempre uns bons melons!. I perdona que estigui sent tan explícit, però és que no vull oblidar res més ja, ni la passió, que me l’encenies posessis el que et posessis.
Havia oblidat les estones al pati, quan et llegia contes i t’explicava un munt d’històries. Mentre jo m’explaiava, tu mantenies aquella preciosa expressió plena de somnis que m’enamorava de nou. I de sobte, començaves a acompanyar-me inventant-te nous escenaris, d’altres vides; i aquesta facilitat per a transformar tot el que hi ha al teu voltant em té encara tan fascinat...
Havia oblidat que des de fa un parell d’anys que no recordo res, que per més que ho intenti les idees, els records i les imatges se m’escapen. Excepte avui, que tot és més clar que mai, que veig cap on em porta aquesta llum tan brillant que es troba al meu davant i que marxo tranquil, satisfet, molt agraït i encara més enamorat de la meva perla.

Comentaris

  • Arribat el moment del comiat[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 16-02-2014

    i reviure una passió és un on consol.

    Una tendra història.

  • mar - montse assens | 11-02-2014

    paral·lelament a la passió sempre hi ha un amor més gran i fort que fa estimar-se i cuidar-se fins al final. M'ha agradat llegir-te!

  • M'he aturat en aquest [Ofensiu]
    Atlantis | 07-02-2014

    relat perquè el títol m'ha semblat atractiu per cassolà i perquè m'ha enganxat i l'he llegit d'una tirada, anant descobrint al final el protagonista del relat i la seva fi.

    Gràcies per seguir-me i comentar els meus poemes.

    Ens anirem llegint.

    Petó

  • La senzillesa d'una Pepeta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-02-2014 | Valoració: 10

    El títol m'ha cridat molt l'atenció. Aquest nom tan casolà m'encanta. I el que hi ha darrere aquest relat és la senzillesa de l'amor. Unes circumstàncies anteriors han deixat al nostre protagonista davant una situació final, però lúcida. què més es pot demanar en una situació així? La teva prosa magnífica ens ha acompanyat suaument. Una forta abraçada, a tu i a la Pepeta, que ara estarà un xic més sola.

    Aleix

  • Demència[Ofensiu]
    allan lee | 03-02-2014

    d'amor se'n podria dir aquest relat, però Pepeta hi escau com a títol tendre, com la darrera visió que s'emporta aquest protagonista, gran, malalt, súbitament lúcid al darrer instant. Escrius d'una manera àgil, atractiva, i la tendresa que té tot l'escrit el fa remarcable.
    Moltes gràcies per visitar-me, aixì he pogut coneixer el teu racó, m'agrada molt com escrius. Una abraçada

    a

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 02-02-2014 | Valoració: 9

    Redactes molt bé, mostres l'atmósfera que és el principal en un relat. Continua així.

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 02-02-2014 | Valoració: 9

    Redactes molt bé, mostres l'atmósfera que és el principal en un relat. Continua així.

  • "peus glaçats"[Ofensiu]
    iong txon | 02-02-2014 | Valoració: 10

    …would be much better in catalan, I think!
    Encara que admeto que es tracta d'un detall sense importància. Bé, bromes a part, cal dir que has fet un microrelat tendre i sensible tot i que lleugerament condimentat amb una mica de picant. El comiat ple d'agraïment d'un marit en el moment del seu traspàs, després d'un temps indeterminat de convalescència, de patir algun tipus de demència... No especifiques més, tampoc no cal. Crec que pot donar consol a moltes parelles, vidus o vídues, que hagin passat per aquest tràngol a l'hivern de les seves vides en parella. En aquest sentit m'ha portat records d'un altre relat que vaig llegir fa poc, aquí a RC, "arròs semat", d'Atticus, amb alguns ingredients similars a aquest plat que ens has servit amb el nom de "Pepeta." Aprofito per felicitar-vos a tots dos.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: