Mala nit bon son

Aquella matinada es llevà amb el cor accelerat. Encongí els braços i se sentí impotent, volia controlar cada malson, cada pensament obscur, i se n’adonava que no podia aconseguir-ho, ni en el millor dels somnis. I cop de puny a la porta de l’habitació, perquè se sentí rabiosa, intentava canviar els recorreguts i les connexions del subconscient i no trobava sortida a tal laberint, cada cop més infinit. Els genolls li caigueren a terra, frustrada, segons ella, un únic anhel, desig, i no hi havia manera d’assaborir l’èxit de guanyar la batalla, de celebrar la victòria. Les llàgrimes començaren a baixar-li galta avall, perquè també se sentí trista, es trobava tan sola davant d’aquella maleïda broma de poca gràcia que li ocupava tantes hores de son... I un cop rendida, que també així se sentí, pogué recordar el trajecte que havia anat construint d’emocions diverses que la portaven a un únic port. Se n’adonà que ràbia, tristesa, impotència i frustració anaven soviet agafades de la mà, estratègies que semblaven tan diferents, gairebé unides per la mateixa causa. I tot el seu cos acabà al terra, exhausta, tots els nusos s’esvaïren després de tanta guerra i el bon son, per fi, pogué penetrar per cada cèl•lula.