El món dels somnis infants

En el món dels somnis no hi havia res impossible. Aquell món només estava habitat per nens i nenes, il•lusions i idees. I l’únic que els hi demanava el seu govern és que portessin a sobre sempre una llibreta i un llapis. Bé, fins i tota amb això eren flexibles, ja que hi havia infants que tot el tema de la lectoescriptura els hi costava i permetien, per tant, que tan sols la imaginació i la retentiva fossin les acompanyants del seu trajecte. Qualsevol idea, qualsevol mot, imatge i escena havia de ser escrita o memoritzada per cada un d’ells i elles, així, quan el diumenge es reunien en assamblea, podien ser expressades i compartides amb tots els altres. En aquell món no es tallaven ales, no hi havia ni més ni menys, mai se sabia quina podia ser una idea brillant, per tant no en donaven cap per sabuda o per bogeria. De fet, totes les propostes il•luminaven alguna cara o sorprenien o deleitaven al personal, ja que per a gustos, colors, ja que la seva mirada era exempta de prejudici. I si un tenia la idea, un altre ja veia com es podia desenvolupar, un altre estava disposat a seguir les instruccions, un altre… Treballaven units i de manera lliure, havien comprovat que era la millor manera per a preparar-los per als altres móns d’aquella galàxia. Allà hi habitaven els adults, i la majoria d’aquests ja havien passat l’etapa infantil i no sabien com fer-s’ho per tornar al món dels somnis. Els hi semblava molt complicat tornar a somniar, a sorprendre’s o a volar deixant-se endur per la seva essència creadora i creativa. Per això el món dels somnis, per ajudar als altres móns a no perdre del tot l’esperança, la llibertat per a pensar, proposar i actuar des de dins, des del cor. En algun moment, els adults també havien viscut aquestes sensacions, aquesta realitat, i els nens i nenes del món dels infants els hi permetien tornar a pensar que era possible tornar a summergir-s’hi. I diuen, que mica en mica, ho anaven aconseguint, i que cada cop hi havia més adults amb pensament d’infant que realitzaven grans meravelles per allà on passaven. Ho tenien tot, la responsabilitat i el joc, la possibilitat i la concreció, la imaginació i l’estructura, el cor i la raó, el nen i l’adult integrats en un sol cos.