Foto de perfil de puramaria3

puramaria3

56 Relats, 87 Comentaris
41342 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
M'agradaria tindre la veu que hi tenen altres, veus de salnitre, color i llum

"A TRAVÉS DEL CAMÍ
-VIATGERS DE LA SAL-
PASSEN ELS TEMPS CONFORMES
AL FUTUR QUE ACOMPANYEN.
EL SECRET DE LES HORES
CREUA EL SOL DE LES DUNES."

TERESA PASCUAL
REBEL·LIÓ DE LA SAL
..........................................................................

"PERÒ HE APRÈS QUE LES COSES NO CREIXEN PARAL·LELES,
I QUE, OCULTS, HI HA SENTIMENTS QUE BROSTEN A LES FOSQUES"

JOSEP LLUÍS ROIG
Peixos d'un mar sec

****************

puramariacreativa@gmail.com

Enllaça'm i visita'm...fes clic en les paraules següents:
SEXE I CIRCUMSTÀNCIES: JO
EROS Y PALABRAS
EVA Y SUS ADANES
FOTOPOEMES EN FLICKR
ELS MEUS E-BOOKS
LA MOSCA ROJA
FOTOPOEMES EN FOTOCOMMUNITY

Últims relats de puramaria3

Últims comentaris de l'autor

  • puramaria3 | 06-10-2011

    per sentir-te bé "sent part" del realt i trobant punts poètics.
    Una abraçada

  • puramaria3 | 13-02-2011

    per la vostra sensibilitat al llegir les meues paraules.
    Una abraçada
    Pura Maria

  • puramaria3 | 07-04-2010

    unes "gràcies" que no són gens pseudogràcies!!!

  • puramaria3 | 29-03-2010

    La meua platja és també teua...
    Una abraçada de "quasiabril", ETERNITAT!

  • puramaria3 | 14-01-2010

    on no existeix la mentida possible: la pell i la carn només escolten la veu de la veritat, de l'emoció...En les aigües de l'orgasme hom es sent un vaixell de carn que sap que el viatge és curt però intens i real...
    Gràcies pel teu comentari!!!
    Pura Maria

  • puramaria3 | 09-11-2009

    on són les teues paraules?
    fa temps que les paraules vermelles del drac vermell no s'estenen per la pell de paper del planeta...
    Fes-nos el teu regal. L'esperem
    Petons
    (t'enviare les meues)

  • puramaria3 | 19-10-2009

    Crec que els autors i autores del fòrum de RC ja estan preparant-se per posar-se a tremolar...si participes en els reptes (meloreptes, reptes o nanoreptes) a més de disfrutar, guanyaràs més d'un i et tocarà convocar i organitzar el següent.
    Són reptes en què a partir d'un tema, una extensió, una data límit -normalment establida pel guanyador o guanyadora de la convocatòria anterior a eixa- es reben textos que, després, se sotmeten a votació entre els lectors de RC. Jo únicament he participat en un MELOREPTE (repte a partir d'una cançó). Per saber un poc més, ja que jo com a "puripedia" et seré insuficient, vés al fòrum i consulta les entrades que facen referència als reptes. En quant t'animes, ja tens un vot: el meu. M'encanta com dius-escrius el que sents.
    Reptes-petons!!!
    PS: disculpa l atardança en respondre't :)))

  • puramaria3 | 18-10-2009 | Valoració: 10

    "Hi ha frases que no són versos però són paraules al cap i a la fi; hi ha versos dolents que deixen de ser versos però continuen sent frases meravelloses... no és el cas del Poeta que em trasbalsa. Tinc molta gana i qualsevol no em valdria. No vull bèstia grossa ni immaculada transparència de fruits del temps..."R99

    Després de saber de la teua fam de versos veritables, esencials, i els sentiments d'estima i pell que s'hi amaguen i s'escolen al seu cos poètic, sent un plaer doble. Sóc conscient que aquesta fam ancestral que sent cada dia, en cadascun dels instants que repten a la comptabilització absurda i impersonal del temps que fuig si no és l'amor, no és una necessitat de la meua boca sinó d'altres llavis, també els teus. D'altra banda, les teues paraules sobre els meus versos d'amor, es convertixen en una mena d'aliment inesperat i benvingut. És un regal que un altre perceba en les meues paraules els sentiments que les provoquen. La nostra fam d'amor, de sentir, de vibrar, de viure i desitjar...es converteix en fam compartida que diluïx, d'alguna manera, les fronteres imprevistes que marquen les hores d'aquells dies que s'assemblen als que definixes com "deserts d'amor". Fam profunda, fonda, sentida que espera secretament no ser saciada mai...
    És preciós sentir aquesta gana...

    Ets benvingut sempre als meus versos i suburbis, ja ho saps.
    Petons!!!
    Pura María

  • puramaria3 | 13-10-2009

    Hi ha frases que no són versos però són paraules que es senten com versos. Hi ha paraules que ens "diuen": les teues sempre ho fan.
    M'he alegrat de veure't i llegir-te també a RC.
    Petons
    Pura Maria Evasex

  • puramaria3 | 09-10-2009 | Valoració: 9

    Inefable amor, paraules que desfan els deserts. Versos en els quals l'amor batega com una respiració que es nega a ser continguda. Paraules, les teues, que em fan recordar el sabor deliciós de l'amor, aquest sabor que cada dia mantic al paladar dels meus sentiments.
    Preciós poema Preciós
    Pura Maria

  • puramaria3 | 07-10-2009

    Sé que no és un contrapoema, és la teua veu barrejada amb la meua, les meues paraules sostenint les teues. En part, i tu ho saps, està escrit perquè no vull veure més papallones brillants que cauen en la foscor.
    Saps que l'amistad , la nostra, no ho és, d'impostora.

    T'abrace amb ella
    Pura Maria

    escriu, escriu, Sandra, escriu, viu, imagina, no et deixes guiar per la veu que es doble. Viu les paraules i recorda només allò que guanya el viure a la teua memòria (estic a madrizzzz!!!)

  • puramaria3 | 07-10-2009

    Com m'agrada llegir i sentir que allò que vull expressar és entés i sentit. Sí...sóc dualitat, com la paraula i la vida.
    Gràcies per les teues paraules
    Pura Maria

    (la Marçal m'encisa amb els seus versos)

  • puramaria3 | 18-09-2009

    Què tenen els braços de l'altre que ens inviten a ser en ells?
    Són els parèntesis que el cos dibuixa per a traçar un espai d'acollida, a la pell i a l'emoció.

    Preciós poema!

    Els teus versos i la cançó em porten tants records...
    Gràcies per deixar que la cadència de les meues paraules arribe a on ets, també.
    Pura Maria

  • puramaria3 | 18-09-2009

    Hi ha una emoció més preciosa que la que provoca imaginar una paraula i lliurar-la als ulls dels altres: saber que els ha inundat la pell, les sensacions i la seua cadència més interna, si més no, per un instant

    GRÀCIES (moltes)
    Un bes al meu estil

    Pura Maria

  • puramaria3 | 17-09-2009 | Valoració: 9

    Només em de FER I IMAGINAR ...i donar-li sostenibilitat a l'acció i els somnis.
    .............................
    Gràcies pel teu comentari i per considerar que el text de L'home que em banya és suggeridor.
    És cert el que dius: viure, viure'ns, és una ferida. Escriure és sentir les nostres ferides i les de l'altre, reconéixer-les, estimar-les i donar-les forma de paraula.
    Jo sóc la ferida vital que mostre en les meues paraules. M'enorgullixen les empremtes i les marques que altres van deixar en mi.

    Una abraçada
    Pura María

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: