Parlem-ne (sobre Relats en Català)

Un relat de: SANTANDREU3

El passat dia 5 d'aquest mes, Relats en Català em va publicar un paper amb el títol de ACABANT, que era un indigest munt de papers que jo anava escrivint a la babalà, en un exercici que m'ha anat força bé per recuperar memòria, i que consistia en fer una mena de diari sobre qualsevol cosa, i el truc del sistema consistia en l'obligació de respectar les mínimes regles gramaticals.

Vull dir que cada paràgraf havia de seguir una mateixa manera d'explicar el que fos en singular o en plural, en masculí o femení, en passat, present o futur...

I vull dir també que aquell paper no tenia ni cap qualitat, ni cap coherència, ni, al meu entendre, cap valor per ser acceptat per Relats en català.

El vaig enviar, però, amb un propòsit clar: saber si hi havien criteris selectius o, de vegades, es publicaven per pura cortesia.

També em proposava burxar per saber com es puntuen els valors de cada relat, i qui ho fa.

Si no m'equivoco, jo vaig ser valorat, d'entrada, amb un 9.6, i ara em sembla que he baixat a un 9.26; i la pregunta que faig, humilment, és per saber qui és cadascú i quin lloc és el que realment li correspon.

Una altra cosa que m'agradaria comentar és el nombre de lectures que cada relat recull.

He vist que "les dones també ens fem palles" ha tingut un èxit extraordinari, i en un vers de qualitat, molt curtet, que té un última paraula que diu "Et desitjo", també.

L'èxit del vers l'entenc més, perquè "et desitjo" deu connectar amb les ànsies de mitja humanitat, efecte que jo comparo, barroerament, amb un vers dirigit als africans que acabés amb la paraula "menjar", que segur que connectaria amb un sentit vital i desesperat absolutament comprensible.

En canvi, trobo pàgines exquisides (no meves, per descomptat), que sembla que no les ha comentat ningú.

En resum, penso que dins el nostre grup hi ha un cert infantilisme i que en l'esperit selectiu dels directors de la web potser hi manca una mica més de rigor.

No voldria que s'interpretés malament la meva xafarderia.

Si, com a conseqüència d'uns nous criteris més estrictes, jo mateix acabés esborrat de la llista, ho entendria.

Però m'agradaria, amb els meus comentaris, poder ajudar a un major èxit de Relats en català, si fos possible.


Comentaris

  • Llibertat d'opinió[Ofensiu]
    angie | 11-10-2005 | Valoració: 8

    Em mereix elogi la teva intervenció, doncs, penso que molts dels que enviem relats hem pensat en algun moment el mateix.
    Molta gent llegeix els relats amb títol sugerent, pícar ó enrabessat, de vegades.
    Sóc fidel a la transmissió de sensacions mitjançant els poemes i relats, i a tot allò que em colpeja el cor o em refreda la pell.
    Penso que una mica d'autocrítica per part de tothom és un ejercici d'humanitat.
    Suposo que en un món de cadenes, la llibertat d'opinió ha de servir d'alguna cosa.