Paraules...paraules...paraules.

doncs sí, veritats com una casa!
breu, però ben escrit, que és el que compte!


en referència al teu comentari que he llegit al meu relat, no sóc veterana! jo també començo, si encara sóc molt jove jo...!
i no, no he publicat cap obra de teatre, però m'ha alegrat que m'ho preguntéssis, això vol dir que ho veus possible!

Gràcies de totes maneres, m'ha fet moltíssima il·lusió llegir-lo, i m'ha donat molts ànims per seguir escrivint!!

i per cert,el teu català no és deficient, ni molt menys!

Torno a llegir-te: aquesta vegada ofereixes un text molt breu, però ple de veritats indiscutibles.
És evident que pensar el que hagim de dir ens evitarà precipitacions i opinions arriscades... Que dir el que pensem ens estalvia repetir mentides o crear dubtes... que una broma pot fer plorar.

Respecte al "reserva't" tinc una frase a l'agenda una frase que penso que t'agradarà:
"La primera virtut és saber frenar la llengua i és quasi un Déu aquell qui, tenint raó, sap callar".

T'envio una abraçada plena de paraules grates,
Unaquimera

Te felicito per aquest petit relat m'encanta i espero que mol aviat pugui gaudir de llegir-ne algun altre, trobo unes frases mol bones i encertades,
Però jo penso que mols cops si dius el que penses, et crees enemics, jo soc mol clara però com mes gran soc i mes he viscut veig per experiència no es pot dir tota la veritat, del contrari pots ofendre sense voler , de totes maneres el que t'he llegit m'agrada mol.
I del que dius que les bromes porten aigua... si, mols cops es diu una veritat i cau un aiguat.
Cordialment, Anna

Se m'ha oblidat valorar.

Núria.

Quant he llegit akest poema se m'han depertat en mi un segutio d'emocions, emocions k no se com m'havien arribat pero el seu origen provenia del teu relat!

Felicitats per relats tan cusrts i amb tant de sentiment concentrat!


Núria.