No 'trepijeu' la gespa

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

El professor de Català ha aturat en sec el seu passeig pel parc. Des que el metge li va recomanar fer una mica d'exercici i, sobretot, caminar, ha procurat seguir al peu de la lletra les instruccions del facultatiu.
Ell és un home meticulós, maniàtic, que pateix amb qualsevol alteració de les pautes d'estricta rigidesa sota les quals es construeix la seva vida. Quan donava classe, abans de tot el quadre mèdic que l'obligà a jubilar-se anticipadament, era conegut al col·legi per la seva rectitud, per la severitat i la poca indulgència que demostrava amb els alumnes i fins i tot amb els seus companys. Si bé era cert que les seves classes estaven tan ben estructurades i eren impartides amb tal pulcritud que era inevitable que els seus alumnes aprenguessin, també ho era el fet inequívoc que, donat el seu tarannà, la improvisació quedava totalment fora de lloc, fet que provocava l'entumiment de les ments i desembocava sempre en algun càstig, generalment col·lectiu, i en més d'una ocasió, en alguna protesta paterna al director.
Ara aplica aquesta meticulositat en la distribució del seu temps, i segueix un horari estricte pel què es refereix a totes les activitats que desenvolupa al llarg del dia.
Seguint aquestes directrius, el passeig pel parc ha de durar exactament una hora, ni més ni menys, així que, abans de començar amb el que ell anomenava ben bé "el passeig", mesurà durant uns dies la distància que podia recórrer durant aquella hora, de tal manera que el seu caminar no fos anàrquic, que no fos caminar per consumir minuts, sinó que el passeig, per sí mateix, tingués una lògica, que, amb les seves passes, tracés un recorregut concret.
Així va trobar un objectiu: arribar a la Font de les Brises, un monument horripilant de bronze d'on sortien set raigs d'aigua fresca, beure aigua i tornar cap a casa.
Trigava mitja hora per arribar a la font i mitja per tornar, així que el trajecte havia quedat marcat, i sempre el feia amb científica exactitud.
Sembla mentida que el professor de Català sigui un home de lletres. Com a matemàtic no hauria tingut preu.
Tanmateix, el professor de Català ha aturat en sec el seu passeig davant l'absurda distorsió de la rutina, davant d'un cartell que acaba de posar-li la pell de gallina, li ha remogut les seves més íntimes conviccions.
I és que, al bell mig d'una extensió de gespa d'un dels flancs del camí per on camina cada dia, algú ha col·locat un cartell de prohibició que resulta gairebé obscè per als seus ulls. Algú ha clavat una fustota bruta i desigual on, amb lletres que semblen fetes a corre-cuita, ha escrit: "No trepitjeu la gespa".
¡No "trepitjeu" la gespa! Li sembla increïble, ofensiu. ¿Com pot ser que algú no sàpiga escriure la paraula "trepitgeu"?
El professor de Català s'esborrona, s'indigna, bufa, s'enfada. S'enfonsa en un dilema que li posa els nervis de punta. Per una banda, aquell atac flagrant a la llengua, aquella paraula profanada, ha de ser arranjada immediatament, però, per altra banda, la seva estricta observació de les normes l'impedeix desobeir aquell imperatiu.
Cada cop que intenta fer una passa en direcció a la gespa, el seu cap es nega a transmetre l'ordre necessària per a l'execució del moviment, un moviment que intenta fer el seu cor ferit per la violació salvatge de l'idioma. Cor i cap s'enfronten en una lluita ferotge on el cor té les de perdre, però no per què els seus arguments siguin pitjors, sinó, simplement, perquè el seu cor ha patit ja més d'un daltabaix, precisament, per culpa del seu caràcter visceral.
Finalment, la indignació és tal que el professor de Català te un ensurt i el cor li fa figa. Cau rodó enmig del camí i uns corredors que el veuen desplomar-se l'auxilien i truquen una ambulància.
De camí a l'hospital, el professor de Català, afeblit, només veu el cartell blasfem al seu cap, i no és conscient que l'infermer escriu un ràpid informe pel metge amb tot un grapat de faltes d'ortografia.


Comentaris

  • pro no...[Ofensiu]
    AnNna | 05-08-2004

    no posa pas "trepitjeu" posa trepiJeu"!!

  • Una altra nota de l'autor...[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 20-06-2004

    ... per al Marc.

    Gràcies pel teu comentari, Marc. Respecte al títol, va sortir publicat com No, i vaig entendre que el fet de posar cometes al títol (concretament a la paraula "trepitjeu", just després) , deu generar algun tipus d'errada al sistema, cosa que explica que no sortís publicat la resta del títol.

    També haig de dir que l'editora va arranjar immediatament el problema, i per això ara apareix el títol complet. Aprofito per agraïr aquesta ràpida respota.

    Gràcies!!

  • DUES OBSERVACIONS!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 20-06-2004 | Valoració: 9

    Tinc un parell d'observacions per dir :

    La primera, felicitar-te pel relat, perquè n'has tret molt de suc ( com sempre tu ho saps fer ), i penso que és fent relats com el teu els que fan que pensem més en nosaltres com a catalans, i ens preocupem cadascú a la nostra manera de fer del català la nostra llengua més viva, i contribuir així a la conservació de la mateixa.

    La segona, és respecte d'això que t'ha passat;
    crec que algunes vegades la gent que porta el web ( i això no és per discutir amb ningú, al contrari!! ), doncs no sé si perquè ells no ho troben bé o no, però fan els títols més curts, o si més no hi treuen algunes paraules, que pel propi autor són importants per expressar millor el contingut del relat.
    En el teu cas és per les cometes, i clar!! tu potser li volies donar un cert tipus de sentit al relat, i amb sense aquestes cometes, doncs potser no et convenç ( no sé si m'equivoco ).
    I en el meu cas em va doldre perquè el poema RECORDANT no és RECORDANT, sinó que és RECORDANT " NOVIEMBRE " D'ACHERO MAÑAS, i vaig tenir de fer l'aclariment corresponent, igual que com ho has tingut de fer tu.

    En fi, a part d'això UNA ABRAÇADA SERGI!!

  • NOTA DE L'AUTOR[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 20-06-2004


    Disculpeu aquest auto-comentari, però veig que el relat ha sortit publicat amb un títol incomplet, no sé ben be per què...

    El títol és "No 'trepitjeu' la gespa"... potser el fet d'haver posat cometes a la paraula "trepitjeu" ha generat algun error...

    Novament, demano disculpes per aquest comentari.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: