NO POTS PRENDRE

Un relat de: Fidel

Ho intentes, però no pots prendre
el rajolí d'aigua que brolla del got.
Has descobert que les mans
poden agafar moltes coses,
però el líquid que ara t'aboco no té pell
i rellisca per les teves mans. El mateix
ens passa als grans amb els amors.
Sempre trobem un salt d'aigua que ens atrau
i arribem a besar, però passa el temps
i allò que crèiem amor vermell i etern
s'exhaureix, ens fuig o s'exilia :
és ara un riu ja sec o un llac
de plors que emana silenci i solitud.
L'amor, per nosaltres, és ja pura melangia,
com l'aigua és un record inabastable
que se'ns ha escapat de les mans.

Comentaris

  • gypsy | 12-06-2009

    Una bella metàfora Fidel. L'amor com l'aigua es pot escolar ràpidament per un fenomen desconegut. Com es pot passar d'un extrem a l'altre?, potser depèn de les persones. Tothom estima diferent.
    Profund i reflexiu. I s'hi endevina molt d'ofici.

    PD: gràcies pel comentari i pel poema bellíssim que hi has deixat. Tot un regal per mantenir la memòria viva d'aquells que van patir tant intentant fugir de la mort i del suplici.

    gypsy

  • Ei, xicon![Ofensiu]
    rnbonet | 05-06-2009

    Profund, com els bassiols enormes que fan 'els talls d'aigua'; seriós, potser fins i tot un pèl massa per la teua edat...
    Per què jo recomanaré, malgrat la meua, sempre 'Salut i REBOLICA!!!???

  • M'agrada la comparació que has fet. [Ofensiu]
    - | 04-06-2009 | Valoració: 10

    Tan difícil de retenir... L'amor, com l'aigua... Pot quedar entollat, com un llac melancòlic i potser insalubre... o tornar-se pedregós, com una llera seca... o arribar torrencial i arrasador...

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

38006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel