No et dic nit a la mar

Vaig que el teu poema duu un temps penjat, però mira, no l'havia trobat abans per desgràcia. El ritme frenètic, la sincopació... molt bé!
M'ha fet pensar en poemes de la Dolors Miquel més experimental.
No sé què escrius ara, però això és bo.

sempre m'han interessat; no puc valorar, encara que si que ho faig a la dificultat i al rirtme del poeme; però, és un estil, i no pel fet de l'acròstic, que em costa d'entendre i, per tant que m'atraigui

temps de despertar
reproducció nitrogenada
èxit evolutiu que jeu esbufegant.

Jo he captat el teu poema com:

Sinestesies de metafores motivades per ones de creativitat!

Una abraçada!

amb el joc de les paraules i el domini magistral que en fas en aquest poema em deixen sense capacitat per comentar-te'l. Així que, un cop més, tan sols puc, modestament, escriure mots en petit homenatge al teu imponent Mar.
(I no puc no puntuar-te'l!).

Mantells negres
ondulants,
bressol de mercuri,
plànctons invisibles
d'hidrogen
i oxigen saturats.
Miralls enganyats
d'horitzó perplex,
immersió ofegada
en abnea
silenciosa.
Llargues històries
habiten el teu ventre
de pirates i corsaris,
sirenes i Minerves
que en reflex
aquós traspuen
i s'escolen entre els dits
que et volen atrapar
en eterna
abraçada
salada.
Ben profund,
en les entranyes,
impenetrables
de raig de sol
i de lluna,
tan sols dormen acotxats
en bromera sibilant
per amagar
la vida oculta
que tan sols tu
coneixes i
preserves
gelosament.

atram

No cal que ho diguis. Ja ho fan les metàfores, les al·literacions, la musicalitat, el lèxic riquíssim, la imaginació desbordant. No cal dir mar perquè les ones ens acaricien al llegir-te i la salabror se'ns enganxa als llavis. Encara no t'havia descobert. Em consola pensar que van trigar més a descobrir Amèrica.
Gràcies per llegir-me i pel teu comentari,
Un petó,
Fredia

És com una poció màgica o un experiment literari,
increiblement harmònic, com una partitura impecable on cada nota és al seu lloc.

Molt interessant de llegir, provoca evocacions diverses, mesclades com un poema mestís.

gypsy

sempre sorpresa quan llegeixo la teva poesia. Sembla que el ritme creix a mida que llegeixes. Molt sonor i amb paraules amb molta força.
Enhorabona.
Per molts anys(ho he llegit al fòrum).
Unes quantes estirades d'orella!.
Molts petons. mjesus

... quin mar més ben treballat, un poema molt curiòs i esteticament palpable.

Equinozio

Semblava que la cadira se movia a mesura que llegia. Fins i tot el ritme de les paraules, l'entonació, la cadència... donen una petita sensació de moviment rítmic, potser salvatge, arenós, com si t'enviassin una alenada d'aire marí des d'una illa perduda...

NiNeL

smuak

Leela, absolutament marí i sembla escrit des del cau dels déus, aquests éssers tan semblants als homes que encara no entenc per què idealitzem...
Has parlat de les ones, de les seves crestes, de la força, de les marees, del seu compàs insistent, dels seus corrents... ostres, si no t'has deixat res!. I a més a més, has jugat amb les imatges i les sensacions, les has humanitzat, doncs el mar és un gran déu (prefereixo escriure-ho amb minúscula) i la nit no pot amb ell...

No valoro mai, només als "novatos", però aquest poema s'ho mereix per haver jugat a més a més amb l'acròstic...

Molt bé,

Letàrgica son embolcalla ma devoció
estesa sobre la teva humida barrera,
entenc que t'enfadis quan el cor està brut
levitem amb la salabror, ens penetra :
amant de la llum, fantasma per les tenebres.

angie

acròstic mitològic des de l'inici fins el final. Tesi de verbalitat poètica, amanida per als déus amb fruits del mar. Al costat del teu relat, què simple queda el codi da vinci! je je
Una abraçada.

No he entès res, però això m'encanta. Vull dir jugar amb la musicalitat de qualsevol relat enrevessat, és emocionant i encantador. Moltes felicitats per la teva facultat i els teus dots.

poètic, Leela! Sort de les teves paraules escleridores perquè, en llegir-les, encara m'ha entusiasmat més aquest retrat que fas de l'anar i venir de les ones, de la seva llum mercuriosa, de la sorra serpentejant... i tot això, sense anomenar ni un sol cop la paraula mar, o sorra, o sol, o blau...

I pel que fa a les paraules que has emprat... què podria afegir sinó dir-te que són superbes, majestuoses, d'una riquesa proverbial. T'has degut endinsar en el fons del fons del diccionari de Pompeu Fabra per arribar a trobar-les i, a sobre, dibuixar una frase magnífica amb cadascuna de les inicials.

Un petonàs, Leela, i la meva més sincera enhorabona per aquest experiment d'altíssima qualitat literària i poètica.

Fins aviat!

ja veig que ho has anat fent amb les inicials de les paraules:

"mirades de gotes mullen el seu rostre"

Vaja repte el del bruixot! L'has superat amb una facilitat i una riquesa de paraules "vitricollades" d'extrema dificultat.

Leela, cada cop que miro el teu dibuix, el de la teva presentació a R C, em sento plena d'energia renovada.

Tramet molta ironia, una visió de la vida divertida i valenta.

Un petó dolç d'aquesta agraïda lectora teva