No et dic nit a la mar

Un relat de: Leela

Mercuri en calma tempera la fosca
inspira, espira
replecs estelats de metrònom
iridescents llengots atansats
anhelen arribar
disseca per salabror
espolsa història en va
suma de lluites profundes

duel! ... (silenci)

esponjós cabussament
gemec de pulmó transformat
ornaments ca els poliquets
tissatge de colors algals
espurnes òptiques, il·lusions,
sutge ancestral
mimètics punxeguts
ultratjats s'amaguen en nova
letargia espectral
limfa que m' acarona
èxode ínfim argentat
naufragi prepotent vaticinat
estèril arena sosté
lona cartilaginosa ondulant
sedició del bivalve aventurer
estrip geològic, cova, enllà
úlcera distreta, replec vital
rigor sincronitzat d'aletes
opercle de l'hostatge agosarat
somieig timpànic
temps de despertar
reproducció nitrogenada
èxit evolutiu que jeu esbufegant.

Comentaris

  • ostres, quina grata sorpresa![Ofensiu]
    lluisba | 09-06-2007 | Valoració: 9

    Vaig que el teu poema duu un temps penjat, però mira, no l'havia trobat abans per desgràcia. El ritme frenètic, la sincopació... molt bé!
    M'ha fet pensar en poemes de la Dolors Miquel més experimental.
    No sé què escrius ara, però això és bo.

  • acròstic[Ofensiu]
    ANEROL | 09-06-2007

    sempre m'han interessat; no puc valorar, encara que si que ho faig a la dificultat i al rirtme del poeme; però, és un estil, i no pel fet de l'acròstic, que em costa d'entendre i, per tant que m'atraigui

  • Magnífic final...[Ofensiu]
    Nurithy | 10-05-2007

    temps de despertar
    reproducció nitrogenada
    èxit evolutiu que jeu esbufegant.

    Jo he captat el teu poema com:

    Sinestesies de metafores motivades per ones de creativitat!

    Una abraçada!

  • la teva autoritat[Ofensiu]
    atram | 18-02-2007 | Valoració: 10

    amb el joc de les paraules i el domini magistral que en fas en aquest poema em deixen sense capacitat per comentar-te'l. Així que, un cop més, tan sols puc, modestament, escriure mots en petit homenatge al teu imponent Mar.
    (I no puc no puntuar-te'l!).

    Mantells negres
    ondulants,
    bressol de mercuri,
    plànctons invisibles
    d'hidrogen
    i oxigen saturats.
    Miralls enganyats
    d'horitzó perplex,
    immersió ofegada
    en abnea
    silenciosa.
    Llargues històries
    habiten el teu ventre
    de pirates i corsaris,
    sirenes i Minerves
    que en reflex
    aquós traspuen
    i s'escolen entre els dits
    que et volen atrapar
    en eterna
    abraçada
    salada.
    Ben profund,
    en les entranyes,
    impenetrables
    de raig de sol
    i de lluna,
    tan sols dormen acotxats
    en bromera sibilant
    per amagar
    la vida oculta
    que tan sols tu
    coneixes i
    preserves
    gelosament.

    atram

  • N'hi falta que fa![Ofensiu]
    Frèdia | 21-11-2006

    No cal que ho diguis. Ja ho fan les metàfores, les al·literacions, la musicalitat, el lèxic riquíssim, la imaginació desbordant. No cal dir mar perquè les ones ens acaricien al llegir-te i la salabror se'ns enganxa als llavis. Encara no t'havia descobert. Em consola pensar que van trigar més a descobrir Amèrica.
    Gràcies per llegir-me i pel teu comentari,
    Un petó,
    Fredia

  • mescla sorprenent[Ofensiu]
    gypsy | 16-06-2006


    És com una poció màgica o un experiment literari,
    increiblement harmònic, com una partitura impecable on cada nota és al seu lloc.

    Molt interessant de llegir, provoca evocacions diverses, mesclades com un poema mestís.

    gypsy

  • Em quedo,[Ofensiu]
    mjesus | 16-06-2006

    sempre sorpresa quan llegeixo la teva poesia. Sembla que el ritme creix a mida que llegeixes. Molt sonor i amb paraules amb molta força.
    Enhorabona.
    Per molts anys(ho he llegit al fòrum).
    Unes quantes estirades d'orella!.
    Molts petons. mjesus

  • mmm...[Ofensiu]
    Equinozio | 31-05-2006

    ... quin mar més ben treballat, un poema molt curiòs i esteticament palpable.

    Equinozio

  • Ballant damunt la mar...[Ofensiu]
    NiNeL | 25-05-2006

    Semblava que la cadira se movia a mesura que llegia. Fins i tot el ritme de les paraules, l'entonació, la cadència... donen una petita sensació de moviment rítmic, potser salvatge, arenós, com si t'enviassin una alenada d'aire marí des d'una illa perduda...

    NiNeL

  • La valoració, el ratolí volia fugir d'estudi...[Ofensiu]
    angie | 23-05-2006

    smuak

  • Un repte amb repte i olor a mar[Ofensiu]
    angie | 23-05-2006

    Leela, absolutament marí i sembla escrit des del cau dels déus, aquests éssers tan semblants als homes que encara no entenc per què idealitzem...
    Has parlat de les ones, de les seves crestes, de la força, de les marees, del seu compàs insistent, dels seus corrents... ostres, si no t'has deixat res!. I a més a més, has jugat amb les imatges i les sensacions, les has humanitzat, doncs el mar és un gran déu (prefereixo escriure-ho amb minúscula) i la nit no pot amb ell...

    No valoro mai, només als "novatos", però aquest poema s'ho mereix per haver jugat a més a més amb l'acròstic...

    Molt bé,

    Letàrgica son embolcalla ma devoció
    estesa sobre la teva humida barrera,
    entenc que t'enfadis quan el cor està brut
    levitem amb la salabror, ens penetra :
    amant de la llum, fantasma per les tenebres.

    angie

  • bestial[Ofensiu]
    Capdelin | 23-05-2006 | Valoració: 10

    acròstic mitològic des de l'inici fins el final. Tesi de verbalitat poètica, amanida per als déus amb fruits del mar. Al costat del teu relat, què simple queda el codi da vinci! je je
    Una abraçada.

  • Sergi Elias Bandres | 23-05-2006 | Valoració: 10

    No he entès res, però això m'encanta. Vull dir jugar amb la musicalitat de qualsevol relat enrevessat, és emocionant i encantador. Moltes felicitats per la teva facultat i els teus dots.

  • Quin exercici[Ofensiu]
    brideshead | 23-05-2006

    poètic, Leela! Sort de les teves paraules escleridores perquè, en llegir-les, encara m'ha entusiasmat més aquest retrat que fas de l'anar i venir de les ones, de la seva llum mercuriosa, de la sorra serpentejant... i tot això, sense anomenar ni un sol cop la paraula mar, o sorra, o sol, o blau...

    I pel que fa a les paraules que has emprat... què podria afegir sinó dir-te que són superbes, majestuoses, d'una riquesa proverbial. T'has degut endinsar en el fons del fons del diccionari de Pompeu Fabra per arribar a trobar-les i, a sobre, dibuixar una frase magnífica amb cadascuna de les inicials.

    Un petonàs, Leela, i la meva més sincera enhorabona per aquest experiment d'altíssima qualitat literària i poètica.

    Fins aviat!

  • quina cascada de paraules![Ofensiu]
    llu6na6 | 21-05-2006

    ja veig que ho has anat fent amb les inicials de les paraules:

    "mirades de gotes mullen el seu rostre"

    Vaja repte el del bruixot! L'has superat amb una facilitat i una riquesa de paraules "vitricollades" d'extrema dificultat.

    Leela, cada cop que miro el teu dibuix, el de la teva presentació a R C, em sento plena d'energia renovada.

    Tramet molta ironia, una visió de la vida divertida i valenta.

    Un petó dolç d'aquesta agraïda lectora teva

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Leela

Leela

81 Relats

639 Comentaris

107627 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry



********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)