No calien paraules

Un relat de: mar - montse assens


En Tom i la Clara feia 8 mesos que compartien la seva vida. Es passaven el dia junts, treballaven junts, dormien junts... s'estimaven molt.
Un bon dia van anar a visitar una clienta que els havia fet un encàrrec.
La Lluïsa els va rebre amb un somriure. Es van presentar, però quan en Tom i la Lluïsa es van saludar, quelcom va nàixer entre ells dos. No calien paraules, la sensació va ser mútua, els seus cors es van entrellaçar. Amb la mirada eren capaços de comunicar-se i llegir-se els pensaments. Van percebre la telepatia que hi havia entre ells.
A partir d'aquell moment, en Tom es passava el dia pensant en la Lluïsa, sentia la seva olor, la seva veu, la seva respiració. Al mateix temps, la Lluïsa pensava en en Tom, contemplava una foto que li havia fet el dia que hi van anar i es delia perquè vingués. Desitjava abraçar-lo fort i retenir-lo amb ella.
Un dia la Clara i en Tom van tornar. En veure's, la mirada dels dos es va fondre en un batec. En Tom li va besar la galta i ella li va acariciar el rostre. La Clara va ser conscient del que estava intuint feia dies.
La Lluïsa era una noia amb una malaltia estranya que no li permetia fer vida normal i que en qualsevol moment podria patir un nou atac. La Clara li va explicar i potser va ser això el que va fer que en Tom se l'estimés molt més. Tenia un caràcter protector, patia per ella, volia cuidar-la perquè estaven fets l'un per l'altre.
Aquell mateix dia en Tom va dir adéu a la Clara i es va quedar amb la Lluïsa.
Una nit que dormien abraçats, La Lluïsa va patir unes convulsions i en Tom es va alertar. De seguida va saber què fer; va anar a l'habitació dels seus pares i va començar a lladrar per despertar-los. Ells van poder avisar els metges que la van reanimar.
La Clara havia fet una gran tasca amb en Tom, un Golden Retriever de pèl negre, un gos d'assistència que va ensinistrar especialment per atendre la Lluïsa. Aquest cop i molts d'altres en Tom la va salvar.

***
Microrelat per a participar en el VI CONCURS DE MICRORELATS ARC A LA RÀDIO "Comuniquem-nos!". El tema del mes de febrer és: Comuniquem-nos per telepatia o senyals de fum

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    soalno | 12-04-2016

    M'ha encantat, et felicito.

  • Totalment sorpresiu[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-02-2016 | Valoració: 10

    A mesura que anava llegint el relat, anava fent el judici dels fets i pensava en el comentari que seguiria després de llegir-lo. Però, vet aquí que no valen els prejudicis, s'ha de saber tota la història completa abans de comentar.

    Un relat molt bonic, l'amor entre una noia malalta i un gos de companyia capaç de salvar la seva vida si arriba el cas.

    Molt bé, Montse, m'ha encantat.

  • Amor a primera vista[Ofensiu]
    Materile | 22-02-2016 | Valoració: 10


    Felicitats, Montse! Un relat magnífic i molt ben tramat. Has guardat el secret fins al final. Molt bo!
    He de confessar que el final m'ha emocionat. A casa tenim el Sabu, un gos de gossera, i té més sensibilitat ell que la meva família. Ell va detectar que jo no estava bé abans que el metge.
    Una abraçada,
    Materile

  • Impecable[Ofensiu]
    Lecram | 21-02-2016 | Valoració: 10

    Mar, m'ha deixat sense paraules el teu relat és: impecable, fresc, polit, d'una dolçor i una fragilitat sublims...molts gràcies, l'afegire a la meva llista de preferits. :) Una abraçada

    Lecram

  • Inesperat[Ofensiu]
    Canela fina | 18-02-2016 | Valoració: 9

    Que bé quan algú et regala un relat fresc i original amb sorpresa incorporada. Gràcies ;)

  • Sense paraules[Ofensiu]
    qwark | 17-02-2016

    M'ha fet recordar una conversa amb una dona que tenia un gos i que el descrivia com un company fidel, immillorable. Només li falta parlar, li dèiem. No li cal, contestava ella.

  • Sorpresa![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2016 | Valoració: 10

    Ostres, és fantàstic adonar-se com ens sorprens amb aquest final inesperat. No m'imaginava pas que en Tom fos un gos! Felicitats per la sorpresa! I és que aquests gossos fan un servei que no ens podem imaginar. Bé, llegint el teu relat ho podem constatar. Una abraçada, Montse.

    Aleix

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-02-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt original
    Montse

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: