Nit de Nadal

Un relat de: crohnic

Nit de Nadal (l'optimista)
-------------------------
És Nadal altra vegada. Estic content, m'agrada el Nadal, em fa feliç. Els carrers il·luminats i plens de gent comprant regals, les famílies reunides al voltant d'una taula, els nens il·lusionats a l'espera dels regals dels Reis. Fins i tot m'agraden les nadales, són tan entranyables...
Estic aturat en un semàfor. La veritat és que no tinc gaires motius per estar content, doncs fa dues setmanes que m'he separat amb la dona, millor dit, ella m'ha deixat. Ha sigut un cop fort, jo encara n'estic perdudament enamorat. Però quan per una de les dues parts es deixa d'estimar, no hi ha res a fer. Encara que em costi d'acceptar, és el millor que em podia ocórrer. Ara torno a estar lliure, fa tant de temps que no em sento així... Que les dones es vagin preparant!
El reproductor de música del cotxe m'ha deixat de funcionar, no sé què caram li passa. De fet, tant me fa, el tinc tan escoltat aquell disc que prefereixo posar alguna emissora de ràdio, potser estic de sort i aconsegueixo escoltar alguna nadala.
Vaig a sopar a casa del meu germà. Hi haurà tota la seva família: la cunyada, les criatures, la germana, els pares de la cunyada i naturalment ell. Sap que passo un moment difícil i ha tingut el detall de convidar-me per tal que no em senti sol aquesta nit. Tinc sort de tenir un germà així. Segur que és una gran nit. Tinc ganes de donar els regals als nens, segur que els hi agrada el que els hi he comprat.
El semàfor continua en vermell, triga molt a canviar. Me n'alegro, perquè al costat s'ha aturat un cotxe conduit per una dona molt atractiva. Em mira i em somriu. Li torno el gest. Mentrestant un home vestit de Pare Noel, em pica a la finestra del cotxe. Ven mocadors de paper. Li compro un parell de paquets. Estic tan joiós i em sento tan generós que decideixo donar-li una de les sis ampolles de cava que portava pel sopar de Nadal. L'home marxa més content que unes pasqües.

Nit de Nadal (el pessimista)
-----------------------------
És Nadal altra vegada. Estic cansat, no m'agrada el Nadal, m'entristeix. Malbaratament energètic pels carrers i consumisme desmesurat i innecessari. Famílies que durant l'any no es parlen, es reuneixen per celebrar el Nadal. Els nens a l'espera que els Reis els portin tot el que han demanat, mai aprendran a valorar les coses. I per tot arreu s'escolten nadales, no les suporto...
Estic aturat en un semàfor. La veritat és que no tinc gaires motius per estar content, doncs fa dues setmanes que m'he separat amb la dona, millor dit, ella m'ha deixat. Ha sigut un cop fort, jo encara n'estic perdudament enamorat. No crec que ho pugui superar mai. Què faré sense ella? Torno a estar lliure, després de tants anys amb aquesta relació. Només m'espera solitud.
El reproductor de música del cotxe m'ha deixat de funcionar, no sé què caram li passa. Quins collons, un disc que m'agrada i no el puc escoltar. No tinc més remei que posar una emissora de ràdio, però a totes segur que sonen les odioses nadales.
Vaig a sopar a casa del meu germà. Hi haurà tota la seva família: la cunyada, les criatures, la germana, els pares de la cunyada i naturalment ell. Sap que passo un moment difícil i el molt cabró segur que m'ha convidat per mostrar-me la seva felicitat davant la meva desgràcia. Per tenir un germà així, valdria més ser fill únic. No tinc ni ganes de donar-los els regals a aquells nens tan consentits. Quin horror de nit que m'espera. No sé ni perquè he acceptat anar-hi.
El semàfor continua en vermell, triga molt a canviar. Em posa nerviós. Al costat s'ha aturat un cotxe conduit per una dona molt atractiva. Em mira i em somriu. Jo no li torno el gest, no vull saber res de dones, perquè em tornin a trencar el cor, no!.
Mentrestant un home vestit de Pare Noel, em pica a la finestra del cotxe. Ven mocadors de paper. Li compro un parell de paquets. Estic tan trist i em sento tan desgraciat que decideixo compartir una de les sis ampolles de cava que portava pel sopar de Nadal, com a mínim que tingui una nit millor que la meva. L'home marxa més content que unes pasqües.

Nit de Nadal (el realista)
--------------------------
És Nadal altra vegada. Època de contrastos, igual que que el meu estat anímic. Famílies reunides felices al voltant d'una taula i altres que noten el buit de les recents absències, nens que esperen amb il·lusió els regals dels Reis i altres que romanen sense cap tipus d'esperança alguna cosa per poder sopar. I les típiques nadales sonant per tot arreu, tan odiades per alguns i tan apreciades per altres...
Estic aturat en un semàfor. La veritat és que no tinc gaires motius per estar content, doncs fa dues setmanes que m'he separat amb la dona, millor dit, ella m'ha deixat. Ha sigut un cop fort, jo encara n'estic perdudament enamorat. Però què hi puc fer? Encara que em costi d'acceptar, és el que hi ha. Ara torno a estar lliure, una bona oportunitat per conèixer un nou amor, encara que a la meva edat tampoc estic per gaires aventures.
El reproductor de música del cotxe m'ha deixat de funcionar, no sé què caram li passa. Tot i que em venia de gust escoltar aquell disc, tampoc em molesta sintonitzar alguna emissora de ràdio.
Vaig a sopar a casa del meu germà. Hi haurà tota la seva família: la cunyada, les criatures, la germana, els pares de la cunyada i naturalment ell. Sap que passo un moment difícil i m'ha convidat, no sé si per mostrar-me la seva felicitat o per què no em senti sol. A vegades s'agraeix tenir un germà, encara que en ocasions succeeix el contrari. Serà una nit difícil, per la meva situació, però també amb moments agradables, com l'hora de donar els regals als nens. A veure si els agrada el que els hi he comprat.
El semàfor continua en vermell, triga molt a canviar. Al costat s'ha aturat un cotxe conduit per una dona molt atractiva. Em mira i em somriu. Li torno el gest. No sé si és una bona opció pensar en altres dones o bé és una equivocació. Mentrestant un home vestit de Pare Noel, em pica a la finestra del cotxe. Ven mocadors de paper. Li compro un parell de paquets. Aquell home sí que deu passar una nit de Nadal dura. Decideixo donar-li una de les sis ampolles de cava que portava pel sopar de Nadal, així potser la nit se li farà menys llarga. L'home marxa més content que unes pasqües.

Nit de Nadal, uns segons després (l'home disfressat de Pare Noel)
-------------------------------------------------------------
Estic més content que unes pasqües. L'individu del cotxe m'acaba de donar una ampolla de cava, i a més a més del bo. No us podeu pas imaginar el temps que fa que no en tasto cap. No sé perquè me l'ha donat, però li estic agraït.
Uns tocs de clàxon em sobresalten mentre mirava l'ampolla de cava just al mig del carrer. El semàfor s'acabava de posar verd i jo continuo allà clavat. Em retiro cap a la vorera. Uns segons després torno a quedar immòbil, espantat pel soroll d'un cop molt fort. Em giro i veig que pocs metres més endavant, un cotxe acaba de col·lidir contra un altre vehicle que restava estacionat a un costat de l'avinguda.
Tothom corre cap a la zona de l'accident. A mesura que m'hi apropo, m'adono que és l'automòbil que conduïa l'home que m'ha donat l'ampolla. Ràpidament una dona molt atractiva que ha eixit d'un cotxe, es treu un mòbil de la bossa i truca als mossos. La resta romanem expectants.
El conductor està immòbil enmig de la ferralla. Què li devia haver passat? Fa un moment estava bé. Potser ha sigut culpa meva... Potser ha sentit la sorollosa botzinada que m'han perpetrat, s'ha girat per contemplar què passava i el cotxe se li ha descontrolat.
No el conec de res però em sap molt greu. No sé quin tipus de persona era, ni quin caràcter tenia... No sé quina actitud prenia davant la vida, si era optimista, pessimista o realista... Però qui havia de dir que el seu destí li tenia allò reservat?
Sens dubte és impossible canviar el nostre destí, està escrit i sigui quina sigui la nostra filosofia de vida, mai podrem defugir el que ens espera. De totes formes, malgrat que no podem modificar la sort que ens disposarà el futur, si que tenim la capacitat de transformar la qualitat de la nostra vida. No cal ser negatiu i pensar en tots els problemes que ens esperen, ni tampoc ser positiu i fer-se falses il·lusions de futur imaginant que tot sempre ens sortirà bé. Però tampoc es tracta de passar-nos la vida contraposant les coses bones i dolentes i mirar-ho tot amb un realisme descoratjador. No cal... Com ens beneficia especular en el que passarà? Independentment que el pensament sigui positiu, negatiu o realista, res no farà variar els esdeveniments.
Existir com si avui fos l'últim dia, com si el futur fos una utopia. Viure sense haver d'escollir una manera d'afrontar la vida,... simplement viure el moment, aquesta és la meva filosofia de vida.
La sirena dels mossos d'esquadra i de l'ambulància em retornen de les meves reflexions filosòfiques. Han vingut molt de pressa. Immediatament atenen a l'home.
Pocs minuts després el cobreixen amb una manta d'un color groc llampant. Ha mort. La gent es retira lentament.
Jo agafo la meva ampolla de cava, l'obro i començo a beure amb apetència. M'allunyo a poc a poc sense conjecturar com serà el demà i intentant no capficar-me observant la trista realitat en la que visc. A mesura que vaig buidant l'ampolla de cava, entono una de les meves nadales preferides, la Santa Nit. No penso en el futur, només vull viure el present sense somnis utòpics, sense angoixants temors i lluny de l'impertorbable realisme que m'envolta. Sóc feliç, és Nadal altra vegada!

Comentaris

  • Tres en un[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-12-2009 | Valoració: 10

    Ei, crohnic, quina coincidència! Amb un sol dia de diferència, tots dos hem publicat i confluït en el tema nadalenc: tots dos ho hem fet amb humor i amb ironia, criticant algunes postures socials a l'ús, oi? Tots dos hem subratllat, a més a més, un aspecte important: no sempre el més important és el que succeeix... sinó com ho vivim!

    El teu relat és, en realitat, un joc.

    O tres relats en un, amb un final compartit.

    He jugat i he gaudit molt llegint-ho i observant les diferències entre els teus protagonistes, seguint els recursos que has emprat per diferenciar-los però mantenir-los en paral·lel: ho has aconseguit perfectament i el resultat, tant literari com humà, és molt bo.

    T'envio una abraçada amarada d'esperit nadalenc,
    Unaquimera

  • Veus com tenia raó...[Ofensiu]
    brins | 20-12-2009 | Valoració: 10

    quan al fòrum et vaig dir que aquest relat devia ser bo...?

    La idea d'expressar el mateix moment vist per
    diferents caràcters de persones em sembla molt original i el final , tot i que trist, esplèndid.

    Et desitjo que passis molt BON NADAL, company!

    Una abraçada,

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

168725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!