Nanos

Llarga vida al nanorepte
La Gataxica l'ha ben encertat. Des que va néixer, aquest petit repte és un exitàs. Espero que no mori triomfant.

Electra:
Només el dia que moris seré mare dels meus fills. Els parlaré de l'avi que em va fer néixer i morir.

Un pèl:
Del pit em surt un pèl: l'arrenco i faig un crit. La humitat d'aquesta nit hi ha fet créixer una flor: la cullo i em faig un penjoll.

Dones:
Les nits que t'abraço fem i desfem la dansa dels ventres amb els llavis armats de flux intuïtiu.

Embromades:
Les persones serioses són les que més en broma es prenen la vida, per alleugerir una existència que els pesa.

Vehemència:
Mentre li magrejava les mamelles, al seu erm paradís li va agafar una passió de son irresistible.

Emprenyada:
Ahir vaig passar de mileurista en pràctiques a aturada fictícia. Sóc culpable d'estar realment preparada i ser una dona prenyada.

Hipocresia:
Noèlia,
prometo que aquest és l'últim Nadal que fingim no estimar-nos durant tot el sopar.
Sincerament,
Nativitat.

Esperança de Pandora:
A la capsa hi guardo l'antídot de tu. Només el darrer dia em prendré l'elixir de l'obsessió.

Egoisme:
Voldria saltar l'abisme del temps que no avança, per estalviar-me el dol i, a la fi, conèixer l'instant del plaer.

La manteta:
L'escalfor de les manetes de la filla encalma la panxa inquieta de la mare. El belluguet fredolic s'embolcalla i somriu.

El Bany
La monja s'ensabona el front, s'ensabona el pit, s'ensabona l'espatlla esquerra de pressa, ara la dreta amb vehemència, tanca els ulls: frega i amén.

pH neutre:
Des que has comprat el sabó de fruita tropical, enyoro els esquitxos de suor preliminar i l'olor de codony natural.

Res:
Res és sempre. Sempre és mai. Mai és futur.
El futur no existeix. L'existència ho és tot. Tot, el no-res.

Bucle:
La vida és un llibre sense fi. Un camí llarg i inacabat, on la mort és l'inici de tot.

La fi:
Quan viure i morir té el mateix fi, el camí es va fent prim i no es deixa resseguir.

Apoptosi:
No ens suïcidem, la incomprensió ens hi convida. La vida xiscla, s'ensordeix i només percep la foscor. S'acomiada de nosaltres i s'encomana a la mort.

Persona (d'un propòsit per cap d'any):
Em proposo dir que estimo a qui no ho sap, revelar-li intimitats, acaronar-la i, si m'abraça, cridar el seu nom.

Consol:
Quan finalment van tocar les dotze, els comensals isolats van simular enviar i rebre missatges plens de promeses d'amistat.

...psssst, escolta, saps què?:
-L'Alfons es divorcia.
-L'enhorabona! Quan aneu a viure junts?
-Mai. No vull saber que el seu misteri no té secret.

Estimats Reis:
Vull que l'avi sempre recordi el meu nom i que mai se li acabin els contes de quan era petit.

Record de la classe de gimnàstica:
Les monges examinant la filera de cametes aterrides que ens sortien dels bombatxos per saltar el poltre assassí.

Identitat:
A l'escola, la Paulina s'inventava qui no era. Ara, fantasieja per sobreviure en aquesta selva.

Escena de dol:
Tot sopant, la dona es posa a plorar. L'home li estreny la mà. La menuda taral·leja: "La lluna, la pruna...".

Malson:
Des de la nit que vas perfumar el meu llit, la teva ferum capriciosa altera els meus personatges de ficció.

Vellesa:
L'àvia cada nit tem tancar els ulls per por a despertar-se i no trobar-hi l'avi al seu costat.

Quin mal!
Recordo amb dolor el dia que per primera vegada em va atendre un dentista més jove que jo.

Miralls:
No comprenia que a l'escola fos riota de tothom, si a casa l'àvia era el nen més bonic del món.

Sessió contínua:
La pel·lícula dolenta: mans. La d'estrena: dits. En l'entreacte d'un diumenge a l'altre bobinàvem cada escena en els nostres pits.

Benvinguts genets:
En saber que esperava quadrigèmins, la futura mare soltera només va poder veure-hi quatre oportunitats per fer créixer i estimar.

Obsessió:
Em va costar trobar-li plaer, però jo volia ser com ells.
Ara, d'amagat, aprofito totes les burilles abandonades als cendrers.

Novena planta: Psiquiatria.
És l'única on els malalts poden fumar. Està prohibida la visita d'infants, però no precisament per prevenir-los del fum.

Escola de monges:
Els meus bons records només són fruit de la nena que hi va córrer per construir el que ara sóc.

Antídot de tu:
Et vaig desitjar tant que vaig creure que t'havia tragat.
Aquí dins, cada nit m'obliguen a prendre una dosi d'oblit.