Murs

Veig a través de l'espessor dels murs
Sapients i silenciosos
D'aquest immens castell sinistre
Que has volgut construir
Per allunyar-te de la realitat que rebutges.

Durant quant de temps penses amagar-te
Rere aquest camp de concentració de l'ànima?
Quantes tortures penses infligir-te
Abans d'iniciar un infal·lible pla de fuga?

Veig més enllà de les teves elaborades excuses,
Ben construïdes, com excel·lents coartades,
I, silent, acompanyo la meva ferma negativa
Amb freds i distants moviments d'un cap
On no hi ha lloc per les mentides:

Saps que estàs sol, i no et permets ni un bri de llum de dia,
Saps que ja no hi és i no vols acceptar una absència
Que, a cada minut que passa, et demostra amb més fermesa
La realitat del buit que et deixa.

Mira'm;
Tu ja saps que jo no aixeco castells a l'aire,
Però et dic que el teu martiri té els minuts comptats.
He vist avui un senyal a la teva cara solitària,
Un petit, tímid,-és clar, has perdut la pràctica- i meravellós somriure.