Cercador
Mort anunciada
Un relat de: marta_gut- Compartir:
La sang no flueix per les teves venes,
poques coses recordes del temps antic,
vius immers en històries que jo escric
però sense ser viu a penes.
Ets un miratge esquifit i mesquí,
ni tan sols cent capes de pintura
cobririen la teva estranya figura;
per què tens tanta por a morir?
Inevitablement, el rellotge s'atura,
les ombres anuncien el teu destí.
Comentaris
-
Rellotges que no s'aturen[Ofensiu]Unaquimera | 05-11-2008
Anava a comentar-te un altre relat i finalment m'he quedat atrapada en aquest... Un text poètic molt breu que parla de l'autora de personatges i d'històries, de vida i miratges, de por i del destí.
Potser era cosa del destí que jo acabés avui llegint-te i descobrint així les coincidències entre el teu poema i el meu darrer publicat: allà també hi ha escriptors i temors i fracassos i el temps que passa i la mort com a espectadora.
Potser per això hauré de tornar un altre dia a comentar-te el que havia llegit primer!
De moment, però, t'envio una abraçada sense ombres,
Unaquimera
-
Morts...[Ofensiu]Capità Borratxo | 09-09-2008 | Valoració: 10
M'agrada molt la teva "definició" de mort... tant de bo tots tinguéssim una mort tan poètica!
Enhorabona pel poema!
l´Autor
59 Relats
111 Comentaris
56221 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.Sigmund Freud.