Minimòrum IV (Sortim rabent)

Un relat de: Pep Homar i Giol

Ja ens ho van advertir al començament de la instrucció, ens van dir que érem gairebé invulnerables. I que el nostre destí era sempre el mateix. La sortida havia de ser impetuosa, no hi havia lloc pel dubte - Heu de sortir i córrer, com mai, més que res i que ningú - ens deien mentre ens mostraven unes gràfiques on es veien dibuixades les nostres inapel·lables trajectòries. La velocitat és imprescindible - continuaven - però per això no us heu de preocupar, tot està programat, vosaltres només heu de concentrar-vos en el trajecte. Només heu d'estar atents a algun imprevist, fóra d'això, tot està calculat. En condicions normals res us ha de destorbar per a acomplir la vostra missió. Deixeu-vos portar, al cap i ala fi el vostre destí no és a les vostres mans, gairebé tot està previst per que assoliu l'èxit.
Malauradament però, tot el que ens deien era teòrica, ja ens havien avisat que no hi hauria mai pràctiques, segons ells, la instrucció era suficient.
Un cop acabada aquesta fase unes persones indeterminades ens agruparen en escamots de vint-i-cinc, sense identificació, tots amb el mateix uniforme, tots iguals. Aleshores va arribar el pitjor, l'espera. Ens van dir que podien passar dies, setmanes fins i tot mesos. Nosaltres només havien de ser ferms i mantenir la consigna, sempre ferms, sempre junts, sense rondinar. Només un sol pensament havia d'ocupar el nostre cervell : l'objectiu. Sempre pensant en l'objectiu.
Finalment un dia va arribar i l'hora i tot va passar molt de pressa. Passarem d'estar agrupats a una alineació quasi perfecte, un xic incòmode, però perfecte. I sense tenir temps a pensar-hi més en un instant sortirem tots esperonats cap al nostre destí , l'objectiu.
Encara no un segon més tard tots ja sabien quin havia estat el nostre destí.
I és que ser una bala d'ametralladora, és una feina que ben mirat no és gens gratificant.

Comentaris

  • De bon començament...[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-04-2009 | Valoració: 9

    havia pensat en un escamot d'una altre cosa. PErò ja veig que has sapigut enredar-me amb les bales. Molt original!

  • Sortim de Festa?[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!
    RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, per exemple...

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • alguna cosa[Ofensiu]
    ANEROL | 06-10-2008 | Valoració: 10

    m'esperava, però m'ha despistat el que s'anomenés com " persones".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pep Homar i Giol

Pep Homar i Giol

26 Relats

57 Comentaris

31741 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Vaig neixer a finals d'octubre del 1962, es a dir, ja tinc una edat.
Sempre m'ha agradat escriure i voldria fer-ho més i millor, però per una banda no tinc més temps i per l'altra no en sé més.
Continuo buscant el temps i el coneixement amb interès.
Els meus éxits han estat un parell de concursos quan era jovenet i darrerament he estat guanyador del I concurs de Microliteratura de Santa Juliana, que organitzen una gent fantàstica d'Olot , vaig ser finalista del premi de contes Emili Teixidor l'any 2003 i he guanyat el Premi Set Plomes de Mollet del Vallès en la modalitat de narrativa catalana com a autor local.
Els meus fracasos, potser millor dit intents d'èxit, han estat tants que em faria pesat si us els expliquès.
Desde l'any 2005 sóc membre de la SCCFF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia)
Si mai voleu comentar-me alguna cosa ho podeu fer a: pephomar@hotmail.es
I també podeu llegir-me a:
http://pephomar.blogspot.com/

Gràcies per llegir-me.