Minimòrum V ( A ran de terra i prou)

Un relat de: Pep Homar i Giol

Potser ja fa massa que durava la broma. Tard o d'hora m'havia de succeir, la situació era absolutament insostenible de totes totes. Finalment he decidit independitzar-me, ja n'hi ha prou de viure a casa els pares. De fet ells ja fa temps que a la seva manera m'ho insinuaven, però sense dir-m'ho del tot clar.
I no et vindria de gust viure la teva vida ? - em diu el pare sovint - No és que et vulguem fer fora de casa però ja fa molt de temps que els teus germans han volat.
I ha estat aquest matí quan finalment he decidit marxar. Quan he arribat al carrer, gairebé tot era nou per mi. Però jo he fet el cor fort i he tingut clar que la meva única opció era tocar de peus a terra d'una vegada. El món, des de aquí és molt diferent, tot sembla molt més proper, més gran, ara veig les coses a un nivell que ni hi estava acostumat. Segons quins problemes semblen molt grans, però no insalvables.
Vaig per la vorera caminant amb pas curt i decidit, la veritat és que tinc una mica de por. Procuro anar ben arrambat a les cases no fos cas que tingués algun ensurt.
Hi ha gent que em mira, estranyats, alguns fan cara de sorpresa quan em veuen travessar el carrer a tota velocitat. Els cotxes em fan molta por. I les motos encara més, no te'n pots esperar res de bo.
També he d'anar alerta amb la gent que surt dels portals sense tenir cura i sovint això m'ha donat algun esglai.
Mica en mica m'he anat acostumant al carrer, als seus perills i a la seva dinàmica.

Bo i això he de reconèixer que anar a peu és un risc. Però què voleu que hi faci si sóc un ocellet i de ben petit que pateixo de vertígens i no he pogut volar mai.

Comentaris

  • No he arribat a temps...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 16-04-2009 | Valoració: 10

    No he arribat a temps de descobrir la fi del relat, això, que ja ens dónes una pista al començament.
    Benvingut, de npu, Pep!
    - Joan -

  • Rebenvingut a RC![Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Un microrelat molt original narrat des del punt de vista d'un ocellet. Un narrador que roman en secret fins al desenllaç del conte!

    Felicitats per aquest nou Minimòrum!

    M'alegra que hagis decidit tornar a publicar!

    Núria

  • Des d'el començament...[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-04-2009 | Valoració: 9

    que intuïa que era l'ocellet el que caminava per aquests mons de Déu. Enhorabona per explicar-nos tan breument un toc de tendresa!

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pep Homar i Giol

Pep Homar i Giol

26 Relats

57 Comentaris

31435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Vaig neixer a finals d'octubre del 1962, es a dir, ja tinc una edat.
Sempre m'ha agradat escriure i voldria fer-ho més i millor, però per una banda no tinc més temps i per l'altra no en sé més.
Continuo buscant el temps i el coneixement amb interès.
Els meus éxits han estat un parell de concursos quan era jovenet i darrerament he estat guanyador del I concurs de Microliteratura de Santa Juliana, que organitzen una gent fantàstica d'Olot , vaig ser finalista del premi de contes Emili Teixidor l'any 2003 i he guanyat el Premi Set Plomes de Mollet del Vallès en la modalitat de narrativa catalana com a autor local.
Els meus fracasos, potser millor dit intents d'èxit, han estat tants que em faria pesat si us els expliquès.
Desde l'any 2005 sóc membre de la SCCFF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia)
Si mai voleu comentar-me alguna cosa ho podeu fer a: pephomar@hotmail.es
I també podeu llegir-me a:
http://pephomar.blogspot.com/

Gràcies per llegir-me.