Felicitats, Joan!

Ja has deixat el doble sis!



Que mai no t'abandoni aquesta joventut de que gaudeixes !!!!!

No sé si ho havia de respondre d'aquesta manera, però podem sortir....

He trobat molt interessant el desenvolupament del relat. A vegades aquestes coses costen d'escriure. Els diàlegs son intensos, gairebé de guió cinematogràfic.
Estic totalment d'acord amb l'Eulàlia, ara que ja has arribat aquí has de fer un pas més i començar a presentar-te a concursos, no hi tens res a perdre i en canvi molt a aprendre.
Endavant i sort !!!

Caram nano!!! El meu avi diria això sembla una "penícula" de les que ara en diuen "flim".
Ràpid, àgil i curiós.
A veure si tinc més temps i vaig llegint una mica més i tu vas afegint més relats!!!

Hola Eulàlia,

Sóc el Pep Homar. M'ha agradat el teu relat, és divertit i fresc.
Gracies pels teus comentaris. Si em dones una adreça de mail, t'explicaré una mica qui sòc i de quina branca de Homars vinc.
Fins ben aviat.

La soledat compartida, segurament es companyia, però jo no hi entenc massa...
Per cert, gràcies pel teu comentari al meu relat, procuraré llegir-te més.
Fins aviat.

Gràcies per haver-ho escrit i gràcies per haver-ho fet tant bé.

Per a mi sens dubte el millor del llibre Relats en Català 2.0.
M'ha agradat molt, molt i molt.
Quan continuarà ?
Enhorabona!!!!!!!!

Hola Carles,

Gairebé no he d'afegir res als cometaris dels altres relataires.
Ara, si m'ho permets, el relat te tanta força que potser podria ser el començament d'una bona novel.la.

Endavant i gràcies per haver-ho escrit.

Hola Buk,

No entenc com encara ningú ha comentat el teu relat. És espléndid, una auténtica biografia de la humanitat del segle XXI.
Potser no l'han comentat per què encara s'ho estant pensant.
M'ha agradat molt, molt i molt.
Potser no el comenten per què tots si veuen reflectits d'alguna manera.

Moltes felicitats.

Molt bé Brumari.
Intueixo que et mous amb comoditat en les distàncies curtes (poesia i relats curts, molt curts)
M'ha agradat mol el darrer pàrraf.
D'alguna manera i salvant les distàncies m'ha recordat la història d'un suicida que mai es va arribar a suicidar per què li feia por que després de la seva mort, el món s'acabes sobtadament i el seu acte fos inútil.
Bon ritme.

Endavant.

Hola,
Segueixo el meu peregrinatge pel llibre relatsencatalà 2.0.
El teu relat m'ha agradat i he gaudit llegint-lo, però, si m'ho permets, l'únic "defecte" que hi he trobat ha estat que potser el final es desvetlla molt aviat.
Primer per que el client no vol que faci el bany (per descomptat que alguna cosa hi passa) i després, a la frase "Tant intens que sembla sang, penses." Per mi possar-hi aquí la paraula "sang", condueix al lector a pensar que al bany hi ha hagut una carnisseria.
Al final ho arregles una mica jugant amb la imaginació de la cambrera i la màgia de les habitacions dels hotels.
En resum inquietant i alhora tendre, dos sentits difícils d'ajuntar. Repeteixo enhorabona!!!

Hola Joan,

Tenim algunes coses en comú, sobretot en el que fa pels gustos, fins i tot en l'scalextric.
També vaig quedar finalista de l'Emili Teixidor, però a l'any 2003.
Referent al teu conte, m'ha agradat. Sobretot la manera i el ritme, però m'ha fallat el final. L'he trobat una mica precipitat. De tota manera et felicito, m'agraden molt aquesta mena d'històries.
També m'agradaria saber perquè canvies el nom de segons quines marques comercials (per exemple els wàters Pedra, enlloc de Roca) i a continuació no tens manies per posar Dodotis. Simple curiositat.
L'enhorabona i endavant!!!

Seguint la meva travessa pel llibre relats en català 2.0 m'he trobat amb la teva història.
M'ha agradat.
Al començament he pensat que era una mica "El senyor de los anillos" i després m'hi he anat enganxant. Si bé com algú ha suggerit el final és una mica previssible, en general la trama passa força bé.
Estic content d'haver-te llegit.

A10

M'he llegit el teu relat al llibre relatsencatala 2.0.
L'he trobat sencillament deliciós.
Molt bé.
M'ha agradat molt.
Continuaré llegint els teus relats !!!

Endavant.