Minimòrum VI (La crisi)

Un relat de: Pep Homar i Giol

La crisi

Sempre he estat un treballador humil. He procurat complir les meves obligacions malgrat que sovint m'he vist obligat a executar les ordres de l'amo, a voltes potser massa aleatòries, amb un implacable sentit del deure.
El meu pare ja em va advertir que treballar en horari nocturn no era de cap manera una bicoca. Sovint em deia:
De dia segurament descansaràs, però les nits seran terribles. Només els més forts ho poden suportar !!!
Malgrat l'advertiment jo vaig decidir quin havia de ser el meu ofici. La meva gran satisfacció ha estat poder treballar en gairebé tots els rams. He treballat en discoteques, museus, centres comercials, fins i tot una temporada vaig estar a l'administració, però allò era un desgavell, com una casa de barrets sense mestressa...
Finalment quan vaig trobar una feina ben pagada i ben organitzada dins de l'àmbit industrial, que al cap i a la fi era la meva il·lusió, va arribar la crisi.
En un tres i no res, a instàncies del govern de torn, em vaig quedar sense feina. - És absolutament obsolet - van argumentar quan m'acomiadaven sense dret a cap mena de negociació.
La crisi és molt dura, a segons quines edats és difícil trobar algun lloc de treball. Per sort, en el fons he de reconèixer que he estat de sort dins de la desgràcia.
He trobat una feina que no és ben bé el que a mi m'agradaria, però no deixa de ser una feina. Llàstima dels intervals i de les puntes de feina, llàstima de la incertesa per saber quan he de treballar i quan no cal. Però de moment a casa anem tirant.

I és que ser una bombeta i treballar d'intermitent en un automòbil, no és la il·lusió de la meva vida.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pep Homar i Giol

Pep Homar i Giol

26 Relats

57 Comentaris

31412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Vaig neixer a finals d'octubre del 1962, es a dir, ja tinc una edat.
Sempre m'ha agradat escriure i voldria fer-ho més i millor, però per una banda no tinc més temps i per l'altra no en sé més.
Continuo buscant el temps i el coneixement amb interès.
Els meus éxits han estat un parell de concursos quan era jovenet i darrerament he estat guanyador del I concurs de Microliteratura de Santa Juliana, que organitzen una gent fantàstica d'Olot , vaig ser finalista del premi de contes Emili Teixidor l'any 2003 i he guanyat el Premi Set Plomes de Mollet del Vallès en la modalitat de narrativa catalana com a autor local.
Els meus fracasos, potser millor dit intents d'èxit, han estat tants que em faria pesat si us els expliquès.
Desde l'any 2005 sóc membre de la SCCFF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia)
Si mai voleu comentar-me alguna cosa ho podeu fer a: pephomar@hotmail.es
I també podeu llegir-me a:
http://pephomar.blogspot.com/

Gràcies per llegir-me.