Un diumenge qualsevol

PERÒ MOLTES VEGADES ABANS D'ANAR A TREBALLAR EM MIRO LA GOSSA DE CASA I PENSO: QUINA VIDA NOIA... QUI ES POGUÉS QUEDAR AQUI! PERÒ ELLA NO DEU ESTAR TANT BÉ QUAN EN SENTIR LA PORTA JA ES PREPARA PER SI ALGÚ LI POSAR EL COLLAR I LA TREU A PASSEJAR, NO HI PENSA GENS EN EL FRED I EN EL SOFÀ JA TINDRA TEMPS, EL DIA ES MOLT LLARC I S'HA DE FER DE TOT. UNA ABRAÇADA!

Ja deia jo que aquí hi havia gat amagat! Al començament pensava que el teu protagonista era algú amb una depressió de cavall, o algú amb aversió a l'escriptura per allò que no sabia la utilitat del bolígraf, no era el cas.

Gràcies pel teu comentari.

he descobert que hi ha un relat de Sibil·la de Fortià, que avui surt entre els destacats de l'editora, que duu aquest mateix títol, "Un diumenge qualsevol". No t'hi amoïnis, que això passa cada vegada més a RC, i és normal: les paraules existents són limitades, i encara més les parauyles "literàries", i en canvi el nombre de relats és com més va més il·limitat.

trobar de tant en tant bons relats, amagats entre els 26.798 (ara mateix) que hi ha publicats a RC, que sembla que no han cridat l'atenció de gairebé ningú, i són ben bons i força originals. És clar que la xifra esmentada ja m'hauria de fer pensar que és impossible que no hi hagi relats bons que hagin passat desapercebuts... (ara em penso que m'he enredat, amb negacions de negacions, però suposo que s'entén el que vull dir), però alhora també és fàcil comprovar que quan trobes un autor que t'agrada, sovint tots els seus relats han estat descoberts pels altres relataires, i hi han fet algun comentari.

Doncs, bé, he trobat un relataire bo, amb premis i tot, i també fracassos (per tenir fracassos cal jugar, cal participar, i això ja és un gran què), que em penso que no li havia llegit mai res, i té relats encara no comentats, que són la meva especialitat. Quan trobo un autor que m'agrada, de seguida busco a veure si té relats no comentats.

Bé, la vida del protagonista d'aquest relat és molt suggeridora. Has fet bé d'escollir el diumenge com a marc, perquè així passa més inadvertit el fet que el protagonista sigui qui és... fins al final. No vull desvetllar res, perquè hi ha lectors que el primer que miren d'un relat són els comentaris, a veure si s'acaben d'animar a llegir-lo, i si digués qui és el protagonista els esguerraria el relat, o almenys la segona lectura del relat, perquè és d'aquells relats de final sorprenent que un cop que l'acabes, l'has de tornar a llegir, a veure com ho encaixes tot amb la nova dada.

Bé, res més,q ue ja he escrit prou. Felicitats.

(Hi ha alguna coma que em sobra i alguna altra que em falta, sobretot al començament.)