Un diumenge qualsevol

Un relat de: Pep Homar i Giol

Avui no m'he llevat gaire d'hora, els diumenges a casa tothom fa una mica el ronsa. Es nota que és festa, no se senten ni els nens, a l'escala marranejant perquè no volen anar a l'escola ni les veïnes, cridant pel celobert. He esmorzat una mica, ja estic fart de menjar sempre el mateix, i he anat a jeure al sofà.
Mica en mica, els altres s'han anat despertant i quan han m'han vist mig endormiscat tots m'han dit "Bon dia" i han passat de llarg. No és que estigui cansat, però amb l'escalforeta del sol que acarona el sofà, m'he adormit plàcidament. No m'he tornat a despertar fins que he sentit soroll de plats, estan parant la taula, deu ser l'hora de dinar. Es respira un ambient informal, xandalls i sabatilles, tot plegat per a no res, els diumenges, a casa ningú fa res.
Havent dinat, quan tothom ha vingut al sofà a fer la migdiada amb la tele engegada inútilment, he marxat. M'avorreixen. Aprofitant la pau quasi absoluta d'aquests moments, si no fos per la remor d'una pel·lícula que no mira ningú, he anat fins al despatx. Es una habitació normal i corrent, on hi ha un ordinador i papers eternament desendreçats damunt de la taula, però ells en diuen el despatx. M'agrada veure que hi ha al damunt de la taula. Si trobo algun bolígraf, me'l miro i em diverteix, malgrat que no sé perquè serveixen, sempre m'han captivat els bolígrafs. He donat un cop d'ull a la paperera, però avui no hi he trobat res d'interessant. Després de caminar pel passadís amunt i avall un parell de vegades he recordat que a aquesta hora venen uns ocellets a la terrassa i saltironejen entre els testos. Sempre m'han agradat els ocells encara que no n'he tocat mai cap. Si un dia en tingués un a l'abast no sé pas que faria.
Quan es desperten de la migdiada tots es queixen de mal d'esquena, de que es molt tard, de que no han fet res i que demà han d'anar a treballar. Jo torno al meu sofà i descanso, ara sense dormir, esperant l'hora de sopar. Altra vegada em trobo amb el mateix, menjo sense gana i bec una mica d'aigua. El sol ja s'ha amagat fa estona i fa fred. Encenen la llar de foc. A mi el foc em fa por perquè una vegada unes guspires que van saltar em van cremar una mica, per això em mantinc sempre a una distància prudent. Quan ja només queden quatre brases, tothom se'n va adormir i jo altra vegada sol, vaig a la meva habitació i em poso sota la manta a esperar que demà sigui un altre dia.
I la veritat és que ser una gat, hi ha dies, que és molt avorrit.

Comentaris

  • I SER UN GOS TAMBÉ![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 02-07-2008 | Valoració: 8

    PERÒ MOLTES VEGADES ABANS D'ANAR A TREBALLAR EM MIRO LA GOSSA DE CASA I PENSO: QUINA VIDA NOIA... QUI ES POGUÉS QUEDAR AQUI! PERÒ ELLA NO DEU ESTAR TANT BÉ QUAN EN SENTIR LA PORTA JA ES PREPARA PER SI ALGÚ LI POSAR EL COLLAR I LA TREU A PASSEJAR, NO HI PENSA GENS EN EL FRED I EN EL SOFÀ JA TINDRA TEMPS, EL DIA ES MOLT LLARC I S'HA DE FER DE TOT. UNA ABRAÇADA!

  • Un gat qualsevol, o no[Ofensiu]

    Ja deia jo que aquí hi havia gat amagat! Al començament pensava que el teu protagonista era algú amb una depressió de cavall, o algú amb aversió a l'escriptura per allò que no sabia la utilitat del bolígraf, no era el cas.

    Gràcies pel teu comentari.

  • peres | 13-07-2006

    he descobert que hi ha un relat de Sibil·la de Fortià, que avui surt entre els destacats de l'editora, que duu aquest mateix títol, "Un diumenge qualsevol". No t'hi amoïnis, que això passa cada vegada més a RC, i és normal: les paraules existents són limitades, i encara més les parauyles "literàries", i en canvi el nombre de relats és com més va més il·limitat.

  • em sorprèn[Ofensiu]
    peres | 12-07-2006 | Valoració: 9

    trobar de tant en tant bons relats, amagats entre els 26.798 (ara mateix) que hi ha publicats a RC, que sembla que no han cridat l'atenció de gairebé ningú, i són ben bons i força originals. És clar que la xifra esmentada ja m'hauria de fer pensar que és impossible que no hi hagi relats bons que hagin passat desapercebuts... (ara em penso que m'he enredat, amb negacions de negacions, però suposo que s'entén el que vull dir), però alhora també és fàcil comprovar que quan trobes un autor que t'agrada, sovint tots els seus relats han estat descoberts pels altres relataires, i hi han fet algun comentari.

    Doncs, bé, he trobat un relataire bo, amb premis i tot, i també fracassos (per tenir fracassos cal jugar, cal participar, i això ja és un gran què), que em penso que no li havia llegit mai res, i té relats encara no comentats, que són la meva especialitat. Quan trobo un autor que m'agrada, de seguida busco a veure si té relats no comentats.

    Bé, la vida del protagonista d'aquest relat és molt suggeridora. Has fet bé d'escollir el diumenge com a marc, perquè així passa més inadvertit el fet que el protagonista sigui qui és... fins al final. No vull desvetllar res, perquè hi ha lectors que el primer que miren d'un relat són els comentaris, a veure si s'acaben d'animar a llegir-lo, i si digués qui és el protagonista els esguerraria el relat, o almenys la segona lectura del relat, perquè és d'aquells relats de final sorprenent que un cop que l'acabes, l'has de tornar a llegir, a veure com ho encaixes tot amb la nova dada.

    Bé, res més,q ue ja he escrit prou. Felicitats.

    (Hi ha alguna coma que em sobra i alguna altra que em falta, sobretot al començament.)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pep Homar i Giol

Pep Homar i Giol

26 Relats

57 Comentaris

31726 Lectures

Valoració de l'autor: 9.35

Biografia:
Vaig neixer a finals d'octubre del 1962, es a dir, ja tinc una edat.
Sempre m'ha agradat escriure i voldria fer-ho més i millor, però per una banda no tinc més temps i per l'altra no en sé més.
Continuo buscant el temps i el coneixement amb interès.
Els meus éxits han estat un parell de concursos quan era jovenet i darrerament he estat guanyador del I concurs de Microliteratura de Santa Juliana, que organitzen una gent fantàstica d'Olot , vaig ser finalista del premi de contes Emili Teixidor l'any 2003 i he guanyat el Premi Set Plomes de Mollet del Vallès en la modalitat de narrativa catalana com a autor local.
Els meus fracasos, potser millor dit intents d'èxit, han estat tants que em faria pesat si us els expliquès.
Desde l'any 2005 sóc membre de la SCCFF (Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia)
Si mai voleu comentar-me alguna cosa ho podeu fer a: pephomar@hotmail.es
I també podeu llegir-me a:
http://pephomar.blogspot.com/

Gràcies per llegir-me.