Cercador
Mai no seré bon japonès
Un relat de: aleshoresAutor: Kitagawa Utamaro
Títol del gravat: Tagashima Ohisa (1793)
Bibliothèque National du France (Paris)
"(...) viure tan sols el moment present, lliurar-se en cos
i ànima a la contemplació de la lluna, de la neu, de la flor de cirerer
i de la fulla d'auró (...), no deixar-se aclaparar per la pobresa
i no deixar que se't reflecteixi a la cara, sinó deixar-se portar,
com una carbassa que sura pel riu; d'això se'n diu ukiyo."
(Asai Ryoi, Contes del món efímer, cap el 1665)
(Mai no seré bon japonès)
Mai seré bon japonès:
la cara em traeix.
(Mal que tingués els ulls esbiaixats)
Diràs que no tinc convenciment
i que tot em fereix.
No se estar-me seré
quan no hi ha broma,
Ser la fulla d'auró que mou el vent
i al riu s'enfonsa
sense queixa.
Indiferent,
l'esguard del samurai
un peu a l'altra banda, sense esglai!
No és el meu referent!
No se viure el moment
el vull etern.
Sóc un poeta i no una carabassa.
que el riu s'endu.
No és cap medalla, ho sé.
Minúscul bard que s'escarrassa
cercant per la finestra algun "potser"!
Comentaris
-
El recordo[Ofensiu]Xantalam | 17-09-2008 | Valoració: 10
L'he vist als últims publicats, tot i que al principi m'ha despistat que estigués amb un altre nik. Em va agradar molt, el poema.
Et deixo el comentari que et vaig fer en el repte i espero que ens trobem ens molts més!
Ens transmets la impossibilitat de sentir com un "japonès"; és el poema que té una mirada diferent: contrastes la visió d'un occidental amb la del món ukiyo. M'ha semblat molt interessant i creïble el teu punt de partida, amb un resultat boníssim.
Una abraçada,
Xantalam
l´Autor
268 Relats
603 Comentaris
131171 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84