Mai no seré bon japonès

Un relat de: aleshores



Photobucket







Autor: Kitagawa Utamaro

Títol del gravat: Tagashima Ohisa (1793)

Bibliothèque National du France (Paris)

"(...) viure tan sols el moment present, lliurar-se en cos

i ànima a la contemplació de la lluna, de la neu, de la flor de cirerer

i de la fulla d'auró (...), no deixar-se aclaparar per la pobresa

i no deixar que se't reflecteixi a la cara, sinó deixar-se portar,

com una carbassa que sura pel riu; d'això se'n diu ukiyo."

(Asai Ryoi, Contes del món efímer, cap el 1665)




(Mai no seré bon japonès)




Mai seré bon japonès:

la cara em traeix.

(Mal que tingués els ulls esbiaixats)



Diràs que no tinc convenciment

i que tot em fereix.



No se estar-me seré

quan no hi ha broma,

Ser la fulla d'auró que mou el vent

i al riu s'enfonsa

sense queixa.



Indiferent,

l'esguard del samurai

un peu a l'altra banda, sense esglai!

No és el meu referent!

No se viure el moment

el vull etern.



Sóc un poeta i no una carabassa.

que el riu s'endu.

No és cap medalla, ho sé.

Minúscul bard que s'escarrassa

cercant per la finestra algun "potser"!



Comentaris

  • El recordo[Ofensiu]
    Xantalam | 17-09-2008 | Valoració: 10

    L'he vist als últims publicats, tot i que al principi m'ha despistat que estigués amb un altre nik. Em va agradar molt, el poema.
    Et deixo el comentari que et vaig fer en el repte i espero que ens trobem ens molts més!


    Ens transmets la impossibilitat de sentir com un "japonès"; és el poema que té una mirada diferent: contrastes la visió d'un occidental amb la del món ukiyo. M'ha semblat molt interessant i creïble el teu punt de partida, amb un resultat boníssim.

    Una abraçada,

    Xantalam