L'últim adéu

benvolguda àfrika,
fa temps que no corria per aquestes terres. l'amor, els estudis i altres feines han fet de mi un gat d'ús comú. I no pas un de solitari com abans. bé, després de fer-me propaganda, m'agradaria animar-te a escriure frases més curtes, més concises, amb més força. si t'agrada la poesia t'animo a que facis us del sonet i t'oblidis de les tirallongues de versos. per saber escriure poemes el que s'ha de saber primer és escriure sonets. un consell: els grans escriptors també són grans lectors.

els teus estudis, totalment respectables, no et faran poeta. encara que, pel que tinc entès, la upc fa concursos de poesia. anima't i participa-hi si no ho fas. potser pots guanyar alguns calerons que sempre van bé.

et recomano: baudelaire que està molt de moda

un petó,
anton

Pd. no escrius 'estances sense majúscules' ?

trobo el poema, em perdo en ell i imagino mil imatges pintades amb carbonet... realment fantàstic, sincerament tens ànima de fada dolça embolcallada per somriures. Em fas sentir una caricia nostàlgica que em menja sense pressa el cor... és únic nina!
ÉS ÉS ÉS.... bufff és massa! un gir de 100º, m'ha enamorat!
un petonet fort de vidre!!

Hola Àfrica! He vist el títol a "els últims comentats" i he vingut a llegir-te. El teu poema m'ha recordat molt a una altre, publicat també a RC, que vaig llegir ja fa temps que s'intitula "LA PORTA" d'autor desconegut. Si pots, llegueix-lo, és el complement perfecte pel teu poema, és talment com si l'haguès escrit l'altra mitja taronja... a veure si....
Una abraçada

Sobretot la manera en que trasllades a imatges unes idees tan sentides. M'han agradat molt, sobretot, les primeres estrofes: és una acertada visió de l'adéu. Molt visual... crec que aquesta poesia em meravella per lo visual que és.
Malgrat tot, hi ha un però: no sent un poema rimat, fas servir dues rimes idèntiques (meu, meu i tu, tu). Això no m'ha agradat. Bé, al cap i a la fi és el primer que vas publicar.
En fi, veig que he trobat un lloc on anar a buscar bona poesia.

Fins aviat.

Arbequina.

jiji Ara ja m'he llegit tots els teus relats i m'han encantat tots, de veritat ^^
Potser el que més, ha sigut el de "La obscuritat del dies sense mi.." perque m'hi he sentit molt reflectida, el que pasa que jo encara no he pogut fer fora aquesta tristesa que m'invadeix dia a dia.. i segueixo tancada dins meu..

Doncs això, que et seguiré llegint! ^^
FIns aviat!

No, em dic Laia (Afrika és només el meu pseudònim) i sóc de L'Hospitalet de Llobregat.
gràcies per els ànims de tots i estic orgullosa de q us agradi!! jeje
petons.

Et dius Àfrica Vàzquez Garcia i vius a Badalona?

expressant allò que sents, allò que només es teu, per què es brillant...
Benvinguda a RC, espero que no deixis de publicar allò que sents...
i si, estic d'acord amb la Queca... no donis mai l'esquena a la persona mes important de la teva vida, TU.

Hola a tots i totes!
Moltes gràcies per la benvinguda i per l'ànim que meu donat.
Volia donar les gràcies a tothom que llegeixi els meus relats, i comentar que em sembla genial aquest lloc perquè mai havia "publicat" res que hagués escrit i m'ho vaig trobar de casualitat... hi ha uns relats per aquí que estàn molt bé. Espero poder algun dia aconseguir superar-los! jeje
que vagi bé!

Benvinguda nina a la nostra família, que ja és part de la teva.
Un poema preciós! M'encanta.
Només un apunt... Això d'haver de deixar de ser tu, per molt gairebé que hi hagi pel mig.... no, no, no! No et donguis mai l'esquena!

Mil besades bonica!
I cuida't!