lluna d'estiu

Amb la lectura d'aquest teu poema m'ha envaït una onada de records... la platja, les nits de lluna plena, la guitarra, un bany... Quins temps, aquells!

Però per damunt de tot, el que les teves paraules m'han ofert, l'essència de la qual m'he impregnat, és l'enyor assumit i acceptat d'un passat que ens va omplir.

Fins la propera... i bon any!

LLIBRE

Records d'uns estius, guitarres, preocupacions trascendents, foteses, i molta felicitats.

Un poema que evoca uns sentiments agredolços. Agres per enyorats, i dolços pel seu contingut. En tot cas, sentiments que cal treure de tant en tant, i que molts cops redrecen el rumb i et situen de nou al camí.

Ui! estic transcendent....

apali! Felicitats altre cop....

Marc Freixa (Joan Petit)

Preciós....un poema que l'he sentit ben a prop meu. M'encanten les teves paraules, i per això mateix, jo ara no en tinc cap per descriure la sensació que m'ha produït el poema. "Poemes de matinada, cançons per la vida". Un final esplèndid.

Una abraçada ben forta,
AtzaVaRa

(sigh)

Mar,
m'ha agradat molt aquest poema. Jo estik enamorada de la lluna potser perquè sók cranc.
et dik el mateix q en Vicenç: "la lluna té una màgia especial. És [..] fada de la nit[...]ens embruixen... fins, com molt bé dius, quan surt el sol".
T'animo a q llegeixis els meus relats sobre la lluna i la nit.
Sort!

M'ha agradat molt el teu poema i també m'ha arribat al cor, doncs he tingut alguna experiencia amb la lluna i m'han vingut molts records a la ment.

Suposo que la lluna té una màgia especial. És com una espècie de fada de la nit, tal i com diria la Ilargi. I les fades ens embruixen... fins, com molt bé dius, quan surt el sol.
Salutacions,

Vicenç