Li escau al magraner

Sr. Ruestes, ..., mmm, què puc afegir a tots els comentaris ..., poca cosa.
M'agrada el ritme tranquil i pausat, ... com el caient de les fulles compassat pel vent de tardor, .... El poema avança després d'un inici que si us he de ser sincer m'ha costat un pèl, crec que va guanyant enters a cada vers, en cada estrofa, ... us felicito.

OhCapità.

He gaudit intensament al llegir el teu poema. Trobo que saps expressar molt bé el que sents, la sensació que provoca l'arribada d'una nova estació, en aquest cas has reflexat de manera inmillorable les sensacions que duu la tardor. Espero llegir algun dia les sensacions que et duu la primavera!
Molt content d'haver coincidit amb el teu treball. Ànims i força per a publcar-n'he molts més.
Abraham

He penjat dos lletres de cançó.
pluja i crisis

lletjes tot s'ha de dir

però a mi sempre m'ha estat díficil combinar el ritme i la melòdia amb l'expresió.

Un poema molt colpidor.
Anima't a publicar aguna cosa més!!

Hola Chen : )

Em va agradar molt el comentari que em vas fer al darrer relat i ara entenc el que em deies sobre la tardor. El teu poema explica, precisament, aquella desolació que sovint ens espera quan els dies s'escurcen, el fred se'ns cola als ossos i la gent sembla ocultar les cares dins les caputxes d'abrics com cuirasses.

És un poema molt original, on fas relacions entre sentiments, situacions i climatologia. Una molt bona mescla, fresca i contundent. Això sí, la puntuació s'hauria de millorar: així la lectura seria més àgil i el missatge encara més clar. El títol (i el final), l'idea doncs, són boníssims.

Gràcies, felicitats, moltíssimes felicitats, la meva tardana benvinguda i una abraçadassa!

m

i la veritat és què està força bè. Un xic angoixant, pot-ser, però soc dels que creu què per valorar el sentit d'un poema s'han d'haver llegit altres dels mateix autor.

Així que no ho dubtis gaires i penjant uns quants més que ens els llegirem.

Benvingut, Chen.

social, per reflectir aquesta infelicitat que tot sovint sentim, encara que estiguem envoltat de gent.... que no et diu "hola" ni respon al teu "adeu".

Tu no vols ser-hi, però tot això que tu has dibuixat és allò que anomenem "vida", malgrat que no ens agradin els edificis alts, de pedre, poderosos, que albergen gent fràgil.

Sigues molt benvingut a Relats, ja veuràs quanta gent maca hi ha per aquí!

Una abraçada.

una salutació els primers dies de tardor per dir-te benvingut a RC i comentar-te que aquesta solitud de bancs solitaris/places desertes i un adéu sense resposta en aquest dia d'octubre no es fa ressò amb tu, perquè, ja ho veus, també et dono l'enhorabona per aquest poema de ritme cadenciós on sols manca un solo de trompeta que entoni un "blues" nostàlgic amb ressons socials.

Petons, Chen i ara també m'hi acomiado.

Lavínia

Es respira soledat en el teu poema: soledat en un món ple de gent que camina amb presses amb la mirada fixa i perduda en l'horitzó i tots capficats en els seus problemes.

Un món on les senzilleses més simples les tornem complicades i busquem el camí més llarg per a tot. On el consum s'ha convertit en una de les peces clau de la societat (...sincerament: sap greu dir-ho).

On tot gira al voltant del consumisme i el capital. On el poder "s'endú" els objectius d'un munt de gent.

Sembla mentida, però així estan les coses.
Es respira solitud en un món ple de "persones".

Un bon inici en el teu pas per RC! Espero que gaudeixis molt amb aquesta web!

Que vagi bé! (i benvingut!). no et podràs queixar pas de la benvinguda, eh! deu ni do! 9 comentaris en un dia (el primer dia!), està molt bé!

Apali! Ens veiem (=llegim / comentem!)
Ciao!

Gemm@

L'octure ja ha arribat, amb ell la tardor...
El recurs de la doble descripció (exterior i interior) m'ha agradat, trobo que es relacionen entre elles. Has aconseguit la transmissió dels teus ànims d'aquest matí.
Espero que publiquis més coses!

L'entrada de la tardor provoca estranyes sensacions de melangia i tristesa.
Potser en certa manera ens recorda a la fredor de les relacions de l'ésser humà i dels carrers que ja es van esmorteint amb menys hores de llum.
Realment es pot sentir molta solitud entre aquest moviment continuat i vertiginós que no para de girar, on tantes coses semblen passar desapercebudes.
Les imatges que utilitzes ens porten a un espai real i palpable. És una visió crua i despullada de la societat copsada en un moment precís de tardor.

M'agrada el poema i crec que també pots donar-li la volta a la truita. Formem part de la massa, però en cadascú de nosaltres rau la mirada de la contemplació activa i l'esclat dels colors que donen llum on no en sembla haver.

Benvingut a RC, espero llegir moltes coses teves.

Fins aviat!

El pessimisme ajuntat amb auqells objectes tan quotidians que fins i tot a vegades sembla que no hi siguin li dóna molt de realisme i tristesa a aquesta poesia.
Està molt bé, i espero que no sigui l'última que facis!

No t'aturis

Juseph

la combinació de cert 'pesimisme'-realisme que fas amb trets quotidians i naturals com el títol que porta el teu poema.
M'ha agradat perquè és diferent: has relacionat la monotonia, el desencís i en certa manera una foscor de la vida que vivim amb altres trets més vitals: el magraner, la fredor... Al món l'hem fet trist nosaltres... no sé si se li escau al magraner, en tot cas és el què li toca viure...
M'ha agradat l'ús d'imatges quotidianes i m'ha suggerit molt el vers:
'tinc un esmorzar lent brossa cremada rera el parc'.. intentant viure lentament mentre la vida crema a les nostres espatlles.. fabulós!

Benvingut a RC!

Una abraçada,

Leela

I quina entrada! M'agrada el teu poema, tot i que he de confessar que m'ha costat captar el sentit d'alguna frase...
Per exemple, al principi: Avui,...., aquest matí,...
sona una mica estrany (no és una crítica, que consti, si és que ho has fet expressament).
És un poema bastant críptic, em sembla que intentes transmetre una sensació de desassossec, d'inutilitat, i a fe que ho aconsegueixes prou.
Un altre comentari: fas canvis de passat a present també una mica estranys. De nou, si està fet expressament, endavant, però a mi em pertorba una miqueta (clar que potser ens vols pertorbar!).

Vinga, segueix enviant coses, que ens agrada!

Bruixot

benvingut a RC.

Demà et comento amb detall el vostre poema esperant que no en sigui l'últim.

OhCapità.

M´agrada molt el teu poema. Molt descriptiu en tots els sentits: Per fora (els nens al col.legi, les mares, els edificis) i per dintre (el teu pensament interior d´una tardor que fa que ningù estigui al parc ni als bancs asseguts).
Tot em sembla com la caiguda de la fulla dels arbrers cadufils: Inevitable.

Molt bon poema, repeteixo.

Continua, que et seguirè llegint.

Asurath.