Son, no somni

És com la tramuntana picant a la cara, com el salnitre ressecant els llavis i la humitat corcant els ossos.
M'encanta l'estrofa final, dura, real i plena de significat. La vida és son, no somni... una frase contundent i que mereix més reflexions que un poema de qualitat com el teu.

Petons!

angie

fent el "mort" al mar, reposant de les angoixes, volent-me aillar de les coses dolentes (flotant en llençols uterins).
Quina preciositat!!

M'agraden les teues imatges agosarades i potents, "espurnes", "remolins", "castells de sorra en runes", "llençols uterins"...
Les teues al·lusions al vent salvatge i desbocat, em porta a les meues estades a l'Empordà, sobretot la zona de l'Estartit, on he estat alguns estius. Ens recorreguérem tota la Costa Brava, i em va encisar. Fins i tot vaig escriure un poema, que també al·ludeix al vent.
Ací et pose alguns versos:

L'EMPORDÀ

"...i els xiprers són flames verdes
que s'enlairen cap el cel.

Les muntanyes són les lletres
que dibuixaren els déus,
el Montgrí és una ema
coronada amb un castell.

Quan bufa la tramuntana,
totes les fulles dels arbres
es tremolen com ocells,
i com cantava el de Verges,
els campanars dels seus pobles
són com veïns al carrer,
que tafanegen al vespre
els festius i els feiners.

Les platges són els joiers
de deesses i de déus,
i les aigües són tan fredes
que a l'estiu, quan fa bon temps,
els pins baixen a la vora
per a remullar-se els peus...

Com pots veure, tot molt clàssic, però és el que em va eixir en aquell moment, ara farà dos anys a l'Hotel Santa Anna de l'Estartit. Igual algun dia penge el poema sencer al Web.

Bé, tornant al teu poema, al final dius una cosa que m'ha cridat molt l'atenció. Es tracta d'allò de "La vida és son/ no somni..." Potser tingues raó, encara que no crec que mai deixarà d'ésser caníbal. Tanmateix, sempre haurem de deixar un petit raconet als somnis. No creus?

Una forta abraçada!
FRANCESC

... I SI VOLS ESCOLTAR LA CANÇÓ "QUAN SOMNIES..." SOBRE EL MEU POEMA DEL MATEIX TÍTOL, ENVIA'M EL TEU E-MAIL I TE LA FARÉ ARRIBAR.
EL MEU ÉS: francescarnau@hotmail.com

que no ser definir-lo. T'acabo de descobrir, i et seguiré llegint

retornes amb la mateixa estructura dura, com de vidre, clara i perfecta.
Quina poesia estranya i bella se't desprèn, i et queda un regust d'autenticitat insubornable.

Que bé, aquest poema nou!!

petons. gyps