Restar res

fins i jo em nego a llegir-me. Com si m'hagués de pair. I hi ha coses que crec que només sonen bé llegides sense veu. Sonen diferents sense dir-les en alt.
Però això és de vegades. Ara t'he llegit a tú i m'ha agradat.

a les felicitacions que ja has rebut respecte el darrer fragment del teu poema. Escriure perquè ningú ho llegeixi... Li has donat un toc íntim al fet d'escriure que de vegades s'oblida quan s'exposa el que has escrit als altres.
He llegit algunes de les coses que has escrit darrerament i m'ha vingut a la ment quan et vas presentar al forum i el teu primer poema. M'agrada molt el que escrius. Enhorabona!

Una abraçada,
Leela

que expressa la impotència que sovint ens aclapara als que fem intents amb els mots, significats, emocions diverses.

I sí, segurament escrivim perquè els mots quedin fixats, però no sabem si seran llegits o se'ls endurà el vent de l'oblit.

Restar res, seguir lluitant.

una abraçada!

Puc posar aquest poema a la meva biografia.
No hi ha interrogant, no és cap pregunta, podria (i puc SI EM DEIXES!! )

Sincerament. M'han impressionat els teus últims poemes

"ens ajuntarà de nou,
el vol de cendres
arrossegades pel vent."

Fa temps que volia "descriure'm" enfonsat en un llac. Agulles de glaç, blaus besllums, puntillismes ballarucs d'ones i aire, el sord brogit inundant-me ...

"m'enfonso en el llac
per saber de la seva fredor"

Senzill, planer, genial, sempre m'ha agradat de tu això, no et deixes endur per barroquismes inútils, infundats, tu sempre tan urbà i tan directe.