L'elegit

L'arcàngel Ismael va arribar volant com un esperitat al núvol radiant. Entrà impulsiu i començà a parlar amb precipitació, dirigint-se a la gran trona que estava girada d'esquena.
- Senyor, Senyor, l'univers 421 s'està descontrolant d'una manera exagerada!! Necessito ajut o se m'escaparà de les mans...
ELL, amb paciència infinita, deixà de llimar-se les immaculades ungles, s'ajustà amb cura el triangle d'or al clatell, giravoltà el sofà amb un copet de peu, i amb mirada penetrant inquirí amb veu de tro:
- A veure nano, no saps que s'ha de trucar abans d'entrar? No saps que no pots parlar si JO no et pregunto? De quina Divisió ets tu?
La melsa de l'Ismael s'hagués tornat de pedra si n'hagués tingut.
- De la de Sant Cristòfol, Senyor. Perdoneu els meus pecats -aconseguí xiuxiuejar.
- Deixa't de pecats i d'històries -feu ELL amb benevolència- Què li passa a aquest univers que no puguis arreglar?
- Està farcit de planetes, Senyor. No puc aturar el seu creixement desmesurat.
- Genera un forat negre i que en devori uns quants, mira que senzill -pontificà ELL amb cantarella burleta.
- Els forats negres els tinc al límit, Senyor. Si n'hi poso un altre allò farà un pet com una aglà -s'atreví a contraposar temorós.
- Vatua el món! Doncs n'elimines uns quants modificant el trànsit dels asteroides!
L'Ismael aplaudí tímidament amb les ales, meravellat per la Suma Intel·ligència.
- Infinites gràcies Senyor! Grandíssima Excel·lència! -i afegí, cagadubtes- Una darrera qüestió si em permeteu, Senyor.
- Sí?
- Per quin començo, Senyor?

Un cúmul de puntets brillants aparegueren per art de màgia enmig dels dos, composant el mapa estel·lar del 421. ELL tancà els ulls, aixecà la mà dreta majestuosament, estengué l'índex totpoderós i, assenyalant un insignificant puntet blau, digué:
- Per aquest mateix.

***