L'AYA

Un relat de: E. VILADOMS
"Bon dia, bon dia, bon dia al dematí! Fem fora la mandra i saltem corrents del llit." Canten tots els infants mentre estiren els braços i es freguen els ulls com si s'acabessin de llevar. "Pastoret d'on vens?", entonen. "De la muntanya, de la muntanya; de la muntanya de veure el temps", respon el nen que ve de mirar per la finestra i que duu una barretina calada fins a les orelles.
L'Aya, acompanyada pel balanceig de la seva cua de cavall ben tibada, encara cantusseja: "plou i neva, plou i neva", mentre omple el cistellet de fruites i verdures de plàstic, fa un cuinat a la cassola vermella, planxa els vestits de les nines o ajuda els companys que no troben la peça del puzle. "A recollir, a recollir..." comença la mestra, "que totes les joguines se'n van a dormir" continua l'Aya, amb veu aguda i afinada, mentre va endreçant la fireta. Tot seguit, es posa al tren d'anar-se a rentar les mans, sap que després esmorzaran i sortiran al pati.
L'Aya encara no parla la llengua de l'escola, però ha après les petites cançons i
cantarelles que anticipen i acompanyen les rutines diàries i les entona a totes hores.
Quan vingui la mare a buscar-la, a ella sí que podrà explicar-li tot el que ha vist i fet durant el matí. Li farà saber com s'ha sentit quan aquell nen una mica esverat li ha omplert de sorra el cabell i com de bé corre amb les vambes noves de color vermell. Li anunciarà amb orgull que ja s'ha cordat la bata tota sola i que ha escrit el nom en el dibuix que ha fet.
Mentrestant, ho observa tot amb els seus ulls rodons i expressius, somriu i canta.

Comentaris

  • Immersió[Ofensiu]
    rautortor | 20-02-2019


    Ens has demostrat amb fets fefaents que la immersió a l’escola és una eina immillorable i recomanable d’incorporació a la llengua i a les rutines de la nova societat on ha fet cap la petita Aya. I en aquest cas les cançonetes populars l’han ajudat a donar les primeres passes vers l’assoliment d’una nova llengua.
    D’altra banda, el teu relat, entranyable i tendre, m’ha fet especial il·lusió ja que tinc una neta de mare japonesa que també es diu Aya. Ella va haver de passar també per aquesta situació, a Londres però. Ara tot el dia parla en anglès i, a més a més, corregeix contínuament el parlar anglès -no gaire ortodox- del meu fill.
    L’enhorabona, novament, per la selecció del relat de gener i per la lliçó narrativa d’aquest de febrer tan i tan detallista, com sempre.

  • Un altre món[Ofensiu]
    Materile | 18-02-2019 | Valoració: 10


    Quin relat més dolç, sensible i alhora quotidià. El món de la infància que ens obre els braços ens fa sentir tendresa, potser per la seva innocència. Això és el que has sabut fer en el teu relat, Enriqueta. M'ha agradat molt!!! Un relat diferent dels que sols escriure, però entranyable, lligat amb el paper de la mare que la comprendrà.
    Una abraçada,
    Materile

  • Preciós[Ofensiu]
    Guiomar | 18-02-2019

    M'ha encantat, inclusiu, tendre, com sempre

  • Tendra[Ofensiu]
    Naiade | 18-02-2019

    Un relat que se m'ha fet conegut, quotidià i viscut. M'ha agradat la tendresa que emana d'aquest infants. n'has fet una bona descripció

  • Precios [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-02-2019 | Valoració: 10

    Molt tendre i realista , quasi el puc veure. Vaja el vaig viure quan els meus fills eren petits i una nena anomenada Anissa va entra a la seva clase ,molt bonic

  • Entranyable[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-02-2019

    El trasbals de començar a l’escola (i a la vida), d’aprendre coses noves cada dia, inclús una nova llengua, de la manera més dolça possible, cantant i compartint jocs amb els companys i professors. Un pòsit bo que quedarà sempre al cor de l’Aya.

  • Un relat molt tendre[Ofensiu]
    dockmatur | 18-02-2019

    M'has dut a la meva infantesa, diferent tot, però tan similar, m'ha fet recordar la meva àvia i les cançons que em cantava.
    Gràcies pel teu comentari ;-)

    DockMatur

  • Molt expressiu...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt bo i molt expressiu, que denota molta sensibilitat per a l'Aya, que té una veu dolça i molt bonica. Els seus sentiments es fan sentir en tota la narració.
    La meua enhorabona, E. Viladoms.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • El rerefons[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 16-02-2019

    A veure, a veure si el mes que ve ballaràs i faràs teatre... de moment ens has delectat amb una escena infantil escrita des de l’enyorança; tendra, visual. I amb un rerefons molt ben insinuat.

  • A mi, de petitet...[Ofensiu]

    A mi, de petitet, quan a l’escola cantàvem tota la classe, era el tercer o quart que feien callar perquè desentonàvem massa...
    Afortunadament no tothom és tan dur d’oïda com jo i, d’aquesta manera l’Aya té una porta oberta a la seva integració.
    —Joan—

  • Aquelles cançons...[Ofensiu]
    brins | 16-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat entranyable. L'Aya és una nena afortunada perquè a l'escola pot escoltar i cantar cançons que l'ajudaran a créixer i a ser feliç. Tota la vida les recordarà perquè les tindrà gravades al cor; com tu.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

48 Relats

567 Comentaris

42053 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)