L'assassinat de Milna Grey (epíleg)

El emmental, querido Watson...

Després d'aquest acudit absurd, passo a comentar el relat:

Molt ben escrit, amè i realment intrigant. Potser augmentant en un parell la llista de sospitosos hauria estat encara més interessant (amb un 33,33% de probabilitat d'encert et converteixes en un intrigant massa benevolent), però de totes maneres, té la seva intriga.

Permet-me només una observació: M'ha resultat xocant que ambientessis el relat a l'any 2003. A partir d'aquest encapçalament, el relat se'm feia anacrònic. Voluntàriament he obviat aquesta dada inicial, perquè si no ho feia, els mètodes, la història... no sé, no em quadrava. Tal i com la desenvolupes, podia haver succeït als anys 20, on les observacions i les deduccions, fins i tot el final amb els sospitosos reunits, hagués quadrat (al meu parer) a la perfecció.

Res noi, que et segueixo llegint!!

Sergi

Després de veure els teus comentaris (gràcies per comentar-me!) he pensat que em passaria per aquí a llegir alguns relats dels primers que vas publicar, que com que n'hi ha tants, no els tinc tots llegits... :P I mira he trobat aquest, que està molt bé, però he de dir que els que has escrit de misteri posteriorment m'han agradat molt més i no hi havia manera de saber qui era l'assassí de manera tant evident.... però que m'ha encantat!!

Ah, respecte la pregunta indiscreta sobre allò de l'obre de teatre, doncs que un cop ho vaig tenir enllestit jo també vaig pensar que el relat semblava un guió i que representat tindria molta gràcia... Però com que ni faig teatre ni tinc la oportonitat de poder-ho representar es va quedar com a un relat més... :P

Petons i una abraçada!!

Gorwilya

ha estat molt interessant, en canvi la segona trobo que has anat massa depressa, i com ja han dit, no tenien prous proves, trobe que s'ha rendit massa depressa l'assassina. Així i tot ha estat força bé.

M'ha agradat força. Crec que la novel·la negra és un gènere que ha de ser renovat i que sempre tindrà lectors. És bo.

Glòria Calafell

La meva intuició masculina ha tornat a fallar per enèssima vegada...

La idea és bona per això, de fer relats interactius. Endavant!

Molt llest el Gutard aquest...
De tota manera si l'assassina no s'hagués esfonsat com una bleda, no tenia prou evidències per arribar a aquesta conclusió, no?
M'ho he passat bé llegint-lo.

M'estàs donant idees per a fer el crim perfecte...tinc relloge de paret, germana, un nebot (ara té dos mesos, hauré d'esperar uns anys). L'única pega és que al meu pis no trigo dos minuts en anar de l'habitació al menjador.

Molt bé, noi. Veig, a la teva biografia, que tens una afició desmesurada pels crims i els misteris. Afició i imaginació, bona combinació.

Apa, que vagi bé.

per proposar un joc tan divertit. A casa meva hi ha un rellotge d'aquests i em sembla que cap dels habitants hem de tenir por que ens assassinin perquè no hi ha manera que funcioni. Com bé has dit, és tan delicat que un dia que el vam treure per pintar, ja no ha tornat a funcionar mai més bé.

una abraçada
glòria

Com podeu veure la primera lectura i el primer comentari són meus. I és que vull, abans que res, agrair els que han volgut d'alguna manera participar en el joc de descobrir l'assassí. I sobre tot felicitar al perdix i a la shuhua per la seva magnífica tasca de Sherlock Holmes; com podeu veure l'heu encertat. I molt especialment felicito a la shuhua per haver clissat no només l'assassí sinó també el modus operandi. Gràcies novament i enhorabona.