Laberints

Et torno a comentar aquest relat,però ara he buscat les paraules que no entenia al diccionari. Més que trista deus estar desenganyada de més d'una cosa. Si, el meu <> guarda una mica de màgia, però la vida també pot resultar molt complicada.

M´agrada aquesta poesia rebel, indomable.

No sotmesa a regles ni requeriments.

M´ha encantat la independència sobrevolant

cada un dels mots.


helena

És tan simbolista que no l'he pogut entendre, però tinc el pressentiment de que deus estar trista.

Quant de temps! Com et va tot? Espero que genial, i que segueixis somrient com fins ara!
Un molt bon poema, i una molt bona reflexió. No em sorprèn, però, que siguis capaç d'escriure coses així...
Mil besades ninona i una infinitud de somriures per a tu bonica!!
Si necessites res, ja saps on sóc.
Sempre teva,
Queca.

on comencen els desastres o es configuren les pedres, els edificis, els carrers, la ciutat de la nostra història.

Una reflexió interessant, contemplar la nostra mà

La mà com a laberint... una imatge ben trobada. Un laberint on cauen les llàgrimes (plena de pluja, xàfec del jo, tempesta), on s'hi arrecera la passió (plena de foc, incandescent, feréstec)... Una mà que podria ser la solució si les respostes no s'apaivaguessin (plena de llum que el dia ennuega).

El laberint del somni.

Felicitats, llu6na6. Un bon poema.

Fins aviat!

LLIBRE

Un intent de cercar la felicitat, de desxifrar enigmes, de saber qui som en realitat i la força amagada que ens impulsa a cercar pas a pas entre aquests laberints; perduts molts cops, cansats moltes vegades, vitals i lleugers d'altres.
Un pas a pas incansable cap al nostre propi món.
Entre silencis i voltes en cercle, també s'avança...

Moltes abraçades!

...pel numero 100!!!

Crack! Maquina! Tendra! No 1.

una abraçada
pere

I felicitats pel escrit número 100!!!!!!!!!

Boig!

perdut en el seu laberint, espera que algun dia algu vingui a rescatar-lo, d'aquest somni obscur que no recorda com va començar.
La nostra rao, minataure perdut en el laberint, no té aquell fil d'aridna que el porti a la sortida. I no sap que algun dia, potser, entrarà un Teseu qualsevol, en forma de mirada, i del tall d'una espasa, en desfarà per sempre el nus d'interrogants sense resposta.

El teu poema m'ha semblat molt estimulant, ple de sugeriments, ple de pensaments, ple de força.

Gràcies per mostrar-nos-lo.

Boig!

És important tenir sempre les mans plenes d'alguna cosa. Encara que siguin perquès, interrogants, aigua, foc, llum o qualsevol altre element. Preocupem-nos de veritat si mai entrem al laberint amb les mans buides. Llavors si que no aconseguirem sortir-ne mai. Preocupem-nos si ens mirarem els palmells de les mans i només veiem, allí baix, els nostres peus.
Llu6na6 ara t'agafo la mà i l'omplo de la meva per si la necessites.

Una abraçada!!

Hola Llu6na6,

Et felicito pels teus "laberints", ja que jo incansablement hi vagarejo. Sé de que em parles, perquè jo inconfessablement intento entrar sense permís, moltes begades, en els somnis dels meus correligionaris. Tot plegat, Llu6na6, quin mal fem?

Brindo pels teus somnis, els teus laberints i la teva poesia,
Roda03

estimant i desitjant una mà

La mà com a símbol d'allò que pretenem posseir(plena de pluja, plena de foc, sabem el que cerquem?) ... M'has fet pensar de valent... O com eina en la búsqueda (plena de llum)dels nostres somnis, travessant els laberints... I si la mà està ferida? Si tot just pot agafar, sostenir, acaronar, rebuscar, endreçar, ser instrument només a costa d'entrar en contacte i sentir el dolor... I si necessita el fil d'Ariadna per poder tornar sense perdre's per sempre més, fins i tot si ha triomfat trobant el mite, per donar-li sentit a la seva troballa?
Enhorabona pel poema!
Una abraçada pensativa,
Una quimera

Ah! Per aqui diuen"tots els sants tenen la seva vuitada" així que, segons la saviessa popular, soc dins de termini pel teu aniversari, oi? Moltes felicitats!