LA TIETA

Un relat de: E. VILADOMS
La meva tieta es deia Lola, però mig poble la coneixia com l’Esperanceta.
De ben joveneta va començar a anar al ball amb les seves dues germanes grans, els agradava seure a primera fila per poder-ho veure tot sense entrebancs. Però així que un possible ballador se li acostava, la Lola, amb bones maneres, li donava carabassa: «Estic esperant».
Podríeu pensar que no li agradava en Claudi, l’ajudant de l’apotecari; o que en Llorenç, l’aprenent del ferrer, no li fes el pes; no, no era això. La meva tieta estava convençuda que, després d’ells, vindria un altre pretendent més ben plantat, més alt, més ric, més ben clenxinat, més... N’hi hauria un altre i seria millor.
—Vols sortir a ballar?
—No, gràcies, espero.
D’aquí li va venir el sobrenom. No és que l’Esperanceta fos tibada o gastés massa fums; potser, això sí, pecava d’excés d’optimisme, realment pensava que el millor estava encara per arribar. Com la segona tongada de les figues que són sempre més dolces.
—Anem al terrat a estendre la bugada?—li proposava una germana.
—Esperem fins cap al tard que farà una mica d’aire i s’eixugarà millor.
Les seves germanes, ara l’una, ara l’altra, es van casar, emmainadar i quedar vídues. Que la guerra és cruel i no respecta res. La Lola, encara per merèixer, mai havia pensat en la possibilitat de quedar-se per vestir sants; ella esperava amb la tranquil·litat que li donava saber que tenia l’aixovar complet: estovalles amb la vora de fistó, llençols i tovalloles brodats que de tant en tant airejava i rentava per treure’ls la grogor del temps. Amb els estalvis havia anat comprant la coberteria de plata, la vaixella de porcellana anglesa, les copes i gots de cristall de Bohèmia...
En un viatge de l’Imserso la tieta Lola va conèixer un ric propietari rural, vidu sense fills, que malgrat rondar la setantena feia prou goig. Potser no calia esperar més, va pensar.
Quines ballades feien al Casal dels Jubilats!

Comentaris

  • quin riure[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 29-04-2018

    I en el fons és que ens ho hem de prendre amb un somriure i tenir esperança, qui la vol la pot assolir.

    No ho sé, (no em malinterpretis) però tenia un neguit, una mala impressió, que no seria tan bo com em creia ;-) però he perdut aquesta mala esperança i m'ha revingut l'esperança positiva que no perdràs fàcilment el teu nivell alt, i en aquest conte has superat totes les expectatives.
    No és que ho facis millor o pitjor, és que ho fas fàcil. I cada vegada més!

    M'ha agradat molt, en altres mans, aquesta mateixa història no seria tan fresca. Ni agradable de llegir.

    Ferran

    (felicitats per la tria, i sort! Aquest relat s'ho mereix!)

  • Com m'agrada[Ofensiu]
    allan lee | 29-04-2018

    el que escrius! Sempre "veig" el que ens expliques. I com m'ha agradat la Tieta. És com una Tieta universal de l'Esperança. Moltes felicitats

    Silvia

  • Esperanceta[Ofensiu]
    Loira Durban | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Bon dia!

    Gràcies pel teu relat! M'ha fet recordar la meva tieta Maria, que tenia els ulls tan i tan bonics que hi podies navegar i encara ho faig, perquè sempre em fa somriure quan la recordo. En canvi, jo he dibuixat l'esperança en forma de jardí al meu relat "Trèvol". Et convido a veure si n'hi trobes cap de cinc fulles perquè t'agafi la mà amb els dits de l'esperança i no et deixi mai sola.


    Molta sort i fins aviat!


    Marta

  • Dius que jo faig poesia...[Ofensiu]
    Fremen | 23-04-2018

    i tu gairebé hauries fet un vers. Un vers que captiva fins al final,

  • Certament...[Ofensiu]
    brins | 22-04-2018

    Quantes oportunitats deixem perdre amb l'esperança d'aconseguir quelcom millor...
    Aquest no és el cas de la Lola, però, al final pot abastar la felicitat!

    Sort en el concurs,

    Pilar

  • Per merèixer [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat entranyable. M’encanta aquesta expressió de dir que està Per merèixer. Has dibuixat una època amb precisió i detall. I un gran sentit de l’humor. Una forta abraçada,. Aleix

  • Sala d'espera[Ofensiu]
    kefas | 21-04-2018

    Jo tenia una tieta que es va passar la vida esperant. En teoria. Ja gran, em va confessar que en realitat el que esperava és que ningú malmetés la rutina còmoda de la seva vida de solteria. No estava disposada a fer realitat la dita "qui espera, desespera".

  • Cal tenir esperances[Ofensiu]
    Materile | 20-04-2018

    M'ha agradat molt, la teva tieta. No m'ha faltat imaginació per veure-la asseguda esperant el millor ballador. He vist com passava el temps que deixava la seva petjada mentre ella, esperançada, continuava esperant... I ves per on, aquest temps va arribar...
    Sigui amb el que sigui, com la meva protagonista, sempre hi ha d'haver esperança.
    Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.
    Materile

  • Procrastinació i optimisme[Ofensiu]
    rautortor | 19-04-2018


    Naturalitat, riquesa de detalls, vocabulari acurat i saborós, flaire de terra i d’un temps autèntics. Entre les meves amistats hi ha més d’una tieta com la teva, esperançades en una mena de príncep blau, grana, verd o daurat.
    En fi, un relat optimista malgrat l’obstinada procrastinació.

    Recordes la tieta de Serrat?
    Cada dia el mateix,/ agafar l’autobús / per treballar al despatx / d'un advocat gandul, / amb qui en altre temps / ella es feia l'estreta. Doncs, això.

    M’ha plagut llegir el teu relat. L’enhorabona.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-04-2018 | Valoració: 10

    El teu relat m´ha fet pensar en ma tia Lola, ella també esperava sempre que vinguessin coses bones, . El mal es que a ella un tumor cerebral se la va emportar a 62 anys. Llavors em deia.: Nena, viu que daema potser no hi seras, Com l´estimava a la meva tia, la unica germana de la meva mare. Com l´enyoro !!. Bonissin nena. Ella era també una lletraferida perduda.

  • Una vegada més...[Ofensiu]

    Una vegada més m’has ben sorpresa amb el teu relat. M’ha agradat, i força!
    Gràcies per escriure!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

41 Relats

476 Comentaris

32387 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)