LA SEGA

Un relat de: E. VILADOMS
La Roser està cansada de tantes hores com porta aplegant gavells, cada vegada fa més calor i la criatura que duu lligada a l’esquena comença a ploriquejar. S’asseu allà mateix, sobre els rostolls, afluixa el mocador i s’acosta el nadó; encara no ha acabat de descordar-se els botons de la brusa que aquest se li llença al pit amb avidesa.
En època de sega no es fan distincions: petits i grans, joves i vells, homes i dones, mai hi ha prou mans per treballar. Un canvi de temps, un cap de broma inesperat, podria fer caure les espigues i el gra abans d’hora i malmetre la tan esperada collita. Cal sortir de casa així que clareja per tenir el tros ben avançat abans el sol no sigui a dalt de tot: segar, fer gavells, lligar les garbes, amuntegar-les... si pot ser de cara a migdia per tal que s’eixuguin bé. Hom s’atura just per a fer un mos i beure un glop del càntir de terrissa negra que suant manté la frescor de l’aigua o, millor encara, un rajolí del porró encistellat i envoltat de palla, tan voluminós que calen les dues mans per alçar-lo.
La Roser eixuga amb el revés de la màniga les gotetes de llet que regalimen per les galtes rosades del menut. Un tros més enllà, una altra jove mare també ha deixat un moment la feina per alletar el seu nadó; per l’escot treu un pit pansit i espremut al que la criatura s’aferra per, al cap d’uns instants, rebutjar-lo amb plors cada vegada més intensos. Fent ziga-zagues per esquivar garberes i segadors, amb el petit mamant encara mig endormiscat, la Roser se’ls hi apropa. Mira la noia als ulls i s’asseu al seu costat, aquesta, acotant el cap, li lliura la criatura qui, sense compliments, prem el mugró entre la llengua i la geniva i ajusta els llavis al voltant de l’arèola. Els infants compassen els seus xuclets als cops de volant dels segadors, un saltamartí es passeja per les faldilles polsoses de les dues dones.
Tothom està massa enfeinat per fer-los cas.

Comentaris

  • Un relat bellíssim[Ofensiu]
    brins | 22-05-2018 | Valoració: 10

    M'agrada la història que ens expliques i m'encanta el vocabulari que hi utilitzes.
    Et desitjo molta sort i espero que ens poguem retrobar aviat.

    Pilar

  • ben vist[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-05-2018

    Has triat la caritat en les dues principals vessants, en la del amor al proïsme i en la de donar sense esperar recompensa, la caritat ben entesa i més coneguda. Però la del amor, que d'aquí ve la paraula llatina "caritas" és sinònim d'amor.

    I per això et dic que està ben vist el relat, ben trobat potser estaria millor, i ja de pas, en fas una visita añ teu imaginari camperol, sense donar cap aire de costumisme a les imatges que ens ofereixes, i aquesta és la teva gràcia que cada dia domines millor, no es nota que ens parles de fets costumistes. Si ho vols, un altre dia en parlem cara a cara, per si no m'explico bé, ara.

    I sobre el comiat del que parles al meu relat, estic content amb el teu comentari. No cal patir pel meu estat d'ànim, estic bé, i si el relat t'ha fet pensar una altra cosa, deu punts per a mi, això vol dir que he encertat el to.

    Fins el proper curs! si tot va bé!!
    Una abraçada

    Ferran

  • Aquella gent[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2018 | Valoració: 10

    Aquella gent que treballava el camp com podia, com en sabia, amb les condicions difícils que resolien amb naturalitat. Ara són cases de turisme rural. fixar el temps és un gran exercici. Ah, i he volgut acabar el cicle dels relats de les virtuts amb una visió falsament optimista, potser per animar-nos. Una forta a abraçada, Enriqueta, a escriure i a llegir!

    Aleix

  • Històries del segar i batre [Ofensiu]
    rautortor | 20-05-2018


    Malgrat el límit de caràcters has aconseguit un relat ple de detalls, detalls que ens transporten als records i a les històries del segar i batre. Sobretot als qui tenim ja una certa edat. Són els efectes de les històries sorgides d’una bona ploma. A més, tu, amb una facilitat envejable, vas entrelligant l’anècdota amb un vocabulari adient i saborós, tot ell amanit de sabor a terra, rostolls, garbes, càntirs de terrissa negra... a pagès.
    I a tot plegat, hi afegeixes un acte de caritat ple de tendresa, una mare alletant el fill delerós d’una veïna. Quan jo era petit, les dides espontànies sovintejaven. Sense anar més lluny, la meva pròpia mare mentre jo era encara un nadó. Això és el que em va explicar ma germana gran. Una segona raó per la qual m’ha emocionat el teu relat.
    Fa temps vaig escriure alguns poemes sobre els records d’infantesa. Encara els tinc penjats a Relats. Te’ls ofereixo per si hi vols donar un cop d’ull.

    Camí de l’era

    Pessigolles d’enyor

    Bé, sort i fins la propera.

  • Res de nou sota el sol[Ofensiu]
    kefas | 18-05-2018

    Va ser el precedent del banc de llet materna.
    A mi em va passar, quan ja estava desmamat. Un dia, mort de gana, vaig arribar a un lloc on donaven als afamats un got de te i uns quantes galetes. M’ho vaig cruspir en un instant. Una noia que tenia al davant i que m’havia estat observant, sense dir res, em va oferir el seu got i les galetes. Li vaig dir: “però són les teves”. “Tu les necessites més”, va contestar. Les vaig agafar. Acabat l’àpat extra, havia marxat. No la vaig veure més.

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Materile | 18-05-2018

    Per a mi l'adjectiu Fantàstic, ho diu tot. Felicitats, Enriqueta, un relat ben calçat i molt ric. FANTÀSTIC!
    Les teves descripcions ens fa viure les teves històries, i la riquesa dxl vocabulari ens allimenta les ganes de saber més.
    Una història tendra que ens empeny a reflexionar. M'encanten els teus relats.
    Una abraçada sense pols i sense carro ni criatures per alletar.
    Una abraçada
    Materile

  • Gracies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-05-2018 | Valoració: 10

    El relat m’ el va explicar la meva iaia he canviat noms però no els fets

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-05-2018 | Valoració: 10

    UN RELAT MAGNIFIC , SI SENYORA, QUE MÉS PUC DIR.

  • Qué més puc dir…! [Ofensiu]

    Qué més puc dir…! Què més puc dir que no ho hagi fet altres vegades. M’atrapes sempre entre les teves descripcions.
    Sort! Encara que, al meu humil parer, no la necessites pas.
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

41 Relats

478 Comentaris

32496 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)