La princesa i la granota.

Ostres, mai quivocat... És "em costa" sense hache ai vull dir hac. Aquestes faltes fan mal als ulls.

Hem costa comentar els teus relats, ho he de confessar, David. Deu ser qüestió de "línia", he, he... però aquest m'ha fet molta gràcia.
Et dec una visita!
Núria

Hjehejehe... No te l'havia llegit, aquest relat. I m'ha agradat molt. Una versió personal del conte de la princesa i la granota... i molt encertada.

M'ho he passat bé llegint-te, i el gir del final ben portat.

Fins aviat!

LLIBRE

...quasi mig any, si els dits compten bé, auxiliats per les neurones i la poca traça.
Una variant MOLT ACTUAL - contada en versos i estrofes-, d'un bell conte. Antic?; no ho crec! Infantil? Menys encara!!! Porta al darrere tota una iconografia i "mala lleteta" que...
Al cap i la fi, què collons! Visca la vida!I els plaers que comporta (Oblidem-nos, almenys una vegada, de totes les desventures, repunyetes!)
Au! Salut i rebolica!

al teu missatge al fòrum, t'explico:

"...
I un rei que es desespera
ha hagut d'acceptar
el poder de dues noies
pel seu poble governar."

I ja que m'has confirmat que no vols correccions... :-) ja aprofito també per a dir-te que en català "fer" és el verb que acompanya un petó, en comptes de "donar". Aquesta és una falta bastant generalitzada al fer, erròniament, la traducció del castellà "dar un beso", mentre que en català és "fer un petó".

I dit això, ja paro, perquè no voldria pas que m'agafessis mania i em temo que vaig pel camí...

PS. Espero que no et molesti que t'hagi fet aquests aclariments aquí, com a comentari al teu conte, enlloc de posar-t'ho al fòrum, perquè crec que, bàsicament, t'interessa a tu. Potser a algú altre també, però m'hauria semblat una mica lleig per part meva exposar-ho en lloc tan "públic" com és el fòrum.

Un petonàs, David. Gràcies pel teu interès i per tot el teu bon humor. Fins aviat!

aquesta versió, més actual i moderna, del vell conte de la princesa i la granota que, en aquest cas, no es transforma en príncep al rebre el bes de la princesa, sinó en l'amant perfecta que ella vol per a les seves nits. M'agrada la melodia i la rima que li has donat, fan que, com tu dius, li donin al poema l'aire d'un conte per a ser cantat a un infant.

Potser l'última estrofa és una mica fluixeta com a epíleg. Sona com a molt convencional i, a mi personalment, m'ha deixat les ganes de trobar-me amb uns versos més originals, més agoserats, tenint en compte el canvi de sexe que, molt subtilment, li has donat a la granota embruixada, a part d'alguna errada ortogràfica que fa una mica de mal als ulls... Espero que no et sàpigua greu que t'ho digui però és que l'ortografia és una de les meves obsessions a l'hora d'escriure, tot i que també en faig!

Una abraçada, David, fins la propera!