La primera vegada

Havia decidit que ho faria i ho vaig fer.
És clar que abans havia fet algunes proves tota sola, però no és el mateix.
Ja tinc edat per fer aquestes coses, amb dotze o tretze anys, segurament podria acabar malament, però als quinze em sembla que ja sóc prou gran per prendre totes les precaucions per no tenir un accident i per que el resultat sigui d'allò més agradable, que és del que es tracta.
D'entrada hauria de ser d'amagat dels pares, són dels que m'ho deixarien fer, però una vol una certa intimitat i ha de ser molt molest pensar que els pares estan pendents de com et surt. En tot cas els hi explicaria quan ja estés tot fet.
Abans de fer-ho em vaig haver de documentar, allò que a l'escola els agrada tan que fem, encara que allí difícilment trobaria llibres que expliquessin bé el tema.
A casa n'hi havia algun que ho explicava força bé, però el que més em va agradar va ser un llibre molt gruixut, com si fos una enciclopèdia que em va deixar una amiga de confiança. Com que no volia que la mare el veiés el vaig amagar dins dins el sac de dormir, per casualitat no el trobaria mai.
Més difícil va ser trobar algú que m'anés a comprar l'element indispensable, visc en una urbanització que només té una botiga i encara li dirien a la mare el que havia anat a comprar. Una altra bona amiga ho va comprar per mi.
En el llibre explicava amb detall qüestions com la mida i el temps necessari perquè tot sortís a la perfecció, i quina salsa s'hi podia posar també, deia que això era el quasi el més important.
Ara la qüestió era amb qui ho havia de provar.
Per uns moments vaig pensar en alguna noia, per allò que en saben més i si surt malament ho entenen, però vaig descartar ràpidament la idea. Havia de ser un noi que m'agradés, que pogués venir el dia precís i que li agradés la proposta. Això darrer era el més fàcil.
Vaig decidir a qui li diria en primer lloc. Sense embuts, directament. Va quedar una mica sorprès, però va acceptar.
El dia fixat va ser un dissabte que els meus pares tenien una reunió a ciutat.
Quan el noi va arribar amb el seu ciclomotor, després d'haver-me trucat dos cops per estar segur que anava seriosament, ja ho tenia quasi tot preparat. Cinc minuts més i ja estaria llesta per començar.
Finalment, va arribar el gran moment, vam obrir la porta del forn i vam treure la plata amb els canelons.
La primera vegada que feia un plat tan complicat tota sola.
Van sortir boníssims.