LA PALMERA

Si la vida es pogués projectar enrere,
com una pel•lícula...

De tots els punts del carrer n’apareix gent que caminen a recules, de dos en dos o en petits grups, i es concentra a prop del bar formant una rotllana de badocs mentre els llums grocs del bombers i els blaus de la policia dansen per les façanes com si juguessin al gat i la rata. Els bombers van agafant d’una pila, trossos de tronc de palmera i els empalmen amb l’ajut d’una sorollosa moto-serra. Un cotxe de la Policia Municipal, s’atura al xamfrà, al costat d’un altre que ja hi és, en baixen quatre agents i caminen enrere fins on hi ha els bombers treballant, altres agents i la gent mirant. Just quan hi són, arriba un cotxe del jutjat. La comitiva en baixa i camina d’esquena, també, cap on hi ha la gent. Els policies els saluden tocant-se la gorra amb la punta dels dits i tots plegats fan comentaris amb posat greu, mentre un parell de bombers treuen un paravent del camió i el planten davant del grup curiosos per donar una mica d’intimitat a la tragèdia. Se sent una sirena llunyana que es va acostant. És una ambulància. Arriba marxa enrere i aparca al costat del cotxes de la policia. Apaguen la sirena i en baixen els sanitaris. Obren les portes del darrere i amb molta cura en baixen una llitera amb rodes on hi ha una noia amb la cara ensangonada. Van fins al grup de badocs i serveis oficials i passen a l’altra banda del paravent. Després d’unes paraules amb el jutge treuen la noia de la llitera i la posen a terra al costat de la palmera, que es recolza, per un costat, sobre una furgoneta abonyegada i, per l’altre, sobre un cric que han posat els bombers. Amb cura van movent la noia fins que el cap li queda sota la corona d’on surten les palmes. Un bomber acciona el cric i abaixa la palmera fins que les palmes li mig amaguen la cara. El jutge fa un senyal d’assentiment amb el cap i mira atentament tot l’entorn per fer-se càrrec de la situació. El metge li certifica la defunció. Després d’això, el jutge i els caps de policia i bombers, conversen breus moments i els dona la mà. El cap de policia fa la salutació marcial. La comitiva judicial, jutge, secretària i oficial caminen d’esquena fins on han aparcat el cotxe. Un cop són a dins, el cotxe s’allunya marxa enrere, sense llums ni sirena. Seguint les instruccions del cap, un bomber treu el cric i el posa sota la palmera procurant no tocar la noia i el guarda al camió. El metge pren el pols a la noia, la palpa i l’ausculta. El metge es fixa en el seu entorn i no li cal preguntar què ha passat. Fa un senyal als dos sanitaris que l’acompanyen a recules fins l’ambulància, hi guarden la llitera, pugen al vehicle i se’n van marxa enrere fent sonar la sirena. Els bombers aparten la gent, que fa més nosa que servei, desmunten el paravent que envolta la desgràcia, el guarden al camió, i se’n van, marxa enrere. El so de la sirena es barreja amb el de l’ambulància, que ja sona lluny. Els policies retrocedeixen fins al dos cotxes, aparcats amb els llums blaus encesos, i se’n van marxa enrere fent sonar la sirena. Els tafaners fan rotllana. Fan comentaris i es miren la noia mentre esperen inquiets sense saber que fer, però ja veuen que el cas és greu. «Una noia ha caigut sota una palmera», comunica un al 112 i es posa el mòbil a la butxaca. La gent corre cap enrere en totes direccions. Els parroquians entren al bar en sentir el soroll. Una noia és a terra sota una palmera. Fa un crit i es redreça empenyent la palmera amunt amb el cap i el pit. El crit acaba amb una ganyota d’espant i es mira com el tronc trencat de la palmera s’enganxa a la base fent un soroll sec i fort.
Es treu el cigarret dels llavis i aspira fort el fum, que li omple la boca. Guarda el paquet i l’encenedor dins de la bossa i encén el cigarret, remena dins la bossa buscant l’encenedor. Es treu el cigarret de la boca i el guarda dins el paquet i el torna aposar dins de la bossa que porta penjada d’una espatlla. S’atura a l’alçada del bar que hi ha al davant d’un espai verd amb quatre palmeres. Camina pausada, com passejant, cap enrere, amb passes elegants, fins que es perd en tombar la cantonada.


El sotssecretari li torna la comunicació.
—No vull problemes. Passa-ho i digues que s’ho mirin —diu el cap i després la llegeix.
El funcionari li dona la comunicació que el cap li atansa, camina a recules fins a la porta i surt. Quan es fora fa uns trucs discrets amb els artells.

LA PALMERA


... segur que en canviaríem moltes escenes.

LA PALMERA

El funcionari fa uns trucs a la porta i entra. S’acosta a la taula on seu el sotssecretari i li allarga una comunicació.
—Que la tallin. No vull problemes —diu el cap després de llegir-la.
El funcionari agafa el paper que el cap li retorna.

Per la cantonada apareix una noia. Camina amb passes elegants, pausadament. Com si passegés. En arribar a l’alçada del bar s’atura, busca dins de la bossa i treu un paquet de cigarrets. En treu un i se’l posa a la boca. Torna a furgar dins de la bossa i en treu l’encenedor. Expulsa fort el fum de la primera pipada mentre es guarda el paquet i encenedor dins de la bossa. Sent un soroll fort i aixeca el cap per mirar cap a la corona d’una palmera. Bah, cotorres! Llavors s’adona que falta una de les quatre palmeres que hi havia. L’han tallada arran de terra. El troc serrat a trossos i les palmes estan amuntegats en un racó del jardinet. Continua caminant sense pressa. Una travessia més avall es troba amb el seu xicot, es fan un petó i es posen a caminar, ell passant-li el braç per l’espatlla i ella abraçant-lo per la cintura.