TRUITA DE PATATES

Per fer una bona truita de patates s’hi ha de posar atenció, i avui l’atenció la té en una altra banda. Repenjat a la paret, de cara als fogons, té un ou a la mà i la mirada perduda sobre la ceba que es va sofregint a la paella, al costat d’una altra on es fregeixen uns daus de patata.

Al Centre Cívic han organitzat una exposició de pintures i hi ha anat per copsar-ne l’ambient. Tota la tarda ha vist el mateix i no se’n sap avenir. El seu quadre, Aviram, està penjat al costat de Remor, d’en Fèlix Garrido, molt conceptualista en les seves pintures, al revés d’ell que és molt realista. S’ha estat una hora llarga per observar la reacció del públic. N’estava prou satisfet de l’atenció que posaven en el seu quadre i dels comentaris sobre la perfecció de les plomes de les gallines, però fet i fet els visitants se’l miraven fins que s’adonaven del quadre del costat, s’hi encaraven sacsejats per l’impacte dels colors i volums i s’oblidaven del seu. La repetició de l’escena li ha fet pujar la mosca al nas.

El que ha vist aquesta tarda li belluga sentiments contradictoris. Ha tingut prou temps per reconèixer i admirar l’art d’en Fèlix, però se li ha fet insuportable que li prestessin més atenció que al seu. L’admiració que es reconeix, no deu ser només enveja? O ha estat l’enveja que ha sentit, que ha provocat l’admiració.

Tal com li volten els pensaments, amb la punta dels dits fa rodar l’ou que té a la mà. De sobte s’adona que a la ceba s’ennegreix. La urgència li activa els reflexos, però no tots, i l’ou acaba esclafat a terra. Apagat el foc es mira el desastre sense decidir-se pel paper absorbent, el pal de fregar o el recollidor. Contempla la closca trencada que mostra el contrast entre el blanc de dins i el marró de fora, el rovell grogós que en surt per les esberles i la clara disseminada sobre les rajoles en gran nombre d’espurnes gelatinoses. A poc a poc se li va dibuixant un somriure.

A la següent exposició del Centre Cívic hi ha un quadre titulat Cosmos.