SEGONA O PRIMERA?

Se l’ha de vendre. Ja fa dies que hi dona voltes, posarà un anunci a Internet i se la traurà de sobre. Ja és gran i això de la segona residència va anar bé fa molt temps, però ara li va balder. S’asseu a l’ordinador i mentre s’engega va pensant què hi posarà. Fa un parell d’intents, però a la segona ratlla no el convenç i ho esborra. Després d’un parell de començaments, que no li agraden, torrna a teclejar:
»Es ven casa a un quilòmetre de Quisapaon, poble tranquil, i a vint-i-dos de Hiadetot. L’accés és per un camí de terra ben cuidat amb rosers silvestres a cada marge. La casa està situada al capdamunt d’un suau pendís. La voreja un tros enjardinat i un nesprer i una figuera, la resta de terreny, de la mida d’un camp de futbol, és un prat que acaba al torrent. El silenci és absolut i només se sent el murmuri del rierol i la piuladissa dels ocells festejant en el brancam del rengle de plataners. L’absència de contaminació permet veure totes les estrelles del firmament. Es pot admirar el miracle de les quatre estacions: les gebrades de l’hivern i els arbres despullats, l’esclat de la primavera i el brunzir dels insectes, la fruita a l’estiu, les flors, el prat guarnit de roselles i la fresca sota la parra, a la tardor, la paleta de colors amb tots els matisos de l’ocre. A l’horitzó es divisen les muntanyes, verdes a l’estiu i blanques a la l’hivern. Amb un plaent passeig s’arriba a una font d’on brolla aigua fresca...»
S’atura i rellegeix el text. Amb posat seriós llegeix les tres primeres línies. Quan ja va per mig paràgraf arruga el front i una mica més avall obre uns ulls com unes taronges. Quan llegeix l’aigua fresca de la font fa una cara com si ja li regalimés coll avall. Només hi falta una serp amb una poma a la boca.
Selecciona el text escrit, prem la tecla supr i torna a escriure:
»Es ven pis en zona cèntrica de Capicasal, ben comunicat amb metro i autobús, restaurant a la planta baixa i bars amb taules a la vorera, gimnàs, botigues de marca...»