La mort de'n Toca-son

Un relat de: Shu Hua

LA MORT DE'N TOCA-SON

En Toca-son era un bandoler. Posterior a en Perot, començà les seves aventures a la quadrilla de'n Serrallonga. Com tots ells, inadaptat i, com tots ells, amb la facultat de fer-se invisible quan el buscaven. Però és clar, no era una facultat real, sinó una manera de parlar. Un dia es trobà la sort de cua.

Bandolers i altre gent
ab lo Virrei n us burleu
perquè és home de justícia
com a la clara veureu.

Bandolers de Catalunya,
los de Vic i lo Ampordà
si no fugiu a Gascunya,
tot li vindreu a la mà;

No podreu escapar,
que sap traças: més de deu,
Perquè és home de justícia
com a la clara veureu.

Miquel Maten de Hyvanyes, escrita en honor el virrei i Capità General de Catalunya, Ramon Folch de Cardona, quan començà la cruenta i definitiva cacera de bandolers, el dia 1 de febrer de 1631.

Durant tot l'any de 1631 s'anaren dissolent la majoria de quadrilles i així fou com un noiet de Taradell, en Montserrat Campodron, pogué matar un dels bandolers més temuts.
Via fora! Via fora! Escoltaume! Escoltaume! Senyoria Batlle e Veguer, he matat en Toca-son! Mirau, mirau, aqueixas son les meves prendes.

Ab crits de via fora,
de Taradell al lloch,
arribà ahont lo Batlle
referí lo que y com.
Al valent Jaume Masferrer, àlies Toca-son, mal dades li van i li venen, sol s'està pels camins. No veu el canvi del bosc. On abans hi havia refugi, ara hi ha entrebanc. On abans hi havia ombra, ara hi ha emboscada. On abans hi havia sort, ara hi ha desgràcia. Perquè encara és gallard. Perquè encara és jove. Perquè encara és un dels caps de quadrilla més famosos i temuts dels voltants.

Dormia a Trenta Passos,
vetllava al Coll de Boix,
tornava a Riudarenas,
y destruhian tot.

Alt, ben plantat, cabell ros i llarg, d'uns 30 anys. Confiant en si mateix, com fa sempre, s'atreveix amb dos joves que fan el camí cap a Taradell. No sap que aviat començarà una llegenda. El dia: 23 o 24 de setembre de l'any 1631.

Ben descuydat y alegre
arribà prop del lloch
an un altre fadrí
Montserrat Camprodon.
Al de sa companyia
li vull callar lo nom,
que puis donà de cames
no es donarli honor.

En Montserrat Camprodon provenia del mas de Camprodon de la Castanya i, amb les 300 lliures que guanyà pel seu valor i sang freda, edificà una casa a Taradell: cal Ros. Avantpassat directe del poeta Francesc Camprodon, autor de "Marina". Era un jove assenyat i gens poruc i, un bon dia, anava amb un company camí de casa, després de visitar el Molí Espatllat de Viladrau, quan els sortí al pas el temut bandoler Toca-son. El company de'n Camprodon, del qual la cobla no n'ha volgut ni dir el nom, va tenir temps de fugir. En Montserrat, però, li plantà cara.

Fes-te ençà, el bon jovenet,
que et vull prendre aquesta capa.
No ho faràs pas tu sol,
menesteries un altre.
Tirí dos passos enrera,
li'n tirí una escopetada;
Dues pilotes i un dau
al braç li som pintades.

El fadrí es tragué un pedrenyal i li encertà de ple al cap. S'apropà, temerós que no hi haguessin més bandolers a la vora i s'adonà que només l'havia ferit. Li va prendre tot el que duia a sobre, a més les armes, i amb la daga li clavà dos cops més, deixant-lo, ara sí, mort. O no?

Mirar va totas parts
lo jove victoriós
y llevantli las armas
recorregué lo bosch.
Temés de nova esquadra,
y donantli los colps
ab la daga assessina
lo va deixar per mort.

Feu cap a la vil.la de Taradell i li digué al Batlle que havia donat mort al temut Toca-son. Ningú, és clar, se'l creia, un jovenet de no res, capaç de véncer aquell amb qui cap d'ells s'atrevia a enfrontar-se. En Monserrat s'hagué de treure totes les pertinences de l'altre per a que se'l creguessin.

L'alcalde, com ho ha oïit,
del jovenet se burlava.
Vetaquí el seu punyal,
les pistoles que ell portava;
Vetaquí un anell d'or
que en el dit xic portava.
Quan l'alcalde vue això,
fa repicar les campanes;
Hi anaren molta gent.

Però en Toca-son no era pas mort. Qui sap si ell tot sol o amb l'ajut d'algú, el cas és que marxà del lloc on havia caigut i anà a parar a una fossa distant uns dos quilòmetres. No era pas coratge el que li mancava, d'allí que avui en dia es conegui aquell indret amb el nom: Fossa de'n Toca-son.

Pero al fi de la tarda
del primer vinent jorn,
lluny de allí lo trobaren,
tres quarts de llegua bons.
A Vich l'encaminaren
hont fou curat y ahont
al cap de alguns vuyt dies
deixá l'anima pel cos.

El seu cadàver fou dut a Barcelona i exposat a la vergonya pública a la plaça del Rei. Diuen que algú li va tallar la llarga cabellera rossenca. També diuen, les cobles, que mai no va delatar ningú i que morí com un heroi, tal com li corresponia.

Per altra anada que de ordre nostre ha fet a la ciutat de Vich ab dos porters per assistor a rebre la deposició a Joan Masferrer, àlies Toca-son, lladre, Cap de Quadrilla, pres i molt malferit en dita ciutat, vagant en aquella, ab los dits porters set dies, xò és, de vint-i-quatre de setembre prop passat fins a trenta de dit, a rahó de uns i altres, comprenents-hi vint lliures, dotze sous, que'ns ha costat haver pagat les bestretes per la cura de dit Toca-son i altres per portar el cadàver a la present ciutat, com de tot lo sobre dit més llargament apar ab dos memorials a nos presentats, adverats per Hierònim Bosch, notari, lochtinent de scrivà de ratio al qual nos referim.
Extret de la A.C.A., copiada al Registre 5521 de Cancelleria, foli 57.

Quant al jove Monserrat li foren donades 300 lliures i al batlle i sometent de Taradell, 100. Tant en Toca-son com en Camprodon han esdevingut objecte de rondalles i cobles i fins i tot avui en dia, a la vil.la de Taradell, s'organitza un ball en commemoració d'ells. Se n'han fet dues cançons i dues cobles, sembla que poc després dels fets. Potser ell és el bandoler que ha donat lloc a més folklore tradicional.
Quan jo n'era petit, la mare m'en regalava;
i ara que m'hai fet grandet, m'hai dat a la vida mala:
Cul de taverna i cafè, festejant-ne noies maques,
paga'ls alguns mocadors, begudes i coques blanques.
La bossa ja diu que no; quin pito tocarem ara?
Anirem pels camins rals i robar la gent que passa.
Atura-t'en, lo noiet, que t'en vui robar la capa.
No ho farás, no, Toca-son, ni tu ni tres més ni quatre.
Ja es treu lo fusell del coll i li n'apreta descarga;
de quatre bales que en don, al cor les hi ha encertades
Cotxa i dorm, tu Toca-son, aqui sota de la mata;
Jo m'en vaig a Taradell, a notificar-ho al batlle.
Déu lo guard, lo senyor batlle
si no li dic pel que vinc, vostè no ho endevinava;
jo só lo Toca-son, allà sota d'una mata.
Com ets un noi ignoscent, lo creier-ho me constara.
Aquí porto l'anell d'or que a la mà dreta portava.
Si això és veritat, bon noi, tindràs trenta unces guanyades;
I allí al pla de Taradell amb gran professió hi anirem
i amb repic de timbals i amb gran renó de campanes.







Comentaris

  • és un capítol de la novel.la[Ofensiu]
    Shu Hua | 29-11-2004

    Si ho he entès bé, et pensaves que aquest relat és la meva novel.la. És un dels 28 capítols que té. I naturalment sí dono bastant d'informació sobre bandolers i bruixes. No m'hauré expressat bé.

  • se m'ha oblidat comentar[Ofensiu]
    Shu Hua | 11-08-2004

    que les poesies no són meves, sinó un recull de 4 cobles que vaig trobar en honor del bandoler, més ben dit: de les circumstàncies de la seva mort. Algú en sap la música?

l´Autor

Shu Hua

43 Relats

404 Comentaris

105124 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Em dic Glòria i Shuhua és el meu nom xinès. Vaig estudiar xinès a Xina, Xi'an, dos anys i mig, amb el meu home. "Shu" significa: tranquil, parsimoniós. "Hua", glòria i també Xina.
Escric des dels 27 anys i cada cop s'ha tornat una eina més precisa i important per a mi. Tinc un munt de relats curts i poemes i un parell de novel.les. .. al calaix. Esperant tornar a tenir temps i ganes d'escriure, de tant en tant em passejo per aquesta web.

Vull afagir que estic molt contenta i orgullosa que la meva filla hagi engrandit aquesta web amb els seus relats.
Es diu Lluna d'Argent.
I m'encanta saber que li agrada escriure, que ho fa prou bé i que és com és.
Ja saps que t'estimo.