La mala gomina

Un relat de: Aleix de Ferrater
L’Enric no tenia les idees gaire clares. De fet, no les havia tingudes mai. Al llarg de la seva carrera havia tombat cap aquí, cap allà i ara es trobava davant la situació més compromesa de la seva dilatada trajectòria. Feia dies que no dormia més de quatre hores, malgrat les píndoles del metge. Es va mirar al mirall abans de sortir de casa. Feia unes ulleres espantoses, el pentinat no lluïa la gomina habitual, s’havia fet dos talls en afaitar-se i tenia la boca oberta. Ell mateix s’animava, s’anava dient que ho feia bé, que era el més correcte, que les decisions calia prendre-les amb valentia, que el càrrec bé s’ho mereixia. I que segurament, aquest càrrec aviat seria més alt, el màxim. Però el somriure que va veure al mirall el va aterrir, el coneixia fals, aquell que els seus germans li tiraven en cara quan de petit evidenciava les seves falsedats. No, no tenia les coses gaire clares. També era la seva gent, els seus pares podrien passejar per la ciutat aquell matí. No tenia gaire bones relacions amb ells, però també en podrien sortir perjudicats. La por, la incertesa, els dubtes s’intercalaven constantment amb el coratge, la decisió, l’acatament, tal i com li corresponia al seu càrrec. Ell havia escollit fer el que feia, coneixia el saber-se compromès i fins i tot, massa sovint, imposat. Tenia un rerafons de pensament lliure, aquell anarquisme i ànima revolucionària que tot jove havia tingut als divuit anys. Però ara ja no els tenia, en absolut. Dubtava, era tan indecís com un abscés d’adolescent, com el cargol abans de caure a l’olla. Era por, no un dubte, no, era pànic. Es va quedar uns segons mirant-se, glaçat, intentant concentrar-se en el que veia, ell. Ràpidament va tancar els ulls. No li agradava gens veure el que hi havia darrere el mirall. Alguna cosa el refusava. I sabia perfectament què era, la determinació que li havien imposat amb aquell paper. Imposició o imposició, no tenia cap escapatòria. No era conscient del que anava a fer, però finalment es va decidir. Amb les mans tremoloses va agafar el mòbil, va marcar el número i ordenà al cap de la policia que no sortissin dels vaixells a actuar, que estava esperant ordres de la capital i que ja els ho comunicaria. Pocs dies després d’aquell acte de prudència, l’Enric compartia cel•la amb un maltractador reincident.

Comentaris

  • Parlem de política ?[Ofensiu]
    kefas | 02-12-2017

    Des que sé que la informàtica pren les decisions a base de granges de servidors, entenc més bé perquè les decisions polítiques es prenen a les corts.

    Prendre decisions és difícil però executar ordres, no gens. I això és el que acostumen a fer aquells que ens tenen acostumats a donar-nos les explicacions que llegides al matí tenen un significat i a la tarda tot el contrari.

    Dubtes ?. Potser a can Descartes. I el teu relat, efectiu i ben construït.

  • Tristament és així.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 23-11-2017

    Molt actual. Em carrega de ràbia pensar com de real és. Està molt ben escrit i fa de bon llegir.
    Salutacions!

  • No pot entrar a concurs...[Ofensiu]

    Benvolgut,
    Lamentablement el teu relat no pot entrar a concurs perquè supera els 2000 caracters permesos (sempre amb espais inclosos). El teu en té 2318. Gràcies per participar. Esperem que en els mesos propers t'ajustis a aquesta extensió!
    ARC-Comissió de Concursos

  • Guerra d'idees[Ofensiu]
    Materile | 22-11-2017 | Valoració: 10


    Pobre Enric!!! Això sí que és patiment, l'he sentit com si fos meu. Sort del mirall que no l'ha enganyat i ha vist el que havia de fer, encara que per ser honest ho ha pagat car. Ho hem vist i ho veurem. Ho has sabut expressar amb paraules escrites fent-nos sentir cada un dels seus batecs.

    Un relat molt ric amb paraules adequades i mesurades. Felicitats!!

    Benvingut en aquest nou curs literari en aquest espai tan petit i tan gran!

    Una abraçada,

    Materile

  • Magnífic relat[Ofensiu]
    brins | 22-11-2017 | Valoració: 10

    Jo diria, Aleix, que l'Enric sí que tenia les idees clares, era el mirall qui el volia enganyar; ell sabia d'honradesa i de justícia, ell albergava bondat.

    Magnífic relat.

    Una forta abraçada,

    Pilar

  • No haurien guerres... [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-11-2017 | Valoració: 10

    ...si tots els politics fossin tan prudents com aquest.

    Salut i Força

    Pinya de rosa

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 21-11-2017 | Valoració: 10

    Un discurs interior que captiva des del principi i una presa de decisió amb conseqüència final que resulta tan bèstia (la conseqüència, vull dir) com l'estat que tenim. Els premis, en aquest país, acostumen a ser surrealistes i desproporcionats, si no ridículs. Els càstigs, ídem.

    Rep una forta abraçada, de jovincdunsilenci. Àlex no sé.

  • Pobre Enric![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Pobre Enric! Després de tants dubtes i de prendre una decisió assenyada... tan sols li serveix per a ser-ne castigat. De vegades la prudència no té premi. En quin país estem!
    —Joan—

  • Genial[Ofensiu]
    Antari | 20-11-2017 | Valoració: 10

    M'encanten les històries basades en fets reals. És un text on s'ha cuidat fins l'últim detall i el final, compartint cel·la amb un maltractador reincident, l'arrodoneix de forma magistral.

    Felicitats!

  • Cadenes fosques[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-11-2017 | Valoració: 10

    Les presons no haurien d'existir. Tants mil·lennis d'involució i cada vegada més reclusos perquè la nostra maleïda raó humana ens ha dut a això. Grandíssim relat. Felicitats.


    S.

  • La mala gomina?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-11-2017

    I la mala consciència.

    Una narració molt acurada, un lèxic ben trobat, i un misteri que ens manté a l'espera fins la darrera línia, un suspens molt ben travat.

    Saps com amagar les cartes tu!

    Bon relat Aleix! aquest més la paciència ha donat moltes lectures de caire polític, i el teu te un alt nivell.

    Seguim!

    Ferran

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Quan et llegeixo penso que jo no en se gens i em falta molt per aprendre. Un deu

  • La por.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Deixant de banda la història del relat que la trobo original. El que jo hi ressaltaria és la és la forma com narres els esdeveniment: el neguit, el dubte, la mateixa por... Tot aquest suspens m'ha tingut encongit el cor fins el desenllaç final. I és que jo que he estat sempre,ara no tant, un caga-dubtes de cal Déu. Aquest relat m'ha fer despertar velles experiències que jo creia ja oblidades. Enhorabona per saber penetrar en la pell dels teus llegidors, Pol

  • Tant de bo[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-11-2017

    La ficció també ens serveix per esmenar la realitat. Tant de bo el teu Enric hagués fet aquella trucada! Quant dolor ens hauríem estalviat.
    Bon curs relataire, Aleix, i gràcies pels teus comentaris, ens anirem llegint.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

92 Relats

1837 Comentaris

92265 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.