La llum del far

Sergi Muntaner assistia al sopar homenatge que els empleats de la fàbrica on durant tants anys va ser el director i cap de personal van organitzar amb motiu de la seva jubilació.
Era molt estimat per la seva humanitat i empatia envers tothom. Va dirigir unes afectuoses paraules d'acomiadament recordant els anys que va passar en la fàbrica amb uns empleats que considerava com la seva família. Única família ja que feia deu anys en un tràgic accident de cotxe va perdre a la seva dona i a l'única filla que tenia.
Li van preguntar que pensava fer ara, un home tan actiu com ell. Va respondre que com que tindria tot el temps lliure, tenia intenció de buscar un lloc tranquil on dedicar-se a escriure algunes novel·les.
Va retirar-se tard a casa seva acompanyant d'una gran emoció en acomiadar-se d'aquella gent que tant havia arribat a estimar. L'atreia cercar un lloc, potser a prop d'un far on la tranquil·litat i l'horitzó del mar li inspires en aquella nova tasca literària. Recordava un de la Costa Brava i va organitzar un viatge per veure l'entorn i saber si era apropiat pels seus desitjos.
Tot arribant a Tossa de Mar el dia ja començava a ser una mica fosc, va entrar en un bar on hi havia un neó anunciant una fonda. Demanant un entrepà per sopar una mica va tenir una cordial conversa amb la dona del bar, i va acceptar l'oferta d'allotjar-se en la fonda. Li va ensenyar una habitació amb un escriptori al costat d'una finestra on es veia el far i l'horitzó del mar, just quan s'amagava el sol creant un espectacular escenari. No s'ho va pensar més i decidir quedar-se una bona temporada si aquella dona, la Teresa, li oferia unes bones condicions.
Transcorri el temps i la relació amb la Teresa, dona divorciada i amb una filla que vivia amb ella i l'ajudava en les feines del bar i la fonda, van passar de ser una relació cordial i amistosa a alguna cosa més. La vida de Sergi Muntaner va canviar, trobar un nou amor i va escriure unes interessants novel·les amb èxit.
La vida té moltes etapes i malgrat que a vegades poden ser fosques sempre acaben per retrobar la llum, si no es perd gens l’esperança i les il·lusions de la vida, que poden ser moltes.
La llum d’aquell far i la bondat de la Teresa va proporcionar la pau, i la tranquil·litat que anhelava, i a més a més també va trobar l’amor.